LA BARCELONETA, retrat d鈥檜n barri

11 juny 2015

Un documental de Pere Secor煤n

Una producci贸 de TV3
amb la col路laboraci贸 de RUMBO SUR

Emissi贸: a TV3 el 16 de juny a les 21.55h al programa 鈥淪ense Ficci贸鈥

Els 煤ltims mesos hem estat treballant a la Barceloneta per un documental pel “Sense Ficci贸”. Adjuntem informaci贸 del documental i esperem que us agradi.

La Barceloneta. Un barri popular de poc m茅s d鈥檜n quil貌metre quadrat, situat al costat de la platja, on viuen 16.000 persones i que atreu gent d鈥檃rreu del m贸n. Paradigma dels canvis que experimenta la ciutat de Barcelona.

Aquest documental 茅s una calidoscopi de mirades encreuades, que ens descobreix el car脿cter d鈥檜n barri en plena transformaci贸 i ens d贸na les claus per comprendre鈥檔 la personalitat.

Darrere la fa莽ana del 鈥渂arri de moda鈥 i 鈥渁legre鈥, hi trobem una poblaci贸 orgullosa del seu entorn i de les pr貌pies arrels, alhora que preocupada pel seu barri.
En tan poc espai, hi ha diverses Barcelonetes superposades. La dels pescadors, la dels obrers, la dels treballadors del port, la del turisme… Entre totes, configuren una barriada complexa, que intentem descobrir a trav茅s d鈥檃lguns del seus habitants.

El creixement dels 煤ltims anys i el turisme van fent canviar moltes coses, per貌 la Barceloneta continua sent un lloc amb fisonomia pr貌pia i amb una 脿nima irreductible. Malgrat les transformacions inevitables, conserva el perfil d鈥檜na personalitat molt forta i ha sabut mantenir un teixit social cohesionat i una marcada identitat mar铆tima.

La Barceloneta d鈥檃ra, ha d鈥檃frontar un seguit de reptes i contradiccions: l鈥檈xplosi贸 del turisme, els problemes amb els apartaments tur铆stics, el 鈥渕obbing鈥 relacionat amb l鈥檈speculaci贸 immobili脿ria, la massificaci贸, la transformaci贸 del port vell, la marina de luxe, la crisi de la pesca, el creixement portuari, etc.

Amenaces a la vida tradicional d鈥檜n barri que encara 茅s de mida humana.

Balenes a la costa catalana!

10 octubre 2014

Hem tornat. Aquest trimestre 13 cap铆tols nous de Thalassa.

I comencem amb una hist貌ria de balenes. Moby Dick als grans oceans australs? No, aquest cop a la costa catalana. S铆, s铆, hi ha balenes i ben grosses, rorquals comuns de m茅s 20 metres davant de l鈥檃eroport de Barcelona, ho tenim gravat, costa de creure per貌 茅s aix铆. Hi ha una zona de nutrients molt freq眉entada per aquests cetacis que sempre campen pel Mediterrani per貌 que ara s鈥檃costen m茅s a la costa.

Vam sortir a albirar balenes amb la gent d鈥Edmaktub i en dos dies vam veure m茅s de dotze.

Balena, rorqual com煤, davant de l'aeroport de Barcelona

Ara Thalassa en DVD

4 desembre 2012

Acabem d鈥檈ditar dos DVDs

Thalassa, quaderns de viatge

La vida secreta del Mediterrani


Cadaqu茅s i l’illa de Sardenya, dues destinacions riques en hist貌ries i personatges interessants.

La presentaci贸 ser脿 el dilluns dia 10 de desembre a les 19h al FNAC de l鈥檌lla Diagonal a Barcelona. Us hi esperem!

Durant molt de temps molta gent ens ho ha demanat per貌 mai no trob脿vem el moment. Aquests dos 煤ltims mesos ens hi hem posat i hem fet dos cap铆tols d鈥檜na col路lecci贸聽 que recull les millors p脿gines dels nostres periples plens d鈥interessants hist貌ries i viv猫ncies. Dos documentals, un sobre Cadaqu茅s i l鈥檃ltre sobre l鈥檌lla de Sardenya, obren aquesta nova aventura.

Ordenats geogr脿ficament, hem anat a buscar l鈥櫭爊ima oculta dels llocs i de les seves gents com fem habitualment, amb una mirada allunyada dels clix茅s i les postals de viatge. S贸n els personatges el qui ens descobreixen aspectes ins貌lits de la nostra realitat i ens endinsen en altres mons que, tot i ser propers, sovint s贸n prou desconeguts.

Medi ambient, pesca, cultura mar铆tima, patrimoni, ci猫ncia, s贸n alguns dels aspectes que queden reflectits a trav茅s d鈥檃quests documentals plens d鈥檋ist貌ries humanes.

Eduard Admetlla busca nous destins submarins.

21 mar莽 2012

Avui ens truca l鈥橢duard Admetlla, (Barcelona, gener de 1924) que vol veure un v铆deo nostre que no troba, d’una gent de Mallorca que han descobert un gran riu submar铆. Li diem la p脿gina on 茅s

http://thalassa.cat/web/canales/showVideo/idcanal/26/idvideo/112

Vol 聽trucar-los per veure si pot anar a fer alguna immersi贸 en聽 aquest lloc que no coneix.

Fa un temps vam anar junts a Cuba a fer un reportatge ell tenia 82 o 84 anys, 驴quants t茅 avui 88? Continua en plena forma amb la il路lusi貌 del primer dia.

Felicitats Eduard i gr脿cies pel teu exemple.

Ens explica el viatge a Jardines de la Reina, a Cuba, un dels millors llocs del Carib per fer submarinisme.

V铆deo dels pioners de les profunditats:

http://thalassa.cat/web/canales/showVideo/idcanal/26/idvideo/61

Eduard i tota la colla de pioners que s’ho van passar la mar de b茅 sent els primers

Eduard Admetlla

Navegant amb caiacs a l’hivern

19 mar莽 2012

Una piragua en la Costa Brava.

Un llibre de 1948 escrit per Pa眉l Fidrmuc, un austr铆ac misteri贸s que va arribar a Catalunya en acabar la Segona Guerra Mundial, ens transmet les viv猫ncies聽 d’ una aventura 铆ntima de contacte amb la natura.聽 Aquest home va rec贸rrer la Costa Brava amb la seva piragua a l鈥 hivern i va gaudir de grans travessies solit脿ries pels racons m茅s bonics de la costa. Un llibre que expressa passi贸 i felicitat. Hem seguit el seu rastre, que tot s鈥檋a de dir es perd aviat, per貌 hem descobert una realitat actual del caiac de mar en plena expansi贸 i hem navegat en el dies clars i freds de l’hivern per una costa sempre sorprenent.

Un viatge en piagua per la Costa brava al 1948

El reportatges aviat, al mes d鈥檃bril.

El llibre va ser reeditat en edici贸 facs铆mil per l鈥橢ditorial Omega el 1996.

La Trapa, Mallorca

19 mar莽 2012

Hem estat a Mallorca, davant la Dragonera, despr茅s d’un cam铆 que s鈥檈ndinsa per un paisatge fer茅stec i grandi贸s 聽de la Serra de Tramuntana, apareix la Trapa. Una finca r煤stica gestionada des de fa trenta anys pel GOB, Grup Balear d’Ornitologia i defensa de la 聽naturalesa.

La vista de la Dragonera 茅s espectacular. Feia un fred que pelava i les llums canviaven sense parar en un dia inestable. Vam pujar amb Joan Juan, guardi脿 i 脿nima d鈥檃quest espai natural tan especial. L鈥櫭簂tim cop que vam venir, uns anys 聽enrere, va ser amb la Maria del Mar Bonet per fer-li un reportatge.

La Trapa 茅s un projecte col路lectiu que va comen莽ar l鈥檃ny 1980 i 茅s avui un exemple i defensa la preservaci贸 del medi.

L鈥檃ny 1980 el GOB, preocupat per la manca d鈥檈spais p煤blics i per una possible parcel路laci贸 de la finca, va adquirir la Trapa. El proc茅s de compra va ser llarg, i va adjuntar els esfor莽os de centenars de persones, col路lectius i entitats. D鈥檃questa manera i mitjan莽ant la subscripci贸 popular, la celebraci贸 de subhastes d鈥檕bres d鈥檃rt, exposicions, concerts, loteria i d鈥檃ltres iniciatives, va ser possible fer front als pagaments i aconseguir la seva protecci贸 definitiva.

Actualment la Trapa s鈥檋a consolidat com una gran eina per promoure l鈥檈xcursionisme, la recerca cient铆fica, l鈥檈ducaci贸 ambiental i la conservaci贸 de la natura.

http://www.gobmallorca.com

Un moment de llum m脿gica despr茅s de la pluja

El dia de la Medusa.

7 octubre 2011

Als xinesos els hi agraden les meduses, i resulta que es un negoci de primera.聽 Avui a Thalassa

La nau dels bojos, nova imatge.

7 octubre 2011

Ha passat per la costa catalana, Tarragona, Barcelona, cam铆 de noves destinacions , la Nau dels Bojos. una tripulaci贸 marinera cultural, amb un ideari de vida i d鈥檃ctuacions 聽prou especial al que vam fer un reportatge fa anys quan van estar al Port de Barcelona uns mesos. Han canviat 聽la pell amb un 聽camuflatge Dazzle, inventat per la Marina, per confondre els torpedes dels U-boats enemics1917. Aquest camuflatge va ser inventat per la聽 des-construccio dels Cubistes. Aquesta boja tripulaci贸 芦聽cebr脿tica聽禄 ha descobert amb aquestes ratlles el moment de fer-li un vestit 聽de presoner al seu fidel vaixell, que festejar脿 100 anys el proper 2016聽!聽 El vaixell es vestir脿 de groc i verd 鈥揷olors emblem脿tics del boig medieval- qui far脿 ganyotes als grossos peixos de la Cultura

Veure v铆deo: 聽聽 http://www.tv3.cat/videos/202470843/La-nau-dels-bojos#

Web de la Nau des Bojos: 聽聽 http://www.azart.org/webpages/

Cat Island, el somni d’una illa

5 octubre 2011

Ens arriben not铆cies del nostre company Ram贸n Guti茅rrez i d’una illa que es diu Cat island!

Qu茅 tal por Barcelona?

Aqu铆 en Francia estamos disfrutando de un verano prolongado. Estamos con 26掳 y un cielo esplendido

Os mando la foto de Cat Island.

Esta divertido el cuento de esa isla 鈥 sobre todo para vosotros dentro del marco Catal谩n.

Se supone que esta es la Isla donde lleg贸聽 Colon la primera vez, los historiadores lo afirman en gran mayor铆a.

Durante siglos esta isla se llam贸 San Salvador 鈥 tal y conforme la bautiz贸 Col贸n, pero en 1927 el propietario de la peque帽aa isla vecina de Watling, le quit贸 el nombre para pon茅rselo a su isla. Era en aquella 茅poca la forma que se invent贸 para atraer a los americanos que deseaban emborracharse sin arriesgarse con las duras leyes de la prohibici贸n en EEUU.

En watling/San Salvador se construy贸 un gran hotel y una pista para que los aviones llegaran directamente desde Miami !

As铆 es como Watling paso a ser San Salvador y San Salvador Cat Island.

Que nadie vea una anticipaci贸n hist贸rica. El nombre de Cat le viene de un pirata que actu贸 por la zona鈥. a no ser que ese pirata sea un Catal谩n鈥β dijo ser ingles!

Sea como sea, Crist贸bal Col贸n no descubri贸聽 Catalunya , pero si que fue el primero en pisar el Nuevo Mundo , un mundo en forma de isla que hoy lleva el diminuto nombre de Cat.. y que se supone pertenece a las Bahamas. Hasta ahora nadie a propuesto comprar la isla para cambiarle el nombre.

El domingo me voy para Mauricio,

un abrazo

Ram贸n

Tornem, nova temporada

27 setembre 2011

Acabat l鈥檈stiu, comencem la nova temporada i aquesta setmana tornem amb la nova programaci贸. Per comen莽ar anirem al canal de Suez i a Menorca a con猫ixer el que passa amb las casetes de pescadors, una arquitectura popular plena de vida.

Molts dels reportatges que veureu聽 s鈥檋an fet en 猫poca estival o a finals de primavera, per铆ode que nosaltres aprofitem per treballar molt. Hem tingut els equips amunt i avall i ara podem gaudir dels resultats.

Un professor d鈥檌nstitut a Banyoles ens explicar脿 com es va fer ell mateix聽 un vaixell sense tenir idea de construcci贸 i com ha fet聽 un altre amb els alumnes. Anirem a pescar amb els pescadors de Cadaqu茅s聽 i a l’illa de Saint Martin, a Bangla Desh, veurem com el turisme pot ser un problema. Coneixerem la Reserva de Banyuls o la passi贸, de cada cop m茅s gent, per l鈥檃pnea, capbussar-se聽 sense botelles.

Tornem amb m茅s histories i m茅s reportatges.