thalassa - la televisión del mar

NAVEGACIÓ, VELA I SURF

Vaixells

El despertar del

El despertar del "Zaca"

La goleta d'Errol Flynn torna a solcar el mar. Hi naveguem per les aigües de Mallorca. Una experiència inoblidable.

Pere Secorún

"El Zaca té d'especial l'esperit de tradició, la història. Et fa sentir una mica com el beneficiari d'una herència que t'han donat i que tu la portes per donar-l’hi, al seu torn, a un altre que ve després de tu. Crec que això és màgic. Cal utilitzar tècniques antigues que es transmeten dels vells mestres d'aixa que feien vaixells de fusta. A més, la manera de viure en el mar és diferent perquè és un contacte més directe amb els elements, amb el mar. No hi ha tecnologia ni res que et pugui ajudar només tu mateix, la teva força, el teu cap i la teva experiència". Bruno no té paraules per descriure el seu orgull més gran: ser el nou capità del Zaca, el vaixell d’Errol Flynn.

Construït el 1928 per un milionari nord-americà, seguint el model de les robustes goletes de pesca que anaven a Terranova a la recerca del bacallà, el Zaca va ser destinat durant diversos anys a navegar per tots els mars del món en una expedició científica que serviria com a base, posteriorment, per a la creació del jardí botànic de San Francisco.
 
El vaixell d’Errol Flynn
 
Després de prestar serveis durant la Segona Guerra Mundial, el va adquirir l'actor Errol Flynn, enamorat del mar i veritable mariner que va gaudir els seus millors dies a bord d'aquest veler. Durant els anys cinquanta, Palma va ser la base del Zaca i és en aquesta ciutat on es guarda encara avui un record viu de la seva estada i la de l'actor americà.
 
Així ho explica Bruno, capità del Zaca: "Després de la guerra, el 1946, la va comprar l'actor americà Errol Flynn i la va transformar en un iot d'esbarjo, que va utilitzar fins  la seva mort i i on va viure-hi els últims anys de la seva vida amb la seva família. Durant uns quants anys va viure a Palma. Aquesta és la primera vegada que el Zaca torna a Palma després d’Errol Flynn. És una ocasió especial per a nosaltres."

El Zaca és avui un veler de luxe, en el qual s'han gastat molts milions en una restauració plena de sensibilitat. Però l’estampa del veler navegant per la Badia de Palma a una velocitat de 12 nusos aconseguida amb un vent de poc més de 20, ens porta ràpidament a una època en la qual la navegació de vela s'utilitzava per al treball i, per tant, s'exigien grans vaixells. El Zaca, sens dubte, ho va ser i avui encara ho és. La maniobra dels més de mil metres quadrats de drap s'ha mecanitzat amb cabestrants elèctrics, però la tripulació mínima és de vuit persones, - dotze en regata -, i el veler requereix ara un bon manteniment per tornar a estar en actiu.

Quan el Zaca va ser comprat per Errol Flynn va tenir una segona etapa també gloriosa. L'actor que es va fer famós interpretant personatges del mar, com el protagonista de la pel·lícula El Capitán Blood va trobar en aquest vaixell un veritable amic. Tal com va dir ell mateix, el Zaca és el millor que m'ha passat en aquesta vida.
 
Quan Errol Flynn va morir el 1959, el veler va quedar abandonat fins que l'actual armador, Roberto Memmo, veient-lo en una fotografia d’un diari, el va rescatar de l'oblit.
 
Retrobaments amb el passat
 
L'arribada a Palma del vaixell va produir emotives trobades, com les de la família Sala o la del mariner Toni Riera.

La família Sala es va trobar amb una agradable sorpresa. El pare de Ventura havia estat l'home de confiança d’Errol Flynn durant aquesta època i havia navegat amb ell per tots els mars. Ventura, amb la seva mare i el seu fill, va poder visitar el vaixell acompanyat per Bruno, el capità, i rememorar, així, els temps en què de nen passava hores i dies a bord. "Són records d'una altra època. D'una altra època que pensava que s'havia perdut i que resulta que l'han rehabilitat", explica Ventura Sala.

I segueix recordant: "Jo la recordo de quan era un nen. Era un lloc on anava a jugar de petit. Per mi era com un vaixell de pirates i hi tinc molts record gravats. Ara és com si em retrobés amb la meva infància. Vaig aprendre a nedar aquí, em tirava per una corda per allà.... Molts records. També me’n recordo de quan hi era Errol Flynn, que em donava un regal i jo li feia un petó a la seva filla petita i ell em deia: Ah, petit bandit," riu.
 
La família Sala no pot evitar recordar algunes de les anècdotes que van tenir lloc en aquell vaixell. Caridad Pérez, mare de Ventura Sala, n’explica algunes: "Una vegada va sortir Errol Flynn d'allà dins duent uns pantalons amb un trencat molt gran i passejant-se per la passarel·la (llavors no hi havia aquestes escales) i es va posar un esparadrap cobrint-se el tall que s'havia fet. I amb molta gràcia li va preguntar al meu marit: Eduardo, se'm veu el cul? Ell li va contestar que no i llavors Flynn va sortir al carrer així."
 
Ventura també recorda mentre passeja pel vaixell: "Aquest armari estava ple de caretes i aquí hi havia un altre on hi havia diversos fusells, un Wichester, altres fusells normals, també hi havia un revòlver, pólvora, bales... I un dia gairebé va passar una tragèdia. Els diumenges quedava una persona de guàrdia i els mariners podien portar a la seva família durant la guàrdia. Jo era molt petit i m'agradava anar amunt i avall. I és clar, sent nen, m’atreien molt les pistoles i aquests tipus de coses. Vaig agafar un dels fusells que hi havia i vaig anar amb el fusell a trobar els meus pares, que estaven asseguts al sofà i, pensant que estava descarregat, em van dir que disparés. Jo ho vaig fer però ho vaig haver de trobar molt dur de manera que va sortir disparat, em vaig desviar i va sortir el cartutx, va anar a parar a la cuina, directe a la fòrmica. Després el meu pare ho va arreglar i no va passar res, però va ser una fracció de desviament la que va fer que no passés una tragèdia."
 
L'altra persona que va retrobar el seu passat en el Zaca va ser Toni Riera. Mariner del vaixell durant anys, va creure somiar que el tornava a veure, i és que estava convençut que havia desaparegut juntament amb el seu antic amo, de qui guarda un gran record. "Aquí es vivia una vida molt amigable. Tots érem amics. I l’Errol Flynn era una gran persona i ens tractava molt bé. Estant amb ell semblava que em tenia confiança i quan agafava el vaixell –sempre el timonejava ell quan feia mal temps- se’l veia segur. Era un home que en sabia. Encara que tenia una torre, vivia al vaixell, perquè el que més li agradava era estar al mar. A la torre hi anava per assistir a alguns sopars però totes les seves festes les celebrava a bord. Havia nascut mariner. Era un dels nostres", afirma convençut.
 
Uns anys inoblidables
 
Però en l'època d’Errol Flynn el Zaca era sobretot un bon vaixell que també servia per fer festes i rodar pel·lícules. Bruno recorda: "Tothom recorda aquest vaixell per les festes que s’hi organitzaven. També s’hi han filmat pel·lícules com La dama de Xangai, amb Orson Wells i Rita Hayworth. La mateixa Rita Hayworth quan es va casar va fer el viatge de noces en aquest vaixell. Així tots se’n recorden de la vida dels actors de Hollywood dels anys 40-50. Bona part d'aquesta vida va tenir lloc en aquest vaixell.

Errol Flynn va situar la seva base al Mediterrani i entre la Costa Blava, La Riviera italiana i Mallorca. El veler va fer moltes milles i amb gent molt diversa. El transcurs de tota aquesta època la va testimoniar fidelment un jove fotògraf de Palma. Josep Planas, amic de la família Flynn, va tenir ocasió de compartir moltes hores amb ells que van quedar plasmades en les seves fotografies. Així ho explica el fotògraf: "En aquella època, Mallorca semblava un plató de cinema perquè a més d’Errol Flynn també hi va viure molta altra gent. Van venir-hi molts. Moltes d'aquestes fotos estan fetes al Pati que era un restaurant on s’hi reunien tots, totes les celebritats que venien a Mallorca: Joan Fontaine… - tinc fotos de tots ells amb dedicatòries - o Mario Cabré, amb el qual després vaig mantenir una gran amistat", explica Planas.
 
I recorda anècdotes mentre ens ensenya fotos. "En una llegim El bany forçat d’Errol Flynn al port de Mallorca. Aquí es van confabular Patricia i els seus fills per tirar-lo per la borda. Em van dir que m'estigués alerta per tirar la foto. I la vaig fer. El dia que van fer aquell sopar al Zaca, va haver-hi un intrús que després va resultar ser un italià que estava per allà al port i al veure que hi havia ambient a la coberta va pujar. Errol Flynn es va arremangar i es va posar en actitud de boxejar. Aquell individu, quan va veure a a l’Errol Flynn es va quedar mut, ja que devia ser l'última persona que pensava trobar-se allà. L’Errol Flynn es va deixar de ximpleries i el va tirar", riu.
 
El present
Avui el Zaca és una realitat, encara que Bruno, el seu capità, explica que cada dia costa més trobar gent capaç de treballar i mantenir aquest tipus de vaixells. "Cada any trobem més dificultats per trobar tècnics fusters antics. Espero que aquestes manifestacions puguin donar als joves una motivació per adquirir un interès per aquest tipus de vaixells i mantenir la tradició."
La recuperació exigeix, a més de grans quantitats de diners, una veritable afició, com explica Bruno: "Hi ha col·leccionistes i veritables apassionats de vaixells antics. Si tens la sort de trobar un apassionat és el millor perquè així pots treballar juntament per millorar i mantenir el vaixell en les seves millors condicions", afirma.
No obstant això, els temps estan canviant i el moviment cada vegada més gran que té lloc al voltant de la recuperació del patrimoni marítim afavoreix iniciatives com la seva. Oficis que es perdien tornen a ressorgir i la gent jove entra cada dia més en aquest tipus de navegació.
Aquesta antiga goleta de pesca n’és un bonic exemple.

Descàrregues

0 COMENTARIS

Segueix-nos a...

Facebook Twitter

Bookmark and Share