thalassa - la televisión del mar

MEDI AMBIENT

Articles

Cetacis. Dofí geperut de l'Indo-Pacífic

Cetacis. Dofí geperut de l'Indo-Pacífic

La principal característica d'aquests dofins és el gep en el dors. A diferència de la majoria dels dofins, aquests són solitaris. Neden lentament i no solen apropar-se als vaixells ni juguen amb les onades.

Dofí geperut de l’Indo-Pacífic, Indus-Pacific Humpbacked Dolphin, Sousa chinensis

Característiques: Té el cos robust i el gep allargat. El meló (front) és molt rodó i es diferencia clarament del musell llarg i estret.
L'aleta dorsal és baixa i triangular. Les aletes pectorals són arrodonides i molt petites en comparació de la resta del cos.
El color de la seva pell sembla dependre del lloc i de l'edat dels individus, ja que poden ser blancs, grisencs o clapejats. En canvi, tant el ventre com les aletes pectorals i cabals són rosacis.
Els mascles adults mesuren uns 3 metres de longitud, les femelles al voltant de 2,5 metres i les cries 1 metre en néixer.
Comportament: Aquests dofins són solitaris. En cas d'anar en grups, no superen els 6 individus i sempre es troben en aigües costaneres poc profundes.
Són nedadors lents. Quan surten a superfície, ensenyen primer el musell, de vegades, també el cap. Uns instants després arquegen el dors i eleven la seva cua a l'aire. Se submergeixen durant uns minuts i després surten a intervals de 40 a 60 segons.
Solen nedar amb una aleta pectoral en l'aire, girats d'un costat. Segons els experts, en ocasions neden amb dofins mulars, amb dofins acròbates de musell llarg i amb marsopes.
Distribució: Es troben a Sud-àfrica, Austràlia i als litorals Índic i Pacífic de la Xina. La població asiàtica d'aquesta espècie es divideix en dos grups diferents: un situat a l'oest de Sumatra, fàcilment recognoscible en tenir aquests dofins una gepa grassa per darrere de l'aleta dorsal; i un altre oriünd de l'est i sud de Sumatra, sense gepa però amb una aleta dorsal més alta. En les poblacions d'Àsia, les cries són grises i es tornen blanques o rosades quan aconsegueixen l'edat adulta.
Aquests dofins viuen a prop de la costa, en estuaris i manglars, en aigües temperades càlides, tropicals de l'oceà Índic i Pacífic occidental.
Alimentació: Peixos d'escull, mol·luscs i crustacis. Aquesta espècie pot travessar bancs de llot a la recerca de preses.
Reproducció: L'època d’aparellament -com la gran part de la sexualitat d'aquesta espècie- és desconeguda. Els naixements, segons els experts, tenen lloc entre els mesos de desembre i febrer.
Estat de l'espècie: És una espècie protegida que apareix en l'apèndix I de CITES. La principal amenaça a aquest dofí és la destrucció del seu hàbitat, la costa asiàtica de manglars. En algunes zones de Mauritània es cacen per al consum humà.
Identificació: És fàcil reconèixer-ho pel gep del dors. Aquesta espècie no sol solcar les onades ni apropar-se als vaixells i fuig de la presència humana.

Enllaços relacionats

Descàrregues

0 COMENTARIS

Segueix-nos a...

Facebook Twitter

Bookmark and Share