thalassa - la televisión del mar

MÓN SUBMARÍ

Reportatges

La crida de les profunditats

La crida de les profunditats

L'apnea és tota una filosofia de vida, i aquells que la practiquen tenen una connexió especial amb el mar

Submergir-se al mar té un atractiu especial per als éssers humans. Pot ser que el motiu d'aquesta atracció sigui la pau i el silenci que trobem en les profunditats.

L'home ha intentat des de sempre allargar artificialment les seves estades sota l'aigua. Però cap artefacte pot substituir la sensació que ens produeix submergir-nos únicament amb l'aire dels nostres pulmons. Això és l'apnea, una experiència que ens permet simular durant una estona que som criatures marines.
Umberto Pelizzari és el màxim exponent d'aquesta disciplina esportiva a l'actualitat. Ha batut tots els rècords de profunditat i de permanència sota l'aigua. Aquest italià de 37 anys va portar recentment la seva tècnica a la Costa Brava. Submarinistes de tota Espanya s'han reunit a Platja dAro per assistir al seu curs i conèixer així els secrets del mestre. Pocs d' ells són apneistes en el sentit estricte de la paraula. No obstant això, alguns ja s'havien iniciat en aquest esport. Aquest curs els permetrà obtenir un millor rendiment sota l'aigua, fins i tot en les seves immersions amb ampolles d'aire.
Umberto comenta que és important evitar des del principi baixar amb errors tècnics. Per això penso que una bona didàctica és molt necessària quan es comença amb aquesta disciplina.
Durant l'entrenament en piscina, els alumnes aprendran a desplaçar-se amb cura dins de l'aigua per aconseguir gastar el mínim d'oxigen en cada moviment que facin. D'això tracta la disciplina d'apnea dinàmica que consisteix a recórrer llargues distàncies amb una sola inspiració.
I és que una de les claus de l'apnea és el control dels impulsos. Fa falta un estat de relaxació òptim per fer immersions de més de 4 minuts.
Maria és una de les alumnes de Pelizzari. Té molt clar l'objectiu de fer un curs d'apnea: Conèixer el límit, i no vull relacionar límit amb perill, perquè això està una mica equivocat. Límit quan creguis que ja no pots més o estàs molt cansat i, no obstant, trobis una mica més de rendiment. Però estar sempre a gust, molt satisfet, gaudint.

Per afrontar l'apnea en mar obert fa falta conèixer molt bé els propis límits. Encara que no es tracta d'un esport intrínsecament perillós, pot tenir situacions de risc si no es respecten un cert nombre de normes de seguretat. La primera i més important és practicar les immersions sempre en grup.
Umberto està satisfet amb aquest grup: Hi ha alumnes amb molt bona capacitat, que baixen més de 45 metres i que si fan un entrenament específic poden fer més de 60 metres. I uns altres que tenen problemes de compensació i no baixen profund, però tenen un estímul molt fort i molta passió.
El contacte amb les profunditats
Ha arribat el moment d'anar al mar per posar en pràctica tot allò que han après i viure l'experiència de les profunditats. El fons marí de Platja d’Aro és un escenari esplèndid d'aigües clares, encara que avui el dia s'ha aixecat alguna cosa gris i el vent de llevant comença a marejar l'aigua.
Ja sota l'aigua, tot canvia. Enrere queden les preocupacions i la tensió. Només hi ha el silenci blau, que atreu els apneistes a les profunditats. Els alumnes van penetrant en la foscor sota l'atenta mirada d’Umberto i la resta d'instructors. A poc a poc, les reticències inicials es dissipen i només resta el plaer de deixar-se portar. Pelizzari ha popularitzat l'apnea amb aquest model d'entrenament que ha obert aquest esport a tothom, no només a esportistes.
La llegenda de l'home-peix
L'aventura d'aquest italià va començar fa aproximadament 20 anys. Tot i que va néixer al nord d'Itàlia, prop de les muntanyes, ràpidament va començar a mostrar un gran interès per la natació i el mar. Va descobrir l'apnea sent un nen i poc després la va convertir en l'eix vertebrador de la seva vida.
A l'actualitat, Pelizzari és el màxim exponent de l'apnea de competició a tot el món, i dirigeix un centre de formació d’apneistes a l’illa de Sardenya, prop del mar que tant estima.
Umberto recorda els seus inicis en aquest esport: Quan amb la meva família per vacances vam anar al mar per primera vegada i em vaig posar les ulleres d'aigua, em va aparèixer un món nou i es va produir una atracció fatal que, a partir d’aquell moment, va influenciar tota la meva vida.
Als seus inicis, Pelizzari va tenir el privilegi de conèixer dos dels grans pioners d'aquest esport: Enzo Maiorca i el que es convertiria en el seu mentor, Jacques Mayol. Aquest francès va saltar a la fama gràcies a la pel·lícula El Gran Blau, basada en la seva vida. Jacques Mayol va ser el meu mestre i penso que ell va caracteritzar tot el que és la meva tècnica i la meva manera d'entendre l'apnea. Jacques Mayol va ser el primer que va introduir el ioga aplicat en l'apnea. I en la meva tècnica és molt evident.
Unes tècniques que utilitzaria per arribar allà on no havia arribat ningú abans. El 1999 Umberto Pelizzari va escriure una nova pàgina en la història d'aquest esport quan va arribar als 150 metres de profunditat. Va utilitzar la tècnica més perillosa de totes: l'apnea sense límits, amb un llast que propulsa l’apneista ràpidament cap al fons del mar. En poc més d'un minut i mig, Pelizzari va arribar a una profunditat de 150 metres amb només una inspiració d'aire. A aquesta profunditat, els sentits comencen a fallar i la ment s'ennuvola, però el ho va aconseguir.
Però fa uns mesos, el mestre va anunciar la seva retirada de la competició. Ha batut tots els rècords i deixarà un gran buit amb la seva marxa. Però estan començant a aparèixer deixebles seus. La més ferma promesa és l'alemany Herbert Nischt, un home que fa poc temps va aconseguir la increïble marca de 8 minuts en apnea estàtica en uns entrenaments.
L'apnea a Espanya
Al nostre país no hi ha hagut tradició d'apnea fins ara, quan està començant a sorgir a poc a poc. En Jordi Casadevall és l'actual campió d'Espanya d'aquest esport. Viu a prop de la Costa Brava, i sempre que pot fa una escapada al mar per realitzar una immersió amb amics.
Avui ha planejat trobar-se a Palamós amb els seus companys d'Equip. Tots ells van sentir la crida del mar molt joves, com el propi Pelizzari.
Jordi Casadevall comenta: Sempre m'ha agradat el mar. Sempre recordo anar a pescar amb el meu pare. De petit feia campionats de bussejo amb els meus amics. A poc a poc vas fent-te major i pots compartir un vestit, aletes... i ara no podria deixar-ho.
La preparació abans de cada immersió requereix temps. Començar, comences el dia abans –explica en Jordi- . Quedes amb els companys, mires el previsió del temps, sopes lleuger. Sí, és molt convenient no menjar massa abans d'una immersió. I també és important ficar-se al llit aviat per estar descansat l'endemà.
Immersió al Bóreas
Un cop al port, els seus companys d'equip, Susi Navarro i Fernando Huesa ja estan a punt per embarcar-se. Juntament amb Casadevall formen part de la selecció catalana d'apnea i avui han planejat una immersió en grup en el vaixell enfonsat Bóreas.
Realitzar immersions en derelictes sempre té cert grau de perill, però en Jordi explica que al Bóreas el risc és mínim. De totes maneres, abans d'enfonsar-lo es van eliminar totes les portes i les finestres per evitar la possibilitat de quedar-s’hi atrapat.
Unes ràpides explicacions i la ruta queda clara. Després del període de preparació, aniran realitzant successives immersions al Bóreas, que està situat a una profunditat d'uns 35 metres. La idea és passejar-se per la coberta i fins i tot baixar fins a l'hèlix del vaixell.
L'apnea que es practica a Catalunya i a la resta d'Espanya es realitza sobretot en piscina, on es duen a terme sèries de distància, l'anomenada apnea dinàmica. Unes altres de les modalitats més populars a la Península és l'apnea estàtica, on el bussejador resta immòbil intentant aguantar el màxim temps possible i arribant a marques superiors als 7 minuts. No obstant això, el mar segueix sent terra verge pels apneistes del nostre país.
El vaixell apareix a poc a poc entre la foscor dels fons marins. Com un vaixell fantasma, s'ha convertit en la llar de corals i peixos que miren amb curiositat a aquests visitants de la superfície.
Té una història fosca. A finals dels anys 80 va ser confiscat per la policia a uns traficants de droga, però ara s'ha convertit en un de les principals destinacions submarines de la Costa Brava.
Aquest és, per tant, el vessant més lúdic de l'apnea: la simple immersió de plaer que la majoria de submarinistes practica amb ampolles. Però aquest esport requereix molta més preparació que el submarinisme amb suport d'aire.
Susi Navarro ens comenta que l'entrenament és molt intens. És 50 per cent esforç físic i 50 per cent esforç mental. L'apnea t'ajuda a tenir un autocontrol, un equilibri... Has d'aprendre a moure't sota l'aigua com si fos el teu mitjà natural i això costa molt d'aprendre.
Susi Navarro és campiona nacional de fotografia submarina, un dels esports que es practica a pulmó lliure en competició. La pesca submarina o el més recent hoquei submarí són algunes altres de les opcions a l'abast dels apneistes. I és que aquest món té cada vegada més adeptes gràcies a la tasca de persones com Umberto Pelizzari.
El Maestro ha decidit deixar la competició, però afirma que seguirà vinculat amb aquest esport. Vaig fer el meu últim rècord el novembre d'any passat, 131 metres en apnea constant, i vaig decidir parar definitivament. Convé fer-ho a temps i conservant un bon record de la teva figura com a esportista. Però seguiré instruint nous apneistes i escrivint llibres sobre aquest esport.
L'apnea és tota una filosofia  de vida i de respecte a la naturalesa. L'objectiu d'aquesta pràctica és conèixer-se a un mateix i desenvolupar facultats que l'home ha perdut al llarg del temps. Això suposa tornar als orígens i perdre la por al mar, un mitjà que no ens és tan aliè com pugui semblar.
La llibertat de moviments i el silenci són la recompensa per a una sacrifici físic i mental que requereix moltes hores d'entrenament. Lluny del submarinisme convencional, aquests homes i dones no són simples visitants de les profunditats, sinó que intenten imitar  les criatures marines i viure aquest món tal com el viuen elles. És d'aquesta manera que responen a la crida del gran blau.

Enllaços relacionats

Descàrregues

0 COMENTARIS

Segueix-nos a...

Facebook Twitter

Bookmark and Share