thalassa - la televisión del mar

PESCA

Reportatges

Illes Fèroe: els caçadors de balenes

Illes Fèroe: els caçadors de balenes

Visitem les illes Fèroe on, entre la tradició i la polèmica, els nadius de les Fèroe perpetuen la pesca de balenes.

Des de fa segles, la cita més important en la vida dels habitants de les illes Fèroe és l'arribada de les balenes. Amb la primavera, aquests enormes mamífers s'apropen a les costes i tot el poble es prepara per a un dia esperat durant tot l'any.

Jakup Andre Mohr és professor d'autoescola, però té ànima de caçador de balenes, com la majoria dels habitants de les illes Fèroe. Quan arriba l'estiu, les balenes segueixen les seves rutes migratòries i s'apropen a les illes a la recerca d'aliment. Llavors les hores i els dies passen com una llarga espera. Penso que la caça de la balena és tan important avui com fa uns anys. La situació aquí no és gens bona i hi ha molta desocupació –explica -. La gent aprecia molt, moltíssim, l'arribada de les balenes. A més, aquest és un país molt petit i cal importar-ho tot, fins i tot la carn. Jakup és l'encarregat de dirigir l'expedició de caça de cada any.
Un poble pobre en recursos
Aïllats i allunyats del món, l'arribada de les balenes ha estat sempre com un mannà que el mar ha portat a aquestes illes perdudes enmig de l'Atlàntic Nord. En aquestes terres agrestes i escombrades pel vent, on el 93 % de la superfície són pastures i només el 7% és fèrtil, les ovelles han estat sempre un complement a la pesca i a les balenes.
Les ovelles tenen l'honor d'haver donat nom a aquestes illes, ja que Fèroe vol dir ovella. Quan els primers descobridors van arribar a elles es van trobar amb que una espècie d'ovella salvatge se'ls havia avançat, i encara que aquest tipus d'ovella es va extingir el segle passat, la ramaderia bovina s'ha mantingut sempre com un recurs important per a aquestes illes desforestades.
Les Fèroe són una plataforma de 18 illes aïllades a l'Atlàntic Nord, enmig de les rutes migratòries de les balenes pilot, i on fins a la dècada dels setanta no van arribar els avions. Les dificultats que han hagut de sofrir a causa del seu aïllament i la necessitat de viure durant segles amb els seus propis recursos, ha fet dels habitants d'aquestes illes un poble orgullós de les seves tradicions.
Amb llengua pròpia, un parlament que data de l'any 1000 i unes condicions de vida sovint extremes, la caça de les balenes pilot és alguna cosa que forma part de la seva identitat i que ningú es permet qüestionar. Durant segles el greix dels cetacis va substituir les vitamines que no els era possible obtenir dels productes hortícoles i de les fruites.
Una zoòloga entre pescadors
Doreta és una dels 15.000 habitants que viuen en Torshavn, capital de les Fèroe, dels 47.000 que hi ha escampats per totes les illes. Doreta és una zoòloga sueca que fa 25 anys es va quedar a viure en aquestes illes. Comparteix un interès comú amb els habitants de les Fèroe: les balenes pilot. Només que aquí les cacen i ella les estudia.
Una zoòloga no podia haver trobat un lloc millor per al seu propòsit. La caça que es practica en aquestes illes li permet seguir amb precisió l'evolució d'aquesta espècie i ampliar els seus coneixements sobre aquests cetacis. Es calcula que n’hi ha uns 800.000 a l'Atlàntic Nord i encara que la seva pesca està sotmesa a algunes restriccions, es creu que, com a espècie, no corren cap perill.
Quan vaig arribar aquí sabia que la balena pilot podia ser molt útil com a objecte d'estudi. Els zoòlegs tenim molt poques oportunitats de poder examinar animals de tots dos sexes, de totes les edats i en totes les fases sexuals; és una oportunitat que es presenta molt poques vegades. Per això em vaig dedicar a això- explica Doreta.
Els turistes de l'estiu
A l'altre costat de la illa, a pocs quilòmetres de la capital, però en un lloc aïllat i tranquil, Doreta s'ha construït el seu refugi al costat del mar. Una casa amb la teulada tradicional, recoberta d'herba que cada any s'haurà de segar. Una casa càlida perfecte per passar els llargs hiverns, però també un observatori natural davant una zona que és lloc de pas de tot tipus d'animals marins i d'ocells. Entre ells, com no podria ser d’una altra manera, les balenes pilot són uns visitants assidus.
Nombroses rajades de balenes pilot hi passen durant la primavera i a principis d'estiu. Seguint la seva migració anual, vénen a alimentar-se al voltant de les Fèroe on les aigües són menys profundes, més càlides i riques en nutrients. Sovint se solen veure alguns exemplars en racons d'aigües tranquil·les dels innombrables fiords i estrets canals que separen les illes. Algunes d'elles seran caçades. Caçades com s'ha fet durant mil anys.
Avui aquesta caça, motiu de polèmica durant anys i criticada per molts, està sotmesa a una estricta regulació. La biòloga del Departamente de Zoologia de les Fèroe, Doreta Bloch, defensa aquesta postura: Tenim una regla segons la qual hi ha un màxim de captures, que és de 2.500 balenes l'any. Això equival a la meitat de la producció total agrícola de carn bovina i d'ovelles, i és una quarta part del consum de carn d'aquí. Té, per tant, major importància que la que es podria pensar, i fixi's que, a més, és carn gratuïta. S'han criat en aquesta tradició.
El gran dia
Ha arribat el moment esperat durant tant de temps. La gran cacera, un esdeveniment que renova el cicle de cada any, ha començat. Les balenes ja estan aquí. Un vigia ha donat la veu d'alarma i el director del districte, el vistiplau. Les barques surten al mar. El capità, que ostenta aquest càrrec durant cinc anys, serà el director de la cacera i encapçalarà la flota de barques que sortiran en la seva cerca.
L'espera és tibant, però al final hi ha una barca que les descobreix i hissa una bandera. Darrere d'aquesta tota la flota pren posicions. Comença la carrera. Les pedres que es llancen serveixen per conduir-les cap a la destinació desitjada, les barques les acorralen i les van empenyent cap a la badia. Aquesta operació pot durar diverses hores. Les balenes de darrere empenyen les de davant; l'esperit gregari d'aquests cetacis fa que la rajada es dirigeixi agrupada cap a la seva dramàtica fi.
Per calcular el nombre d'exemplars que hi ha en la rajada, només cal multiplicar per 10 els que es veuen en la superfície. No fa mancada ser molt expert per saber que avui la caça serà bona.
Quan s'apropen a la platja les balenes comencen a embarrancar i tenen seriosos problemes per tornar enrere, on les barques els tallen el pas. A la costa, la gent, avisada des de fa hores, espera impacient. Les balenes han tornat després del llarg i fred hivern. Avui els col·legis han fet festa.
La rajada ha caigut en el parany que els ha posat  l'home. Ara, el temps passa ràpid i intensament. A mesura que cedeix el frenesí, el mar es tenyeix de sang i els cadàvers de les balenes queden encallats a la riba. El sacrifici s'ha consumat. Tones de carn de balena aniran a parar als rebosts dels habitants de la regió.
La imatge del mar tenyida de vermell i la matança a l'aire lliure, davant la vista de tot el món, és una imatge que a la fi del segle XX segueix copejant la consciència dels ciutadans d'altres països i de grups conservacionistes de tot el món. Però aquí, a les Fèroe, això és part de la seva vida. Així, ho explica Jakup Andre Mohr, director de la cacera: El ciutadà europeu compra la carn congelada, en un tros de plàstic i la fiquen al congelador. Però naturalment l'animal, quan el maten, ha hagut de sagnar; el que passa és que això no ho veuen.
Després de la cacera…
La matança ja s'ha acabat, però no la feina. Ara toca el trasllat als molls on es farà el recompte definitiu, es mesuraran els exemplars, es pesaran i es repartirà la carn.
Els nombres romans assenyalen la longitud; en aquest cas, un exemplar de 7 metres. Doreta, la zoòloga, pren les seves notes i mesures. També per a ella tenen interès el pes dels exemplars, l'edat, el sexe i molts altres dades. Però les mesures que prenen aquestes persones estan destinades a un repartiment equitatiu i proporcional de la carn entre tots els habitants de la zona, seguint normes que vénen de molt antic.
Les actuacions de Doreta serviran per ampliar les seves investigacions i conèixer millor  aquests animals. La informació recollida fidelment sobre les caceres de balenes des de 1540 ha aportat moltes coses sobre aquests cetacis i ha permès confeccionar valuoses estadístiques. Sabem positivament que aquesta periodicitat està relacionada amb la temperatura de la superfície del mar, almenys fins el 1920. Llavors va succeir alguna cosa però no sabem quina- explica - . Durant els períodes de màximes, les temperatures eren més altes que a les zones més baixes, i en aquests períodes és quan no havien balenes. També sabem que no havien aus marines. Faltaven unes quantes espècies d'aus i no hi havia ni bacallà ni areng, i sabem que la gent en aquella època passava gana.
Tradicions molt arrelades
Els habitants de les Fèroe es reparteixen tot l'aliment que les balenes els poden reportar. S'aprofita la carn, la part seca i el greix. L'escriptor Steinbjorn Jakobsen explica la importància que té la carn de les balenes per als nascuts en aquells paratges: Per  tothom en aquestes illes, no poder tenir això és una desgràcia. Ara no em queda molt greix, però espero que si me’n falta, algun amic em digui: jo en tinc una mica, ja te’n  donaré. De vegades es pot comprar, però és molt difícil, i ens agrada fer-ho nosaltres mateixos. Aquest és un bon greix. Això pot conservar-se aquí durant diversos anys, dos, tres, quatre, cinc,... diversos.
Jakobsen està tan orgullós del seu rebost com dels trenta llibres que ha escrit. Durant anys, els rebosts han estat les veritables càmeres del tresor d'aquestes illes on guanyar-se la vida no era gens fàcil. És un dels escriptors més prolífics i coneguts en llengua feroense i és també un acèrrim defensor dels costums i de la cultura del seu país.
Per això critica aquells que els denuncien: Aquestes campanyes són alguna cosa boig i desafortunat. Portem més d'1.000 anys en aquesta illa. Mai hem matat gent i mai hem destruït animals. Hem matat la balena pilot, potser per instint i per necessitat. Tenim bones estadístiques sobre les balenes pilot des de 1540. Nosaltres estimem la balena pilot, les necessitem i tots els dies donem gràcies a Déu per haver-nos-la donat.

Per Jakobsen, la caça no atempta contra l'espècie de les balenes i és una necessitat pels shabitants de les Fèroe: Si la balena pilot estigués en perill, jo seria la primera persona que defensaria que no les matessin, o per exemple, el frailecillo i altres espècies d'ocells. Però n’hi ha milers i milers, i no tenim cap intenció de destruir-los. Els hem matat durant la temporada, però només cacem per menjar.
Una altra espècie estranya en les Fèroe: els frailecillos
Ens dirigim als penya-segats de la illa que hi ha enfront de Torshavn. A les seves parets solen niar diverses espècies d'ocells. Totes aquestes illes són importants centres de nidificació per a una multitud d'aus marines. Entre elles es troben els frailecillos, una espècie molt apreciada en aquestes illes.
Els ocells són molt bons per menjar. El frailecillo, però només es menja al juliol. És la carn més saborosa. No és part de la dieta normal, és una cosa especial, de temporada. No en podem menjar tot el que vulguem, només en mengem una miqueta. És una tradició. Un amic me’n va donar uns quants, però no en podem menjar molt. No és una cosa habitual- recorda Jakobsen.
Bergur Olsen torna als penya-segats de Skuvoy, una de les illes més petites i belles de l'arxipèlag. Fa 25 anys que treballa en aquestes parets realitzant un exhaustiu cens de les poblacions d'aus marines que hi viuen. Aquest és un lloc ideal per un ornitòleg.
Olsen es coneix cada pam de roca, així com les colònies d'ocells que les habiten. Entre d’altres espècies, els frailecillos. La població d'aquests ocells ha estat molt alta, però ha entrat, igual que altres espècies, en declivi, per diverses causes mediambientals. No obstant això, la reproducció de les cries no s'ha vist afectada. En 1.990 van haver-hi moltes morts entre les cries, però després han tornat a ser anys normals- comenta Olsen.
La pesca: el millor sistema de subsistència en les Fèroe
A part de les tradicions ancestrals, com la caça de les balenes o dels frailecillos, el veritable recurs d'aquestes illes segueix sent la pesca. Els problemes més greus de les Fèroe d'avui en dia, els trobem en el seu entorn. El 97 % de les seves exportacions surten d'aquí, del mar, pràcticament el seu únic recurs.
Els últims anys, l'espècie reina ha estat el bacallà, un peix més valuós que d’altres, però també una espècie amb seriosos problemes, ja que es creia infinita i està retrocedint en tots els mars. Per això ja existeixen factories de peix on es processen milers de tones de bacallà cada any amb destinació a mercats de tot el món. No obstant això, el 70% de la producció es ven a Europa.
Sam Jakup Olsen és supervisor en la planta de processament de peix. És un jove amb sort, disposa d'una bona feina, però el seu cas és gairebé una excepció. La pesca i la seva indústria derivada no són capaces, avui per avui, de suportar la demanda laboral del país, i l'índex d'atur s'ha disparat fins al 25%.
La dependència total de la pesca marca la vida de les Fèroe i els problemes del sector incideixen de forma molt directa, i fins i tot brutal, en la vida d'aquesta gent. El resultat és que les illes es despoblen de joves, que busquen nous horitzons emigrant a Dinamarca, però també a altres països, amb la qual cosa, el perfil de la població es va envellint cada cop més.
Sam Jalup Olsen reconeix que ha tingut més sort que els seus companys: Estic molt content amb la meva feina. Vaig tenir sort. Cada any al meu col·legi es graduen 30 alumnes i amb prou feines uns cinc troben un bon treball, com a capatàs o supervisor en la línia de producció, per exemple. De la resta, molts d'ells marxen a l'estranger.
També el port ha decaigut. Fa deu anys, en aquests molls, hi havia molta més vida. A part de la pròpia flota, recalaven aquí vaixells de banderes molt diferents. Però avui, les restriccions en els caladors han minvat la seva activitat.
La cooperativa que agrupa a 160 companyies pesqueres actua com el veritable centre econòmic de les illes. En els últims anys, ha hagut d'afegir als seus problemes les campanyes en contra dels productes de les illes Fèroe, sobretot a Anglaterra. El director de màrqueting de Faroe Seafood, Johannes Jensen, es queixa d'aquestes crítiques: Cal recordar una cosa: no estem venent carn de balena, ni exportant-la, ni tampoc estem matant balenes amb finalitats comercials. Som com qualsevol empresa, com Mercedes, però produïm peix a les illes Fèroe, i nosaltres venem peix i no balenes.
Buscant solucions
Davant les crítiques, els habitants de les Fèroe continuen mantenint, per si de cas, els seus ramats d'ovelles, aquesta altra pota segura de la seva economia familiar, en la qual sempre s'han recolzat quan no hi ha hagut una altra cosa.
Quan arriba l'estiu es recullen els ramats i es xollen. Els cicles de la naturalesa se succeeixen i marquen els dies de forma clara, i així també els animals col·laboren a marcar el calendari. Les ovelles que van donar nom a les illes, les balenes que les han fet tristament famoses, o els ocells que arriben a milers per niar entre els seus penya-segats, són part directa de la vida de la gent de les illes Fèroe.

Enllaços relacionats

Descàrregues

0 COMENTARIS

Segueix-nos a...

Facebook Twitter

Bookmark and Share