CULTURA MARÍTIMA
- Estás a
- Inici >
- Canals >
- CULTURA MARÍTIMA >
- Reportatges >
- Naufragis: La història del Mary Rose
Reportatges
Naufragis: La història del Mary Rose
El vaixell insígnia del rei Enrique VIII va ser recuperat de les profunditats del mar després de 4 segles i mitjà de letargia.
Portsmouth és la destinació final del ferri que uneix Bilbao amb Anglaterra. Aquesta ciutat compta amb un gran atractiu turístic degut el seu imponent passat marítim, que l'ha convertit en un autèntic museu naval. No obstant això, entre els seus múltiples tresors navals, hi ha un que destaca per la seva antiguitat. Una autèntica relíquia que requereix totes les manyagues possibles: el Mary Rose, més conegut per ser el vaixell en el qual va navegar un dels reis més controvertits d'Anglaterra.
Ocults en una nau a la qual solament accedeixen els treballadors amb vestit especial es troben les restes d'un vaixell del segle XVI. Aquestes fustes, avui regades amb una solució de cera són part del casc del Mary Rose, el vaixell insígnia del rei Enric VIII, recuperat del fons del mar després de 4 segles i mig.
A mitjans dels anys 60, submarinistes locals liderats per Alexander McKee, entossudits a trobar les restes del naufragi, van decidir fondejar la zona on la tradició feia suposar que es trobava el famós buc.
L' Institut Tecnològic de Massachussets va aportar un sonar. Els estudis acústics de la zona van permetre detectar alguna cosa anormal en el fons del mar, enfonsat en el fang. Havia de ser el Mary Rose.
A principis dels 70 es van començar a trobar les primeres pistes d'un possible vaixell naufragat. Els investigadors van recopilar objectes, fustes i fins a un canó de bronze. Finalment es va localitzar alguna cosa que tenia tots: un vaixell. I va anar llavors quan es va començar a explorar més a fons la zona: s'havia de comprovar què quedava exactament sota el fang.
Durant la dècada dels 70, es va arribar a excavar l'exterior del vaixell i van comprovar que sobrevivia mig casc de fusta. L'excavació completa ja podia començar. El Mary Rose es trobava enfonsat davant de la ciutat de Porstmouth, exactament al mateix lloc on havia naufragat feia 450 anys.
La història del vaixell
El Mary Rose va ser construït cap al 1510 a Portsmouth. Enric VIII, recentment coronat rei d'Anglaterra, volia potenciar la seva flota naval. Va ser un vaixell reeixit, però el 1545, quan sortia amb 700 homes per combatre a la flota francesa, va naufragar a l'entrada del port. Gran part de la tripulació va morir.
Diuen que el vaixell anava sobrecarregat: el treball al mar era millor pagat. El Mary Rose va naufragar a poc més d'una milla de la costa i allà va quedar, en un fons de 10 metres, a l'espera de tornar a veure la llum més de quatre-cents anys més tard.
El 1979 es va crear el Mary Rose Trust, una fundació que es nodreix de donacions. El vaixell es va excavar durant tres anys: es van recuperar 20.000 objectes. Molts es troben avui en aquest museu. Peces de tot tipus que il·lustren com era la vida a bord d'un vaixell del segle XVI, com explica Andy Newman, responsable del museu: En la nostra exposició tenim molts objectes i és realment com una càpsula del temps a través de la qual podem mirar enrere i aprendre moltes coses de la vida d'aquells temps. És important recordar que el fang va protegir les coses del vaixell durant molts anys. Quan els traiem d'aquest fang protector calia descobrir bons mètodes per conservar-los.
En efecte, tots els objectes extrets han hagut de passar per un procés de conservació. La fusta, la pell i el metall van ser els materials que van resistir en el fons marí. Monedes, pintes, cassons, material mèdic o armes. Objectes de fa quatre segles, possessions dels mariners d'Enric VIII.
El despertar
Recuperat el major nombre d'objectes possible, era el torn de treure les restes del casc en una sola peça. L'11 d'octubre de 1982 va ser el gran dia. Millars de persones es van concentrar al port per veure aparèixer el Mary Rose després de la seva letargia de quatre segles i mig.
L'expectació era gran: des de juny s'havia preparat una gran estructura mòbil que s'encarregaria de dipositar les restes del casc en un immens suport. Aquell matí d'octubre, ja tot el conjunt estava llest per a l'elevació. Alexandra Hildrid, una de les encarregades del trasllat, recorda bé aquell dia: El moment més crític va ser quan el Mary Rose es va desprendre del fons del mar, just en el precís instant en què el començàvem a elevar sobre uns gats hidràulics. Va ser un moment molt intens i es va compartir entre la poca gent que es trobava en la plataforma submergida.
El Mary Rose, el vaixell insígnia d'Enric VIII, sortia a flotació i la història quedava al descobert. El món sencer va ser testimoniatge d'aquesta espectacular operació. Va ser un dia màgic del patrimoni marítim mundial, no exempt d'algun que altre instant d'esglai, com explica Hildrid: Un altre moment intens va ser quan un filferro es va desfer i l'estructura va caure una mica. Tots es van espantar pels possibles danys al casc, però no va passar res.
Alexandra segueix recordant: Quan vam veure el Mary Rose va ser increïble perquè només l’havíem vist sota el mar, amb una escassa visibilitat de dos o tres metres i no podies veure molt. En sortir fora el vam veure íntegrament i van sortir els comentaris : Aquí vivia el fuster,...Aquí el barber! Veure tot el conjunt per primera vegada va ser absolutament màgic.
El després
Ara, les restes del casc del Mary Rose es mostren al públic des d'una cabina aïllada. La fusta es rega les 24 hores del dia amb una solució d'aigua i cera. Un procés especial que durarà 20 anys i permetrà que la fusta encerada no es podreixi ni es trenqui.
L'operació de conservació és costosa però per als responsables val la pena, com explica Andy Newman: Costa uns 300.000 euros anuals el conservar les fustes del Mary Rose i, en total, 1.200.000 euros mantenir activa la fundació. Alguns ho consideraran molts diners per conservar una peça de fusta, però hem de veure-ho en el context que forma part de la nostra història, sobretot marítima, i és important pel que aprenem a partir dels objectes que tenim. Si no es conservessin es perdrien per sempre.
Una vegada s'acabi el procés de conservació del Mary Rose, el 2015, el casc i els objectes podran per fi ser els autèntics protagonistes de ple dret d'un museu especialment dedicat a l'emblemàtic vaixell d'Enric VIII.
Enllaços relacionats
Descàrregues
EN AQUEST CANAL:
