thalassa - la televisión del mar

CULTURA MARÍTIMA

Reportatges

Un escriptor a Dènia

Un escriptor a Dènia

Per a Manuel Vicent, la vida és un viatge per un mar que tots portem dins, un mar del qual a vegades som nàufrags i a vegades experts navegants.

Àgata Olivella

Dènia era a principis dels 60 un petit poble mariner protegit per una frondosa vegetació que s'estenia fins a la riba del mar. El turisme no havia recalat en aquest paratge que avui desapareix sota les noves i infinites construccions De formigó. En aquella Dénia petita, verge i plena d'olors mediterrànies va créixer un nen que després es va fer escriptor. A Manuel Vicent, aquest lloc li va configurar el món.
Jo tinc un petit territori que són les sensacions del mar de la infància, de València i de la ciutat. Això és un territori meu que està en el meu mesura. Crec que cadascun per fer qualsevol cosa ha de partir del que és, del que sap, del que ha sentit i ha volgut, dels somnis.
Manuel Vicent està acostumat a descobrir i plasmar la bellesa de les coses petites. És en aquest entorn d'olors, sabors i rumors de mar on ell ha crescut com a persona i escriptor.
El perfum d'algues i el perfum de marisc són olors que em porten a la meva infància. Els primers records que tinc són del mar i de la llibertat, d'una alegria mig salvatge que et dóna l'olor del mar i el so de les ones. Era una sensació gairebé salvatge, de llibertat absoluta.
La mirada atenta de Manuel Vicent està guiada per la memòria, pels sentits, pels somnis... Sobretot això ha creat una obra que guarda les seves arrels més profundes en un entorn. Aquesta costa s'ha convertit en un paisatge interior i un paisatge literari que continua nodrint el dia a dia de l'escriptor.
Crec que tot el que sabem, ho sabem a través dels sentits. Com aquella cosa petita d'una consciència propera de les coses, de totes les grans tragèdies que es poden reduir a actes mínims, i de tots els actes mínims que poden ser objecte de felicitats enormes. I aquesta sensació de percepció sensitiva és el que a mi em porta a escriure i a transmetre.
I és que la universalitat no és gens res que la lletra petita que trobem darrere de les manifestacions humanes més insignificants. A Manuel Vicent li agrada buscar-la allí on res sembla, aparentment, extraordinari.
Als mercats, per exemple, es troben les passions mínimes i vitals, és on es manifesten, sobretot a primera hora del matí. La primera llum, les primeres fruites, hortalisses, les primeres converses, les primeres mirades, és tot molt esplendorós. A això se li uneix que al mercat es compra menjar i nosaltres som el que mengem. Menjar és una acte místic.
Observar el mar com a mitjà de subsistència, i entendre què s'entén i de què estan fets els homes que treballen en ell, ha ajudat a Vicent a temperar l' impuls poètic i les emocions que com a literat sent quan contempla la seva immensitat.
La por a l'evidència, a la paraula supèrflua davant de la immensitat i profunditat del mar l’han convertit en un escriptor caut, senzill i precís. Sap que el mar és traïdor, perquè, com totes les passions, s'estimen, s'enyoren i es desitgen més quan no les tens, i cap comentari, cap vers, cap paraula mai estarà a la mateixa altura que el mar.
El mar és per no pensar. Quan estàs en alta mar embolicat d'uns blaus essencials, de silenci i del so de l'aigua i no penses, és quan en realitat estàs pensant. Estar diluït amb elements essencials és estar en el fons del pensament. El mar et dóna un exercici pràctic de la teva actitud davant la natura, t'adones del que ets, el mar et pot empassar en un segon i no passa absolutament res.
Per a Vicent, la vida és un viatge per un mar que tots portem dins, un mar del com de vegades som nàufrags i de vegades experts navegants.
Així és com nostra existència es converteix en un descobriment continuat de la pròpia Ítaca, per poder viure cada dia un petit acte de felicitat.
Ítaca és qualsevol sensació de plaer que tinguis sempre que te l'hagis merescut.
El mar que ha estat sempre, per a l'home que ho observa, el mirall de la seva personalitat, és on es reflecteixen les seves passions i obsessions.
Dins del nostre cos encara hi ha una navegació de fluids, de sang. Estem en la part primitiva de la reproducció a través d'un contacte humit, de mar. Si tu t'imagines a tota la humanitat com un corrent humit de reproducció, de passió, llavors la humanitat és un mar. Un mar voluptuós, terrible, pacífic, cruel i de tot.
No ets més que una mica d'aigua salada. En això consisteix la teva substància. La humanitat és una altra forma de mar, i la saviesa està en conèixer o explorar precisament el mar que cadascun porta dins.

Enllaços relacionats

Descàrregues

0 COMENTARIS

Segueix-nos a...

Facebook Twitter

Bookmark and Share