thalassa - la televisión del mar

MEDI AMBIENT

Articles

Cetacis. Dofí tacat de l'Atlàntic.

Cetacis. Dofí tacat de l'Atlàntic.

El principal tret distintiu del dofí tacat de l'Atlàntic és, com el seu nom indica, les seves característiques taques a la pell.

Dofí tacat de l'Atlàntic, Atlantic spotted dolphin, Stenella plagiodon/frontals

Característiques: Tenen el cos i el cap robusts, amb un musell moderadament llarg amb una taca blanca a la punta. L'aleta dorsal és alta i està al centre del cos. Les aletes pectorals estan lleugerament corbades i acaben en punta. L'aleta cabal té una osca central que separa els dos lòbuls que són prims i molt punxeguts.
El color del dors és gris fosc i la part inferior de color ivori. Els laterals estan difuminats per un gris clar. El tret distintiu principal del dofí tacat de l'Atlàntic són, com el seu nom indica, les característiques taques de la pell. El nombre de taques varia amb l'edat i amb la localització geogràfica: es tornen més grans i nombroses en els individus més vells, i tendeixen a disminuir en animals més costaners. Aquestes taques solen ser de color clar en les parts fosques de l'animal (dors), i fosques en les parts més clares (zona ventral). Les aletes són de color fosc, i excepte l'aleta dorsal, no solen tenir taques.
Els mascles adults mesuren entre 1,8 i 2,3 metres de longitud i pesen entre 120 i 140 Kg. Les femelles són una mica més petites.

Comportament: És una espècie molt gregària, s'han observat grups molt nombrosos, encara que el més habitual és que siguin de 50 individus en les poblacions oceàniques, i de 5 a 15 en les poblacions més costaneres. Sembla ser que l'estructura social dels grups és bastant complexa i existeix la possibilitat que els individus es canviïn d'un grup a un altre, encara que també existeixen grups estables.
Aquests dofins són molt actius en la superfície, són dels pocs que mengen mentre salten, i quan salten, sembla que s'aguantin en l'aire fins que cauen provocant grans esquitxades.

Distribució: Els agraden les aigües càlides, per això habiten en les aigües tropicals atlàntiques i, en menor grau, en aigües temperades de l'hemisferi sud.
Els dofins tacats de l'Atlàntic que s'estableixen més a prop de la costa solen ser més grans, més robusts i més tacats que els que viuen mar endins.
Reproducció: Les femelles solen ser reproductives als 6 anys i els mascles als 7. El període de gestació és d'11 mesos i la majoria dels naixements tenen lloc al juny.
Les cries en néixer mesuren al voltant de 0.85 metres i no tenen taques, no els hi surten fins al cap d'un any.
Alimentació: S'alimenten de cefalòpodes i peixos. Probablement les poblacions costaneres s'alimentin de preses de més grandària, ja que els científics han observat que aquests individus tenen un musell més ample i unes dents més grans.
Estat de l'espècie: És una espècie protegida, està en l'apèndix II de Citis. Com la resta dels dofins, els seus únics depredadors són el tauró, l'orca i l'home.
Identificació: els dofins tacats de l'Atlàntic se solen confondre amb altres espècies de forma i grandària similar, com el dofí geperut de l'Atlàntic, el dofí mular, i sobretot, el dofí tacat tropical, tot i que aquest té el cos menys robust, i un patró de coloració una mica diferent. Neden ràpidament, seguint els vaixells i no tenen cap problema a l'hora d'apropar-se a nedadors i bussejadors, tant en la superfície com sota l'aigua. En sortir a la superfície apunten primer la punta del musell, després el seu cap, el dors i finalment la seva aleta dorsal.
 

Enllaços relacionats

Descàrregues

0 COMENTARIS

©2010 Thalassa. Tots els drets reservats

Segueix-nos a...

Facebook Twitter

Bookmark and Share