MEDI AMBIENT
- Estás a
- Inici >
- Canals >
- MEDI AMBIENT >
- Articles >
- Cetacis. Dofí mular
Articles
Cetacis. Dofí mular
Les característiques i costums d'aquest mamífer marí
Dofí mular. Bottlenose dolphin, Tursiops truncatus
Característiques: El dofí mular és de color gris amb una part inferior més clara, fins i tot blanca, un musell curt però ben definit i una aleta dorsal prominent i corbada cap a enrere. L'aleta dorsal està plena d'osques a causa del desgast, la qual cosa li dóna un caràcter distintiu a cada individu. Les aletes pectorals són apuntades i el cos és robust, un front arrodonit i s'agrupa en bàndols petits. Els investigadors han emprat les marques de l'aleta dorsal per identificar-los i seguir-los en els seus desplaçaments pel mar.
El seu crani presenta una prolongació que forma una espècie de musell que recorda el coll d'una ampolla (també el tenen altres espècies de dofins). La grandària del dofí mular és variable; mesura entre 2 i 4 m de llarg depenent de les poblacions. En general, els mascles són una mica més grossos que les femelles de la mateixa edat i aquells individus que habiten en aigües fredes també són més grossos que els que viuen en aigües temperades. Pesen aproximadament 300 kg.
Distribució: És un dofí oceànic i està present en latituds entre els 45º N i els 45º S de latitud, el dofí mular es troba en totes les aigües del planeta, des de les fredes fins a les tropicals, i fins i tot en molts mars tancats com el Mar Mediterrani, Negre i Roig, es reconeixen dues formes per a aquesta espècie; la costanera i l'oceànica (o pelàgica). La primera d'elles, que sembla comptar amb major nombre d'individus a nivell mundial, s'estableix en aigües la profunditat de les quals oscil·la entre 100 i 200 m, en tot tipus d'hàbitats costaners, des de badies o llacunes fins a estuaris o ries. La segona forma, la pelàgica, es troba en aigües allunyades de la costa. Freqüentment els grups de poblacions costaneres tenen un rang d'hàbitat força estable, però altres grups, els més oceànics, solen fer migracions.
El seu crani presenta una prolongació que forma una espècie de musell que recorda el coll d'una ampolla (també el tenen altres espècies de dofins). La grandària del dofí mular és variable; mesura entre 2 i 4 m de llarg depenent de les poblacions. En general, els mascles són una mica més grossos que les femelles de la mateixa edat i aquells individus que habiten en aigües fredes també són més grossos que els que viuen en aigües temperades. Pesen aproximadament 300 kg.
Distribució: És un dofí oceànic i està present en latituds entre els 45º N i els 45º S de latitud, el dofí mular es troba en totes les aigües del planeta, des de les fredes fins a les tropicals, i fins i tot en molts mars tancats com el Mar Mediterrani, Negre i Roig, es reconeixen dues formes per a aquesta espècie; la costanera i l'oceànica (o pelàgica). La primera d'elles, que sembla comptar amb major nombre d'individus a nivell mundial, s'estableix en aigües la profunditat de les quals oscil·la entre 100 i 200 m, en tot tipus d'hàbitats costaners, des de badies o llacunes fins a estuaris o ries. La segona forma, la pelàgica, es troba en aigües allunyades de la costa. Freqüentment els grups de poblacions costaneres tenen un rang d'hàbitat força estable, però altres grups, els més oceànics, solen fer migracions.
Comportament: Són animals molt socials i, almenys en algunes poblacions costaneres, sembla que els grups romanen junts durant tota la vida. Hi ha algunes dades sobre l'existència de grups reproductors en els quals intervenen diversos mascles i diverses femelles alhora sense que hi hagi cap comportament agressiu per part dels individus per accedir a una còpula.
En algunes regions d'aigües tropicals i temperades hi ha poblacions tant residents com no, però els dofins que viuen en zones més fredes realitzen migracions periòdiques. El dofí mular es comunica amb els altres membres del seu grup per mitjà d'un ric repertori de sons; d'altra banda, sembla ser que en algunes poblacions els individus emeten un so propi i característic que els diferència de la resta. Per explorar i investigar el seu entorn fan ús de la ecol·locació i són capaces de localitzar amb precisió objectes molt petits. En realitat, gran part de les investigacions fetes sobre ecol·locació han estat estudiades amb individus de dofí mular en captivitat.
És l'espècie més usual als zoològics i aquaris de tot el món. A la superfície el seu comportament és molt actiu, copeja amb la cua, salta en la proa i popa dels vaixells, juga amb les onades que generen les grans balenes i aconsegueix elevar-se de vegades a una altura considerable. Se’ls ha vist amb altres cetacis, també amb taurons i tortugues de mar. En alguns llocs costaners atrapa peixos fora de l'aigua, arribant fins a la platja per després tornar al mar.
Alimentació: La dieta del dofí mular és variada i es tracta d'una espècie una mica oportunista, s'alimenta sobretot de peixos, però pot menjar crustacis, cefalòpodes i altres invertebrats. Els mètodes d'alimentació també són molt variats; a vegades introdueix el seu bec en les esquerdes de les roques per capturar alguna presa, d'altres, persegueix als peixos fins dirigir-los cap als bancs sorrencs i després atrapar-los amb més facilitat, o bé caça en grup cooperant diversos individus per capturar les preses. A més, el dofí mular aprofita els avantatges que li brinden els vaixells pesquers, als quals segueix molt de prop per alimentar-se dels animals que van espantant o de les sobres i desaprofitaments que tiren per la broda.En algunes regions d'aigües tropicals i temperades hi ha poblacions tant residents com no, però els dofins que viuen en zones més fredes realitzen migracions periòdiques. El dofí mular es comunica amb els altres membres del seu grup per mitjà d'un ric repertori de sons; d'altra banda, sembla ser que en algunes poblacions els individus emeten un so propi i característic que els diferència de la resta. Per explorar i investigar el seu entorn fan ús de la ecol·locació i són capaces de localitzar amb precisió objectes molt petits. En realitat, gran part de les investigacions fetes sobre ecol·locació han estat estudiades amb individus de dofí mular en captivitat.
És l'espècie més usual als zoològics i aquaris de tot el món. A la superfície el seu comportament és molt actiu, copeja amb la cua, salta en la proa i popa dels vaixells, juga amb les onades que generen les grans balenes i aconsegueix elevar-se de vegades a una altura considerable. Se’ls ha vist amb altres cetacis, també amb taurons i tortugues de mar. En alguns llocs costaners atrapa peixos fora de l'aigua, arribant fins a la platja per després tornar al mar.
Reproducció: Naixements durant els mesos de primavera. Període de gestació de 9 a 10 mesos, lactància de 18 mesos. Les cries en néixer fan 1m, són de color més clar que els adults i arriben a pesar 100 kg.
Estat de l'espècie: Els seus depredadors naturals són l'orca i diferents espècies de taurons. També són caçats per l'home. Però tot i que gairebé sempre han estat caçats (de vegades de forma accidental quan queden atrapats a les xarxes de pesca), no sembla que les seves poblacions estiguin en regressió, excepte al mar Negre, on a més a més hi ha nivells de contaminació alts i es dóna una sobrepesca de les preses de les quals s'alimenta el dofí. El dofí mular es considera, en general, com l'espècie de cetaci que presenta més adaptabilitat a diferents medis, ja que pot viure molt a prop de zones amb activitat industrial, com són els canals i entrades dels ports de molts llocs del món. De totes maneres està catalogat com a espècie protegida, Apèndix II CITIS.
Identificació: A grans distàncies se’l pot confondre amb el Dofí de Risso. És l'espècie que més s'apropa a banyistes, vaixells o pescadors, especialment els dofins solitaris que no pertanyen a un grup. Alguns fins i tot col·laboren amb els pescadors dirigint els peixos cap a les xarxes.
Enllaços relacionats
Descàrregues
EN AQUEST CANAL:
