thalassa - la televisión del mar

PESCA

Articles

Pesques del món: La pesca de l'emperador a Nova Zelanda

Pesques del món: La pesca de l'emperador a Nova Zelanda

L' hoplostethus atlanticus, més conegut com emperador, és una de les espècies d'aigües profundes i fredes més buscada de Nova Zelanda pel seu recent valor gastronòmic

El peix emperador va començar a aparèixer a les peixateries i als menús dels restaurants cars d'Estats Units fa només una dècada. L'Orange Roughy, tal com se l’anomena en anglès pel seu color taronja i a la seva pell dura i rugosa, viu a uns dos mil metres de profunditat i la seva pesca requereix una gran precisió i tota la tecnologia més avançada disponible per explorar les profunditats abismals.

Els pesquers de Nova Zelanda cada vegada han anat incorporant més tecnologia als seus mètodes de pesca. Les xarxes de profunditat que utilitzen són l'element principal d'aquest tipus de pesca. Actualment, aquest tipus de xarxes s'assemblen a una espècie de mitjó gegant equipat amb cables, flotadors i sensors amb un preu que oscil·la entre els 18.000 i 25.000 euros. Gràcies a tota aquesta electrònica associada a les xarxes, els quadres de control, etc; aquestes xarxes es poden moure amb gran precisió a una profunditat de gairebé un quilòmetre per sota de l'aigua.

A més de tota la tecnologia, els pescadors neozelandesos també compten amb la col·laboració del NIWA, un organisme científic estatal on molts científics i geofísics estudien el terreny submarí de Nova Zelanda. D'aquesta manera, s'elaboren una sèrie de mapes d'alta precisió que revelen tot el relleu submarí i que tenen un gran valor per a la pesca.

Aquests pesquers de profunditat es passen uns cinquanta dies en alta mar i una quarta part de la seva tripulació són dones, la majoria de les quals treballen a la factoria de conservació de les captures. Com que l'emperador és un peix d'aigües profundes que s'agrupa sobretot als cims submarins, a l'hora de pescar-lo cal tocar superficialment aquests cims i després deixar caure les xarxes pels costats. Una vegada que toca fons, es recull de cop, molt de pressa, ja que es disposa de poc temps per atrapar l'emperador, de quatre a cinc minuts com a màxim.

Després es recullen els dos mil metres de cable, que triguen gairebé una hora a hissar-se, per poder veure al pont la quantitat exacta de la captura, cosa que no s'aprecia als quadres de comandament. Quan les xarxes estan buides, es perden grans sumes de diners, però si, en canvi, estan plenes a vessar s'engega tot un procés en cadena. Normalment, es necessiten unes dues hores per buidar les xarxes, ja que l'emperador és una espècie de peix amb una pell rugosa que no rellisca fàcilment sinó que se sol quedar enganxat a la xarxa.

Una vegada als cellers, la factoria funciona al cent per cent. Es necessiten més de tres hores per evacuar tota la captura de peixos que s'enfonsaran sota les cintes mecàniques. L'emperador trigarà molt poc temps a perdre el seu vestit taronja i mostrar una carn blanca i tendra, de molta qualitat. Després tan sols es reté un 15% o 20% del peix per congelar-ho directament a bord. Al principi del viatge, normalment s'arriba a les set tones diàries, però al final, es pot arribar fins a les tretze tones diàries. Per molt sofisticat que sembli aquest tipus de pesca de profunditats, els pescadors neozelandesos fa menys de deu anys que van inventar aquest increïble exercici de precisió, després d'haver perdut un gran nom de xarxes a les profunditats marines. Aquesta és la nova mina d'or dels pescadors neozelandesos a les aigües abismals i gràcies a la participació financera dels armadors de pesca més importants de Nova Zelanda i al govern, els pesquers de profunditats han ampliat el seu territori de pesca cap als grans fons marins.

Però com tota mina d'or, s'ha de preservar la seva conservació. Per aquest motiu el govern neozelandès ha imposat unes taxes per evitar la futura matança ecològica d'aquesta espècie. Així doncs, actualment les captures han quedat fixades en 660.000 tones l'any. Fa vint anys, la pesca a Nova Zelanda només arribava a uns 200 metres de profunditat, els vaixells no feien més de vint metres i amb prou feines es començava a parlar d'aquest tipus de peix d'aigües profundes. Actualment, amb la tecnologia disponible, l'augment de la grandària dels pesquers i la major demanda d'aquest peix a tot el món, s'han ampliat molt els territoris de pesca. Una pesca que en un 90% està destinada als mercats americans, convertint-se així en una de les majors fonts d'ingrés de Nova Zelanda.

Enllaços relacionats

Descàrregues

0 COMENTARIS

©2010 Thalassa. Tots els drets reservats

Segueix-nos a...

Facebook Twitter

Bookmark and Share