thalassa - la televisión del mar

PESCA

Articles

Pesques del món : La llegenda del peix gegant

Pesques del món : La llegenda del peix gegant

El halibut és el rei d'Alaska, un peix que fàcilment pot arribar als 130 quilos i que de vegades és més gran que els propis pescadors que el capturen.

El poble de Metla Katla és una reserva índia de la costa sud-est d'Alaska, en la qual totes les energies es dediquen a una sola activitat: el salmó, la pesca de totes les varietats de salmó salvatge. De vegades, en plena temporada, es prohibeix la pesca durant uns quants dies. Llavors, els homes de mar canvien d'objectiu i també de calibre. El salmó es converteix aleshores en esquer per a un objectiu molt més curiós: el halibut, el peix gegant del Pacífic i del mar de Bering; el peix més car d'aquest oceà.
Diuen que el mite del peix gegant va néixer en aquests paratges, a la ribera del Pacífic Nord. Un mite mantingut per narracions de lluites cos a cos entre l'home i el peix. La bèstia era de vegades enorme, de vegades perillosa, amb una mirada sorpresa i amb dos ulls molt grans a la mateixa banda. Un animal curiós, el halibut.

Una pesca exemplar per exemplar
Són les sis del matí al peu de les muntanyes volcàniques de les illes Aleutianes. El mar està tranquil i s'ha aixecat el dia amb boira. Fa unes deu hores que el Gran Blau, un dels nombrosos pesquers del halibut, navega pel mar de Bering. Els tripulants esperen que canviï el corrent per col·locar les primeres canyes als costats d'aquesta embarcació de palangres. I és que aquí, el halibut es pesca amb ham, d'un en un i mai amb xarxes.
El capità de el Gran Blau comenta que al llarg de la cadena de les Aleutianes, hi ha molts punts en els quals no ha pescat mai ningú del poble. Hi ha uns corrents massa bojos com per aventurar-s’hi. Suposo que per això hi ha peixos grans: perquè no els pots pescar tots. Tenen molts llocs on amagar-se i no tenen res més que fer que esperar que arribi l'aliment. No necessiten buscar-lo, de fet es mengen tot el que els passa per davant.
Cada any, en Jim, el capità de l'embarcació, no tan sols compra el dret de pesca, sinó també la quantitat de peix que capturarà. Com tots els pescadors d’halibut que pesquen aquí, és titular d'una quota individual, una quota de pagament cara i exclusiva. Aquí, privatitzar un recurs públic, un peix, és molt habitual. Políticament és discutible, però ecològicament és irrefutable.
Ja ha picat el primer. Això sí que és un bon senyal.
Avui, la tripulació no té cap sorpresa. Hi ha molts halibuts, com sempre. Uns quants són molt grans i molts uns altres són de mitja alçada, però tots són molt tranquils. Els mariners expliquen que, quan comença a fosquejar, estan més nerviosos. També es diu que, en alguns vaixells, les armes només serveixen per espantar. I és que quan els peixos són massa virulents i no es deixen dominar... cal començar a pensar en els garrots.
En Jim comenta que sovint assoleixen  pesos de 130 quilos, sobretot les femelles, que són més grans que els mascles. De vegades són molt agressius -explica . Fins i tot travessen el pont saltant. Estrany, oi? S'expliquen moltes històries, com per exemple una que diu que fa molt temps un halibut va matar un noi. Sobre això fins i tot es va escriure un llibre. Pot ser que sigui una casualitat, però a bord hi tenia tots els diners de la pesca de la temporada d'estiu. Només hi era el peix li va arrencar la cama. Llavors ell es va lligar les mans. Després va morir dessagnat. La gent va dir que s'havia lligat per no caure a l'aigua i, sobretot, perquè no se’l mengessin els crancs.
La visita de les orques
L'explicació del capità es va veure truncada per una estranya visita. Orques. Aquestes balenes han vingut en rajada atretes pel peix que pujava a la superfície. Aquestes mosseguen el peix abans que puguin pujar-ho a bord, la qual cosa constitueix una important pèrdua. El capità es lamenta, perquè les orques no només han devorat una part de la pesca, sinó que obligaran a donar per acabada la jornada. Ara ja no s'aniran, noten massa l'olor a peix-explica en Jim.
La tripulació navega així quatre mesos cada any, de banc d’halibut a banc d’halibut per tot Alaska. Del sud al nord-est  a la recerca d'una naturalesa excepcional i d'una fauna única. A l'estiu, a l'altura de les illes Aleutianes, els seus companys de viatge són albatros, balenes i, lamentablement, també les orques.

Enllaços relacionats

Descàrregues

0 COMENTARIS

Segueix-nos a...

Facebook Twitter

Bookmark and Share