PESCA
Articles
Pesques del món: El Gran Sud de Pablo, garotes de mar a Xile
A la Terra del Foc, els pescadors es juguen la vida en aigües gèlides per aconseguir els preuats eriçons de mar.
A principis de maig, gairebé a l' hivern, milers de xilens arriben en vaixells al port situat a la latitud més extrema del país amb la promesa de viatges, treball i pesques miraculoses per regions verges i llunyanes. Per aquest motiu, arriben homes de tot arreu del país sud-americà que busquen contractes d'embarcament per a la Terra del Foc.
Pablo i Alexis no es coneixen encara, però han estat contractats al mateix viatge a bord de la llanxa Lyz. Cap a l' hivern del Gran Sud. Segons l'estació, són pescadors de crancs o obrers a bord d'un vaixell- factoria japonès. Aquest hivern se submergiran dins de l'aigua gèlida dels canals xilens per guanyar-se la vida gràcies al les garotes de mar.
La Badia Desolada
La Lyz és una de les moltes llanxes que pesquen en aquesta zona. Després de navegar per l'estret de Magallanes, ha posat rumb al sud. Més tard haurà d'orientar-se per un autèntic laberint de canals i roques. És el lloc on moren els Andes, formant milers d'illes esmicolades i atacades pels vents. La seva destinació és l'estret de l'Última Esperança, Laberint Occidental o bé la Badia Desolada. Aquí s'instal·lessin els pescadors d'eriçons, protegits per una petita cala. I aquí serà on viuran Pablo i Alexis, lluny de tot.
En la Badia Desolada els pescadors d'eriçons formen un campament d'uns quinze vaixells. Les llanxetes de fusta, de 5 a 6 metres de llarg, els serveixen de casa i d'eina de treball. Tots esperen la Lyz, que els aprovisionarà i portarà el relleu. No fa més de sis setmanes que estan aquí, com en Miquel per exemple, que es troba bloquejat als canals per una avaria del motor i pel mal temps: la mala sort el té ben atrapat.
Ara és el torn d’en Pablo i l’Alexis, ells són el relleu. Formaran equip i pescaran junts tota la temporada a bord d'una d'aquestes embarcacions. Seran dos mesos d'intimitat forçada en un espai d'uns pocs metres quadrats. Ells no han triat anar junts, de la mateixa manera que tampoc han pogut escollir la llanxeta ni el material. El patró, propietari de totes les embarcacions, els comprarà les garotes que pesquin. També els proporcionarà gas, gasolina i menjar.
Als canals no existeixen els contractes de treball, i en cas d'accident o de malaltia no hi ha res, cap tipus d'assistència. No hi ha cap mitjà d'intervenció possible, ni cap helicòpter. Per estar aquí s’ha de creure molt en la pròpia sort. A més, cal aprofitar el temps.
I és que si no surten al mar, els pescadors de la Terra del Foc no guanyen res. Cobren pel que pesquen. No tenen un salari fix i saben que qualsevol tempesta els pot deixar clavats al port un dia o tota una setmana.
La pesca dels eriçons
Han localitzat una acumulació d'eriçons a una hora de distància del campament. Cal anar-hi costi el que costi i jugar amb el vent, que bufa a fortes ratxes i decapita les ones.
Els eriçons verds reposen a deu metres de profunditat, amagats darrere d'algues gegants. En Pablo, lligat al vaixell per una corda, pot estar fent immersions sense parar durant diverses hores. Treballa de pressa, només amb un ganxo i sense guants. El sou de l’Alexis, que el vigila des de dalt, depèn de la seva rapidesa. Els pagaran vuitanta cèntims per dotzena d'e garotes arrencats entre el fred. Només vuitanta cèntims per repartir entre dues persones.
A les millors jornades, quan es troba una mina, en Pablo pujarà fins a prop de 200 dotzenes d'e garotes. Un sou de poc més de 300 euros.
El patró
La Lyz torna a port amb el primer carregament al cap de dues setmanes de treball. Cada dia un avió recull a Punta Arenas la pesca de garotes del sud.
José Sánchez és el patró de totes les llanxetes de la Badia Desolada. Té deu campaments més als canals. També és l'amo dels camions i de la factoria que els acompanya. Una vegada pelades, classificades i rentades, totes les garotes pelades es vendran a Japó. Al mercat de Tòquio, es negocia per uns cent dòlars el quilo.
Sánchez ha estat el creador del negoci de garotes pelades al sud de Xile. Al seu despatx, el rei del les garotes repassa les fotos de la seva col·lecció de cotxes cars i esportius.
Mentrestant, enmig de la foscor dels canals, les llanxetes són unes casetes fràgils, on és agradable recollir-se, protegit del vent i de la pluja. Una veu que arriba de molt lluny, anuncia que demà el temps encara serà dolent. Llavors es passa el temps com es pot, i es parla -però no sempre- per trencar un sentiment massa fort de solitud.
Segons les últimes notícies, Pablo torna al mar per a una nova temporada de pesca. Lluny de Punta Arenas, lluny de la ciutat, al gran sud.
Enllaços relacionats
Descàrregues
EN AQUEST CANAL:
