PESCA
Articles
Pesques del món : Kamchatka, el Cranc Reial
Les aigües de Sibèria acullen cada any tonelades d'una de les varietats més cobejades: el cranc reial, . Aquesta activitat és l'eix de la vida de Kamchatka, un lloc on el rellotge es va aturar fa molt de temps.
Una illa deserta, abandonada. L'illa dels Ocells, en un mar gelat, als confins de Sibèria. Un poble en ruïnes, les restes d'una fàbrica: aquí és on va començar tot.
Volcans, muntanyes, boscos. Estem a Kamchatka, una península situada a l'extrem oriental de Sibèria, prop de Japó i Alaska. Una terra rica. Al Nord hi ha minerals, tot i que encara és verd i salvatge. Kamchatka és el bressol dels italmen, els chuch i els koriak, que són pobles indis.
Els aventurers que buscaven or van anar a aquesta terra llunyana i van trobar els tresors que buscaven. El tresor aquí és el cranc reial. Un cranc gegant de llargues pinces vermelles, un crustaci molt ben considerat.
Els russos van començar a explotar el cranc reial als anys 30. Els primers pescadors van construir el poble d’Uts-Kairiuzovo a la costa oest de Kamchatka, prop del mar d’ Okhotsk. La gent viu aquí com els óssos. No tenen gust, ni cultura. No es preocupen per les cases perquè pensen que no es quedaran aquí molt de temps. Per a ells aquest poble és una cosa provisional. Sempre volen anar-se’n, però acaben quedant-s’hi 20 anys. La gent no marxa perquè té por de viure pitjor en qualsevol altre lloc. Aquí, almenys, tenen el riu i el mar i, per tant, alguna cosa per pescar.
2.700 persones i set mesos de molt de fred. A la primavera, hi ha fang. Durant l'estiu la pols i els mosquits. Viure aquí és tot un repte. Al poble només es pot arribar per mar o per aire. Cada any arriben 30.000 tones de mercaderies amb vaixell. A l' hivern queda aïllat de tot el món, inaccessible. Per això, per prevenir l'escassetat, els aliments estan racionats tot l'any.
Està lluny de tot i la vida és molt dura aquí, però sempre hi ha gent disposada a perdre's en aquest lloc apartat. Tenen una bona raó: es guanya tres vegades més aquí que en cap altra part.
Nataixa i Piotr són ucraïnesos: Decidim venir aquí per guanyar diners i fer alguns estalvis per construir-nos una casa a Ucraïna. Allí jo era conductor explica Piotr, i aquí és on aprenia l'ofici de pescador. Havíem previst quedar-nos tres anys, però han passat sis i encara estem aquí.
La pesca del monarca de Kamchatka
Durant la temporada dels crancs, en Piotr s'embarca regularment unes quantes setmanes seguides i la Nataixa ha hagut d'adaptar-se a la seva nova vida de dona de mariner. A l'alba, els pescadors comencen a retirar les gàbies. 1.500 gàbies, col·locades entre 20 i 130 metres de profunditat. Aquesta és la previsió de la jornada.
Estem al mar d’Okhotsk, a bord del Pintada. 36 metres de llarg, 16 homes a bord. Aquest vaixell i cinc més pesquen el cranc real per encàrrec de la fàbrica d’Uts-Kairiuzovo. La conservera fixa la quota de pesca: aquest any seran dues tones al dia; prop d'uns 1.000 crustacis per vaixell. Existeix una gran preocupació per la preservació de l'estoc de crancs. Per aquest motiu es fixen les quotes: per no esgotar el tresor del mar de Kamchatka.
La temporada comença el mes de maig i s'acaba el 15 de juliol. Dos mesos i mig de treball esgotador, amb l'obligació de tornar cada nit a la costa. Aquí esperaran el carregador que s’endurà a la fàbrica les captures del dia. Els crancs han de posar-se de boca amunt, perquè és la millor tècnica. Bocaterrosa , els crancs es mantenen vius més temps durant el transport.
Només es pesquen els crancs que tenen 15 centímetres de diàmetre. És necessari, a més, que les potes estiguin ben dures i amb molta carn a dins. També fa falta que els crancs estiguin sans, sense paràsits a la closca.
El Sotrusetsvo: paradís flotant
Existeix un lloc per als pescadors de crancs que somien amb una vida millor. Comparat amb Uts-Kairiuzovo, aquest lloc sembla el paradís. No està massa lluny del continent. Està mar endins, a quatre hores de navegació. En ple mar trobem de nou el segle XX. Aquí hi ha tot el que els habitants d’Uts-Kairiuzovo no tenen: sauna, piscina, biblioteca, discoteca, cinema i hospital.
El Sotrusetsvo és una base flotant d'última generació. Aquest gegantesc navili de 180 metres de llargada va costar als soviètics la desorbitada xifra de 120 milions d’euros. Està ancorat a alta mar uns quants mesos seguits. 500 mariners viuen a bord d'aquesta ciutat del mar; tant homes com dones.
Grues gegants, tecnologia punta, aquesta base flotant és l'orgull de la indústria pesquera soviètica. Durant la temporada del cranc, el Sotrusetsvo creua mar endins davant de Kamchatka. 24 hores al dia, els vaixells de pesca que treballen per a aquesta fàbrica flotant vénen a descarregar. 120 tones de crancs arriben a la coberta cada dia.
Dins del ventre d'aquest gegant del mar 300 persones treballen dia i nit. Tallers espaiosos, equipament modern i rendiment màxim. Cada dia surten de la conservera unes 30.000 llaunes.
Aquest any es pescaran al mar d’ Okhotsk més de 24.000 tones de cranc reial. El Japó, els Estats Units i Europa compraran aquesta delícia a un alt preu. França, per exemple, importa ella sola carn de cranc per 100 mil milions d'euros. Les divises entren a riuades. La indústria promet un bon futur; explotaran la gallina dels ous d’or mentre hi hagi crancs per pescar.
Enllaços relacionats
Descàrregues
EN AQUEST CANAL:
