• 0 Comentaris |
• Afegir comentari|
• Recomanar

A l’illa de Pasqua hi viuen 3.000 persones, totes elles concentrades al poble d’Hanga Roa. La població, mestissa des de fa molt de temps, reivindica orgullosament els seus orígens polinesis, tot i que, actualment, l’illa pertany a Xile. Aquesta paradoxa, és el fruit d’una història tràgica. L'any 1862, l'illa és víctima d'una cacera d'homes. Els marxants d'esclaus s'emporten la meitat de la població i la deporten al Perú. Tots els dipositaris de la cultura oral, embarcats per força, moriran sense haver transmès tot el que saben. L’any 1881, un poble delmat -un centenar d'habitants sense memòria- firma l'annexió a Xile. A partir d'aleshores, el patrimoni es lliura als visitants. L’any 1896, s’aïlla als habitants del poble amb un mur i se’ls prohibeix sortir. La població viu presa dins la seva pròpia illa. Aquesta situació durarà fins a la meitat dels anys seixanta del segle XX. Actualment, encara es poden veure fragments del mur.
Paral•lelament, les expedicions arqueològiques es succeeixen, atretes per descobrir les claus del misteri de l’illa. Però, tot i així, pocs d’aquests visitants s’interessen per la sort dels habitants de Pasqua. No serà fins al 1966 que la població obtindrà el dret de ciutadania. A l’actualitat, els moai garantitzen renta a les famílies, ja que l’illa és considerada un paradís arqueològic, cosa que atrau 5.000 turistes a l’any. Però els habitants de l’illa de Pasqua volen que se’ls retorni la memòria esfumada per les tragèdies succeïdes. Demanen més autonomia al govern Xilè per a poder apropiar-se de nou de la història d’aquesta illa tan especial i preservar-la i transmetre-la de generació en generació.

0 COMENTARIS

EN AQUEST CANAL:

• (1489)
• (0)
• (0)
• (0)
• (0)
• (0)