MEDI AMBIENT
- Estás a
- Inici >
- Canals >
- MEDI AMBIENT >
- Reportatges >
- Amanda i els cavallets de mar
Reportatges
Amanda i els cavallets de mar
Amanda és una investigadora canadenca que abandera la causa dels cavallets de mar. Amb el seu esforç s'estan creant santuaris per a aquests delicats animals a diferents parts del món.
La de l’Amanda és una història d'amor que comença a Anglaterra, quan buscava un animal que il·lustrés el seu doctorat sobre el comportament entre sexes. En aquest moment, els hipocamps o cavallets de mar, van entrar en la seva vida. Va ser una revelació. Va trobar el que seria el seu cavall de batalla per a la resta de la seva carrera com a biòloga i zoòloga: una mena de peix estrambòtic amb unes certes característiques equines.
Un peix o un cavall?
El tràfic de cavallets de mar
Aquesta visió idíl·lica es va veure molt ràpidament truncada per l'amarga realitat. Poc després de començar les investigacions, l’Amanda va trobar el que seria el seu gran malson i el principal obstacle a la seva tasca: el mercat de Hong-Kong, plataforma de tots els tràfics on es barrejaven aletes de tauró, bolets variats, amb centenars de caixes repletes d'hipocamps dessecats arribades de tot el món.
"Un quilo de cavallets de mar -explica Amanda- pot arribar a 450 euros al mercat asiàtic". Els hipocamps s'utilitzen sobretot en medicina. La medicina tradicional xinesa fa 100.000 anys que s'utilitzen per alleujar el dolor de ronyons, millorar la circulació sanguínia, afavorir la fertilitat i fins i tot combatre l'ejaculació precoç. Una dada, si un 2% dels xinesos en consumissin un cada any, desapareixerien en forma de pols uns 30 milions d'hipocamps cada any.
Reserves marines de cavallets de mar
Davant aquestes dades alarmants, Amanda va veure la urgència de reaccionar abans que l'espècie s'extingís. Per a això ha fomentat la creació de reserves marines d'aquesta espècie arreu del món. Però aquesta zoòloga té clar que amb les reserves no n’hi ha prou: cal conscienciar a les poblacions que viuen del comerç de l' hipocamp dels avantatges de protegir l'espècie, i no només això, sinó també donar-los alternatives lucratives a la pesca de cavallets.
Bona mostra d'això va ser l'experiència que l'Amanda i el seu equip van dur a terme a l’illa filipina de Handumon, on es va crear un centre de reproducció d'hipocamps en captivitat. L'experiment va funcionar fonamentalment gràcies a la col·laboració de la població local, pescadors de cavallets, que van participar activament en la construcció del centre.
"Inicialment -comenta Amanda- ens vam passar tres mesos sense fer res, només vam discutint i parlar. Aleshores no estaven disposats a fer res amb mi, perquè se'n malfiaven. Es pensaven que era comerciant, que els prendria els diners i me n’aniria del poble. Tot això va durar prop d'un any, però després van començar a facilitar-nos les coses i van participar en el principal objectiu: la gestió sostenible dels recursos marítims.
A les dones d'allà ara els agrada molt parlar dels hipocamps, perquè els expliquem que els mascles són els que es queden embarassats. De fet, un dia hi havia un mascle que paria i tothom va venir a veure'l. Les dones es burlaven i deien: Sí! Mira, està cansat i tot! Després d'això ja adoraven els cavallets."
L’Amanda no para ni un moment. És una investigadora incansable: vigila l'evolució de les poblacions in situ i fa campanya per Internet per fer arribar aquest projecte a tots els mars del món. Considera que és urgent reaccionar. Si no, se li acabaran els cavallets de mar, uns animals estranys que formen part del món dels mites i les llegendes, com l'unicorne i els dracs.
Enllaços relacionats
Descàrregues
EN AQUEST CANAL:
