Bamfield, al sud de l'illa de Vancouver, és un antic poble de pescadors construït el segle XIX a les ribes d'un fiord. Encara és difícil viure-hi si no es té un vaixell. El canal és l'artèria principal del poble, un carrer que tothom travessa més d'un cop al dia. Bamfield està aïllat de la resta de l'illa per milers d'hectàrees de boscos, lluny del soroll i del temps. No té gaire més de tres-cents cinquanta habitants. Són pescadors, forestals o bé estudiants. Efectivament, aquí, la universitat de la Columbia Britànica hi ha instal·lat un dels laboratoris de biologia marina més famosos.
Per en Louis Druel, un bon dia comença forçosament amb una sortida al mar: "Jo em pensava que la vida aquí, a Bamfield, seria com unes eternes vacances. Però de fet, estem molt ocupats. Tenim mil coses a fer. Primer, hi ha la nostra petita empresa i després, viure. Per mi, això vol dir passejar per la platja, passar temps amb la meva dona i jugar amb els animals. La vida és bonica, sí, la vida és ben plena, de debò."
Al matí sempre és dels primers que surten de Bamfield amb la seva vella canoa. Amb el temps, aquest trosset de l'oceà Pacífic de l'oest del Canadà s'ha convertit en el seu jardí. Per accedir-hi, s'ha de saber jugar amb les onades i lliscar per entre les roques. Les armilles de salvament i els vestits aïllants són obligatoris. Però, cop hi ets, hi trobes la recompensa. En aquestes aigües clares i mogudes, molt riques en plàncton, en Louis hi ha descobert el que considera una de les meravelles més aconseguides del món vegetal: el Kelp.
L'alga gegant
La mida és el que més distingeix el kelp de les altres algues. Els científics l’anomenen macrocystis i pot mesurar més de 30 metres de llargada. Com que s'agrupa en cercles espessos, sembla una selva en moviment, que els submarinistes travessen amb un plaer barrejat amb temor. En Louis Druel ha dedicat una gran part de la seva existència a aquesta alga tan poc corrent.
En Louis ens explica la seva atracció per aquests vegetals: "Sempre m'ha intrigat la forma estranya que té el kelp i la mida. Per mi, és un dinosaure del món vegetal. És únic en el seu gènere i això m'atrau. He dedicat una gran part de la meva vida a intentar penetrar el seu misteri per poder-lo fer descobrir als altres. Creix molt de pressa, a un ritme de 10 centímetres al dia."
Així doncs, cada tarda en Louis, el granger, es converteix en el professor Druel, biòleg i oceanògraf; especialitzat, naturalment, en l'estudi de les algues. Les classes són un reflex del personatge i del que ell mateix crida la seva "doble vida". Conversant amb ell de seguida detectem la seva passió pel tema.
El comerç de Kelp
En Louis és un "granger" de Kelp. Quan descarrega les algues del vaixell, les fulles de kelp són sotmeses a la primera transformació. Durant quatre o cinc hores, el sol no tan sols les assecarà sinó que també en tindrà cura. Així comença una llarga i meticulosa sèrie de manipulacions.
Ray, la dona d’en Louis, també intervé en aquest procés: "S'agafen les fulles d'una en una i es pengen d'una en una. Es trien les més boniques; és una feina molt agradable, perquè m'encanten les plantes. És agradable tocar-les, notar-les." En Louis afegeix: "El gust del kelp arriba al màxim quan l'alga se sotmet a l'acció dels rajos ultraviolats. Aleshores es produeix una reacció química, que dóna el que s'anomenen tanins, que donen aquell gustet tan especial al te. Es pot dir que fem una mena de te que es consumirà en forma de verdura."
En aquest estadi, encara es troba alguna planta defectuosa, que no vendran com a verdura. Però no les llençaran. Primer les torren, després les trituren i les venen com a condiment. I si no, el que sobra pot ser útil per a l'agricultura biològica o la jardineria. Tot s'aprofita.
En Louis i la seva dona han elaborat meticulosament una fórmula pròpia per preparar el kelp alimentari. Ells mateixos s'han construït els assecadors electrònics que utilitzen. Cada any passen per les seves mans unes 20 tones de Kelp. Una vegada transformat, només quedaran de dues a tres mil bossetes de cinquanta grams, que el consumidor pagarà a uns 30 euros. La seva societat, la Kelp Canadian Ressource, creada el 1981 és un negoci modest.
El cultiu de garotes de mar
El kelp sempre ha estat un element important per a l'equilibri natural dels fons submarins. Per exemple, aquest bosc d'algues constitueix una protecció per als peixos que vénen a pondre els ous a les fulles. A partir de l'observació d'aquest fenomen, els indis havien desenvolupat una tècnica que consistia a submergir el kelp i després recuperar-ne els ous. Amb ells també treien canyes de pescar o cordams molt resistents.
En Rick és un indi descendent d'aquests precursors en l'aprofitament del kelp. Emulant als seus ancestres, ha ideat un mètode per treure partit a aquestes algues. La idea se li va acudir observant la natura i la feina d’en Louis Druel. En Rick comenta: Tenim unes excel·lents relacions de treball amb en Louis. És molt savi. La seva ajuda ens és preciosa de debò perquè ens ensenya moltes coses en la seva granja."
A la seva granja, en Louis hi ha criat kelp amb l'ajuda d'un sistema de cordes sobre el qual creix l'alga. En Rick espera usar aquest sistema per alimentar garotes de mar. Si el procés funciona, obtindran uns espècimens de primera qualitat, els ous dels quals es vendran a preu d'or als mercats japonesos.
Cada any es recol·lecten a tot el món uns set milions de tones d'algues. Les aplicacions en el món industrial semblen infinites. Ja se'n fa adob, pols per a explosius i productes alimentaris. Molts prediquen les virtuts terapèutiques. I a Bamfield, hi ha qui pensa que el kelp és la clau de la felicitat.
