PESCA
- Estás a
- Inici >
- Canals >
- PESCA >
- Reportatges >
- Corn Island: "estimada" llagosta
Reportatges
Corn Island: "estimada" llagosta
Corn Island és una illa a mitja hora de la costa de Nicaragua, on la llagosta s'ha convertit en l'única font de recursos per als pescadors de la zona
Toni Valdés
A tan sols mitja hora en avioneta de la costa apareix la petita illa de Corn Island enmig del Carib. Fora dels circuits turístics, oblidats massa sovint pel govern de Nicaragua i assotats pels huracans, els habitants d'aquesta illa segueixen subsistint gràcies al mar, que ni en els pitjors moments els ha fallat.
Els últims anys el principal recurs de l’illa ha estat la llagosta gràcies a la qual han pogut subsistir la gran majoria de les famílies que hi viuen. Per anar a buscar-la no es necessiten grans embarcacions ni mitjans costosos; aquí les pesquen amb ampolles , cosa prohibida a mig món, però que els permet accedir fàcilment al seu preuat botí.
Cada dia, si el temps ho permet, Ricardo i Nelson surten a la mar. No han de navegar molt lluny per trobar un bon lloc on poder pescar llagosta. Encara queda bastant. Ells pertanyen a la cooperativa dels pescadors tradicionals. Extreuen el 60 per cent del total de llagosta que s'exporta de l’ illa: gairebé dos milions i mig d'euros anuals que s'ha convertit en el mannà per als locals i que aconsegueixen treure del mar amb els seus arpons rudimentaris i les velles ampolles. Però per aconseguir-ho, estan obligats a realitzar nombroses immersions cada dia i això és la causa que es registri un índex d'accidents molt elevat. El cansament combinat amb la necessitat porta sovint a la desgràcia.
La pesca
El sistema de recerca és una cosa rudimentària però eficaç. Arrossegats per la barca van pentinant la zona fins que albiren la presa. Després es col·loquen les bombones per poder mantenir-se sota l'aigua.
La utilització de bombones els dota d'eficàcia i el sistema s'ha convertit en el millor pels que no poden competir amb els grans vaixells ni disposar d'un nombre enorme de nanses que els permetria poder pescar d'una altra manera. Les ampolles són les armes dels pobres.
Els fons marins de Corn Island són rics en diverses espècies però a cap se li treu rendibilitat. L'única? La cobejada llagosta.
L’arpó, tot i ser un mètode tradicional, no deixa de ser nociu. Aquest sistema de pesca no permet rectificar. Una vegada s'ha punxat la llagosta ja no hi ha marxa enrere. Si aquesta és massa petita ja no es podrà alliberar perquè de totes maneres moriria. Teòricament, amb el sistema de les nanses la pesca es pot fer selectiva, és a dir es poden retornar al mar les llagostes petites; però la realitat és que en aquesta regió se segueix pescant tot el que es troba sense massa miraments. Aquests homes no tenen de moment una altra opció.
Víctimes d'huracans
No fa molt la terra era capaç de donar els seus bons fruits i l'economia de l’ illa estava més equilibrada. No obstant això, el 1988 el pas de l' huracà Juana va arrasar gairebé la totalitat de les palmeres. La indústria de l'oli de coco, que havia estat un puntal econòmic de l’illa, va desaparèixer d'un dia per l’altre.
Encara que sempre s'havia pescat per al consum propi és a partir de 1965 quan es comença a exportar la llagosta a Panamà. Després va arribar el mercat d'Estats Units i així va anar prenent cada vegada més importància aquest crustaci que, per pura necessitat, s'ha convertit en la principal font de recursos de la illa.
Trobem a Roberto Chatman, vell pescador que frega els setanta anys, assegut davant la seva cabanya, envoltat de dones i nens, mentre unes quantes gallines picotegen el que troben pels voltants. En un altre temps- ens diu, hi havia una indústria del coco i de l'oli - la copra - però tot va quedar completament destruït i només ens queda la llagosta i una mica de pesca que sempre ha estat pel consum local. Avui aquí no hi ha una altra feina possible. I afegeix: Jo seguiré en la pesca mentre tingui salut perquè no tinc una altra cosa de què viure. És cert que ja sóc una mica vell però encara tinc força.
Buscant sortides
No obstant, les coses canvien a poc a poc. La cooperativa funciona cada vegada millor i amb la manca d’instal·lacions més modernes aconsegueixen comercialitzar una bona quantitat de llagosta i assentar la seva llista de clients. L'aspiració dels pescadors tradicionals és poder ampliar les seves instal·lacions i crear també ells una factoria processadora.
Tenen una referència molt propera en la qual guiar-se. A l’ illa hi treballen uns quants vaixells grans que porten la pesca capturada a una factoria que és d'un empresari nicaragüenc. És l'única planta que processa i empaqueta industrialment la llagosta per exportar-la després a Miami. Prop del continent però allunyats, en un país amb seriosos problemes de desenvolupament, els habitants de l’ illa segueixen mirant el mar, on en temps de crisi sempre han trobat una sortida. La llagosta avui, potser el peix demà.
Enllaços relacionats
Descàrregues
EN AQUEST CANAL:
