Estem a Porto Colom, al sud-est de Mallorca. El Virgen del Carmen II torna de pescar un migdia de novembre. És un dels sis laudes d'aquest petit port que, durant la tardor captura la llampuga. Una pesquera original que al Mediterrani ja que només es fa a Mallorca, Malta i Tunísia. Per a la flota d'arts menors, la pesca de la llampuga és un recurs important entre les campanyes de la llagosta i el jonquill.
La llampuga és un peix pelàgic oceànic molt típic dels mars tropicals. Pot arribar a mesurar més d'un metre. Al Mediterrani es capturen bàsicament els exemplars juvenils d'aquesta espècie. A Mallorca és un peix molt ben considerat, que es comercialitza a les llotges o es ven directament a particulars. Últimament ha escassejat bastant: ha arribat als 8 euros el quilo.
La llampuga es captura amb diferents sistemes a tot el món. A Canàries es diuen daurats. Els exemplars són més grans i amb més color. Mentre que al Japó i a la costa de l'est d'Àfrica es pesca per a la comercialització, al Carib i a Hawaii es captura amb curricans de superfície com a pesca esportiva. A Sicília també la capturen amb arpons.
A Mallorca es pesca de manera tradicional. Un sistema senzill de xarxa llampuguera i boies, que té els seus orígens al segle passat. La pesca de la llampuga s'ha mantingut estable al llarg dels anys. Enric Massutí, del Centre Oceanogràfic de les Balears, ens resumeix la tècnica. El que fan és que quan hi ha boies, això són les boies, posen derelictes per als mateixos pescadors. Com a llast li posen aquestes pedres, llavors entre la boia i el llast li posen la corda. Sota aquestes boies es concentren els peixos, principalment la llampuga i altres espècies com el pàmpol. Després s’utilitza una xarxa llampuguera per envoltar la boia i agafar el peix que es concentra a sota.”
Són les cinc del matí. En Porto Colom, el Verge del Carmenes prepara per a una nova sortida. L'objectiu: la preuada llampuga. Un peix que es pesca a l'alba o al capvespre. Cada barca té una andana, una zona de pesca que li ha tocat per sorteig per a tota la temporada. Es troba entre set i onze milles de la costa. Aquí cada patró ancora les seves boies. Esperen que la llampuga s’hi concentri durant la nit.
Al matí descobreixen la primera boia. Les branques de mata ajuden a trobar-los enmig del mar. La llampuga i el pàmpol són peixos que tendeixen a concentrar-se sota objectes flotants. Tan ràpid com poden, els pescadors fan un cèrcol amb la xarxa llampuguera.
La xarxa té uns cent vuitanta metres de longitud i setze metres d'altura. Des de proa i des de popa es recull la llampuguera a mà, amb l'ajuda d'un petit motor. Es tracta d'envoltar i agafar tot el peix possible aglomerat sota la boia. La maniobra és ràpida, dura uns deu minuts.
A la primera no hi ha hagut sort. No ha pujat la llampuga. Cada barca té una vintena de boies. Fa falta envoltar el següent abans que el sol pugi massa. Les boies s'han de fondejar entre setanta i cinc-cents metres de profunditat. Molts es perden pels temporals o les xarxes a la deriva. Quan hi ha molta corrent, els pescadors mallorquins opten per utilitzar el curricà de superfície: arrosseguen un esquer per pescar la llampuga.
Finalment hi ha hagut més sort. La llampuga s'ha deixat agafar. De tota manera, la pesca ha estat fluixa per culpa del mal temps. Des de fa dos anys el Centre Oceanogràfic de les Balears analitza la llampuga. S'han fet estudis de morfometria i creixement. Han descobert coses noves sobre aquest peix, que es concentra sota les boies. El volum de captures -comenta Massutí- ha oscil·lat bastant, depenent de l'any, de la bona temporada o de la temporada més dolenta. Però, des de fa tres anys, se situa al voltant de les vuitanta tones.
També s'han fet els primers estudis sobre el cultiu de la llampuga, la seva aplicació a l’ aqüicultura, amb resultats esperançadors. És el futur d'aquest peculiar peix que tant suposa per als pescadors mallorquins durant els mesos de tardor.
