MÓN SUBMARÃ
- Estás a
- Inici >
- Canals >
- MÓN SUBMARà >
- Articles >
- El busseig evasió o el busseig psiquiatre?
Articles
El busseig evasió o el busseig psiquiatre?
Si reflexionem, podrem trobar al submarinisme algun benefici major que la mera excursió subaquàtica
Carlos Vaquero
El submarinisme es va posar l'abast del gran públic a través de les experiències prèvies provinents del busseig professional i militar. El busseig suposava una activitat poc menys de superhomes capaços d'aventures intrèpides, perilloses i altament especialitzades.
No va ser fins a finals dels cinquanta que el submarinisme va experimentar un canvi qualitatiu, coincidint amb l'aparició en escena d'un jove amb inquietuds diferents a les purament militars o industrials anomenat Jaques Yves Cousteau, al que més tard el rebatejarien amb el qualificatiu d'oceanògraf.
Aquest, al costat del seu company Emile Gagnan, aleshores un jove enginyer, literalment inventarien un aparell per respirar sota l'aigua anomenat regulador i un altre per controlar la flotabilitat que denominarien dispositiu hidrostàtic.
Del bus al submarinista
Sense gairebé voler-ho convertirien els homes granotaen éssers capaços de volar sobre el paisatge submarí per proporcionar a les generacions esdevenidores una visió panoràmica totalment diferent a la concebuda fins llavors.
Va ser el naixement del busseig modern. L'escenari internacional pel que fa a l'exploració submarina i la comprensió global d'aquest món absolutament desconegut i hostil havia canviat en molt poc temps.
Noms com el d'Eduard Admetlla i alguns més en altres països havien obrat el miracle d'aconseguir que l'usuari del carrer vinculat diàriament a treballs sedentaris, pares de família i altres activitats en absolut lligades al qualificatiu d'aventura, experimentessin en certa mesura el privilegi d'aconseguir la sublim sensació de sentir-se un altre ser diferent dins de la seva pròpia existència.
Les modernes tècniques d'ensenyament del busseig a partir dels anys 70 van propiciar la inclusió dins de les denominades activitats recreatives d'un nou col·lectiu anomenat de submarinistes o bussejadors. Aquests, igual que els esquiadors, motoristes, escaladors etc; van buscar alguna cosa que els apartés de la monòtona i sempre malaltissa activitat de l'ineludible treball quotidià, un parèntesi en la seva vida diària que mantingués durant la setmana la sensació de seguir formant part del que anomenaven naturalesa i alhora neutralitzés la pressió dels problemes inherents a la vida diària.
El submarinisme evasió estava servit
Tan sols uns quants al principis dels 90, de la mà per descomptat d'organitzacions internacionals, van entendre que podrien donar a tal activitat subaquàtica un caràcter diferent al purament lúdic.
Sota els estàndards immutables de facilitat, seguretat i diversió, homes com Jordi Atienza van entendre que el busseig podia ser una eina irreemplaçable per aquells que sentien la necessitat d'estabilitzar el seu entorn emocional a través d'un camí una mica diferent que el divan d'un psicoanalista.
Es tractava de modernitzar, igual que havia succeït amb l'esquí i altres activitats d'aventura, l'entorn que rodejava la pràctica del busseig dotant-la de tots els mitjans necessaris perquè es convertís en una cosa summament còmoda, segura i a l'abast de qualsevol que tingués la intenció de provar a l'exploració submarina.
Modernes instal·lacions, ambient amable, equips senzills d'usar i assessorament en tot moment per part de personal altament qualificat van ser els pilars fonamentals per poder oferir a l'usuari un panorama prou temptador perquè l'aposta triomfés.
L'opció del busseig psiquiatre irrompia de forma contundent entre els usuaris i cada vegada van ser més els que de cap en cap de setmana van buscar i van trobar la tranquil·litat que proporcionava la ingravitació del mitjà líquid i el seu consegüent efecte relaxant.
Si reflexionem sobre això podrem trobar en aquesta opció de practicar el submarinisme algun benefici major que la mera excursió subaquàtica i extrapolar les seves sensacions i forma de conduir-nos en fer del dia a dia.
Ens convertirà,igual que ja ho ha fet amb centenars de bussejadors, en persones més equilibrades responsables i en definitiva felices, capaces de valorar cada moment de les nostres vides amb una escala diferent.
Val la pena provar-ho. És segur que no ens equivocarem.
Enllaços relacionats
Descàrregues
EN AQUEST CANAL:
