thalassa - la televisión del mar

MÓN SUBMARÍ

Articles

Història del Submarinisme: els orígens, el busseig a pulmó

Història del Submarinisme: els orígens, el busseig a pulmó

En aquest espai repassarem breument la història del busseig i les seves tècniques. Avui ens centrarem en els orígens, és a dir, el busseig a pulmó.

L'home, amb la sola reserva de l'aire dels seus pulmons, és capaç de realitzar submergit gestes que es considerarien increïbles si no n’existissin testimoniatges fidedignes. Al llarg dels segles, molts han bussejat a pulmó per realitzar infinitat de treballs per necessitat ; pesca de mariscs, d'algues, de perles, de coral, reparacions de vaixells...

Antigament, per als treballs de la mar, el bussejador es llançava a l'aigua nu amb una corda lligada a la cintura i subjectant el llast de plom o pedra que l’ ajudava a arribar al fons. El seu equip el completava un ganivet per arrencar les esponges, coral o ostres adherides a les roques i una xarxa on dipositar-les. Quan acabaven la feina o no podien aguantar més la respiració, estiraven la corda perquè els ajudessin a tornar a la superfície.

Els límits del cos

Per molt entrenament i condicions físiques que posseeixi un bussejador a pulmó, només pot romandre submergit durant uns pocs minuts.  En efecte, l'aire no es renova dins els pulmons, la sang no es purifica al contacte amb l'oxigen i es carrega d'elements nocius que l'enverinen, produint fatalment l'asfíxia i la mort. Per aquest motiu, rarament es bussejava en aquestes condicions a profunditats de més de 25 metres, ja que els casos d'hemorràgia nasal, bucal i d'oïdes eren -i són- freqüents.

Aquests primers professionals del busseig solien cobrir el seu cos amb greix o oli per aïllar -se del fred i es tapaven els oïdes i la boca amb esponges banyades en oli. Aquesta pràctica resultava d'escassa utilitat, i molt sovint perjudicial, per la qual cosa va anar abandonant-se progressivament.

Els orígens: les "Amas" del Japó
Una primera referència literària al busseig a pulmó la trobem en el clàssic d'Homer La Ilíada que relata la guerra de Troia i on es descriu l'enfonsament de la carrossa d'Héctor i parla dels ocupants d’aquesta que se’n llançaven a l’aigua com a bussejadors. Les primeres poblacions que van implantar la pesca a pulmó van ser sobretot les del Pacífic Occidental, recol·lectores de mol·luscs i algues. Hi ha indicis que indiquen que els bussejadors d'aquestes latituds, sobretot dones, han vingut practicant aquesta classe de pesca al llarg de 2.000 anys, generació rere generació. Al Japó, aquestes bussejadores reben el nom de "Ama", i podem trobar-les reflectides en les seves obres d'art més antigues. Al Japó actual, encara existeixen les "Amas"tenen un període d'aprenentatge que permeten a les joves amb menys experiència bussejar a menor profunditat i anar progressant amb el temps. Durant la immersió, la bussejadora és assistida per un ajudant en superfície, que sol ser el seu marit o el seu germà. Aquest és l’encarregat de deixar anar i recuperar el cap que uneix la barca a la bussejadora. A més, també ha de controlar els temps d'immersió, vigilar els corrents i els esculls, prevenir de l'aparició de taurons, rescatar al bussejador...

Pesca d'esponges, perles i corals
Existeixen referències històriques amb més de 4.500 anys d'antiguitat que ens parlen de les mareperles obtingudes pels bussos de l'època de forma de vegades summament excepcional. Les especials característiques d'aquests objectes han contribuït al fet que, al llarg dels segles, s'hagi desenvolupat una important indústria basada en les perles, obligant als bussos a buscar a major profunditat les de millor qualitat.

Així mateix, des de fa centenars d'anys, la pesca del coral ha constituït una creixent indústria en les costes espanyoles, especialment a Catalunya i Balears, on es troba el preuat coral vermell, molt utilitzat pels joiers de tot el món. Aquesta indústria va assolir una gran importància a mitjan segle XIX, la qual cosa va constituir una època daurada pels coralers.

En el cas de les esponges, va ser i segueix sent un negoci que ha permès viure a gran nombre de bussejadors d’una punta a l’altra del Mediterrani. Aquestes són unes mercaderies molt preuades utilitzades en la higiene personal i el bany. Els grecs especialment, van fer de l'art de bussejar un negoci lucratiu, i la seva fama com a bussejadors no ha tingut parangó en la història.

Enllaços relacionats

Descàrregues

0 COMENTARIS

Segueix-nos a...

Facebook Twitter

Bookmark and Share