thalassa - la televisión del mar

MÓN SUBMARÍ

Articles

Història del submarinisme 3. Els primers equips de busseig

Història del submarinisme 3. Els primers equips de busseig

Leonardo da Vinci va ser un dels principals inventors d’articles de busseig. A ell li devem els primers tubs, ulleres i aletes.

 

Entre els pioners, molts van notar aviat que el busseig a pulmó lliure no podia satisfer les seves inquietuds per investigar els secrets submergits sota el mar. Per aquest motiu, al llarg de la història han anat sorgint articles que han alliberat amb major o menor èxit  l'home de l'angoixant apnea, permetent-li romandre submergit per realitzar el seu treball amb menor esforç i major seguretat.

Trobem les primeres referències d'aquestes tècniques a l'antiga Grècia (360 a. de C.). L' historiador i filòsof Aristòtil fa referència a la seva obra Problemata a un aparell que podria ser des d'un sac o caputxó d'aire fins a una campana de busseig. Per la seva descripció el més probable és que fos una campana a la qual el mateix Aristòtil denomina  Lebeta o Calder.

 Les croades

D’aquesta manera, es coneix que durant la Tercera Croada, va haver un egipci de nom Issa al servei de Saladino, encarregat de nedar sota els bucs de la flota cristiana que assetjaven  Acre per exercir de missatger. Issa va haver de prendre com a referència els gravats de Deir-el-Bahari, ja que emprava una pell plena d'aire que li permetia efectuar les seves travessies submergit i sense necessitat de pujar a la superfície, on podria ser descobert fàcilment per les naus enemigues. Com podem veure, aquests odres o pells de cuir carregats d'aire són, amb lleugeres variants, les modernes ampolles d'immersió que s'utilitzen a l'actualitat.

Ja al segle XII, es tenen referències de sistemes rudimentaris de bombament, que permetien allargar el temps d'immersió. L' historiador àrab Bohaddin relatava que durant el setge dels croats a la ciutat de Ptolomais, un bus àrab va aconseguir penetrar a la ciutat utilitzant un aparell de busseig que li permetia rebre aire de la superfície i que ell anomenava “manxa. Lamentablement no es descriu l'aparell utilitzat, però és de suposar que es tractava d'una espècie de tub pel qual s'aspirava l'aire bombat des de l'exterior.

 Vestits de busseig

Ja al segle XIII, trobem el primer prototip de vestit complet de busseig. L'autor alemany Kyeser va descriure el 1405 un vestit per treballar sota l'aigua, compost per una jaqueta de cuir amb un casc de metall proveït de dues finestretes de cristall. La jaqueta i el casc anaven folrats interiorment amb un material esponjós per a una millor retenció de l'aire. De la part superior del casc sortia un tub de cuir connectat a un sac d'aire.

 Les contribucions de Leonardo da Vinci

Fins i tot el genial Leonardo da Vinci va tastar el món del disseny d'equips subaquàtics. L’any 1500 va dissenyar diversos elements per bussejar i va escriure alguns tractats sobre el tema. Lamentablement, aquests dissenys els va robar Napoleó durant la seva campanya a Itàlia.
Dos dels models ideats per l'inventor italià representen un simple aparell respiratori per al seu ús en aigües poc profundes. Consisteix en una espècie d'embocadura modelada per a la boca, unida a la superfície per un conducte similar a l'actual tub respiratori. Així doncs, aquest mecanisme podria ser el que actualment coneixem com el filtre del tub o del regulador.
De la mateixa manera, Da Vinci podria reclamar també la patent de les ulleres de busseig, ja que un altre dels seus dissenys mostra una espècie de casc complet i ulleres, acabats amb un tub respiratori fins a la superfície. Tres quarts del mateix passa amb les aletes, un enginy al que l'inventor italià hi va atribuir ja llavors molta importància en l'equipament d'un submarinista.

Enllaços relacionats

Descàrregues

0 COMENTARIS

Segueix-nos a...

Facebook Twitter

Bookmark and Share