Aquests equips van ser creats al principi per ser utilitzats en zones contaminades per fums o gasos verinosos. Durant anys, van ser emprats per efectuar rescats en mines i per treballar en llocs susceptibles d'inundar-se. No va ser fins a més tard que es va plantejar l'ús d'aquests equips sota l'aigua.
Tots els equips autònoms de circuit tancat es basaven en el mateix principi: el bussejador respira una vegada i una altra una mateixa càrrega d'aire que es renova gràcies a un element químic que absorbeix l'excés de CO2 que genera la respiració.
El prototip de Stephan Halls
Les primeres referències que es tenen en relació a aquests equips són les d'un botànic anglès anomenat Stephan Halls, que va idear aquest mecanisme per millorar les condicions de seguretat dels miners britànics. L'aparell consistia en un sac respiratori de cuir les parets del qual estaven folrades de franel·la xopa amb una barreja d'aigua de mar i un compost químic de sodi, clor i fosfat de calç. Un tub corbat comunicava el sac respiratori amb una vàlvula.
La sal i el compost químic servien per absorbir el CO2 de l'aire exhalat, que era novament respirat. El propi Halls afirmava que l'autonomia d'aquest equip era d'uns 8 o 9 minuts, però els experts consideren que aquesta previsió és desproporcionada. El dispositiu contenia relativament poc aire, per la qual cosa malgrat l'absorció del CO2, el bus esgotaria l'oxigen al cap d'escassos minuts i arribaria un moment que moriria per la falta d'aquest component.
Les primeres ampolles d'aire
El primer equip realment eficaç va ser el que Henry Fleus va inventar el 1876. Es tractava d'un aparell de busseig autònom compacte, simple i de fàcil transportar. Era de circuit tancat i disposava d'una ampolla d'aire carregada a trenta atmosferes i un cartutx que contenia l'element absorbent del CO2.
Aquest nou mecanisme va ser revolucionari, ja que va allargar el temps de permanència sota l'aigua fins a les 2 hores, encara que a petites profunditats. Poc temps després es va incorporar a l'equip un casc de coure, donant-li així l'aspecte de bussejador clàssic que tots tenim present.
