L'Expedició Challenger, els inicis de l'oceanografia.
L'oceanografia moderna es va iniciar amb l'Expedició Challenger entre 1872 i 1876. Va ser la primera expedició organitzada específicament per recollir dades sobre una gran varietat d'aspectes marins, incloent temperatures oceàniques, química de l'aigua marina, els corrents, la vida marina, i la geologia del fons marí
El primer gran protagonista de l'expedició Challenger, i de la qual es pren el seu nom, va ser una corbeta (un petit vaixell de guerra) de la Marina Anglesa, el HMS Challenger, en el primer vaixell oceanogràfic amb els seus propis laboratoris, microscopis i altre equip científic a bord.
El naturalista britànic John Murray i el naturalista escocès Charles Wyville Thompson eren els encarregats de dirigir l'expedició. Thompson ja havia pogut analitzar alguns animals curiosos de les profunditats de l'oceà Atlàntic i del Mar Mediterrani i els seus descobriments van persuadir al govern anglès per enviar una expedició mundial per explorar les profunditats marines.
L'Expedició Challenger va partir de Portsmouth, Anglaterra, en el Nadal de 1872. El vaixell tenia diferents tipus d'aparells per recollir roques o fang del sòl de l'oceà, així com també xarxes per capturar animals dels diferents nivells del mar. El Challenger tenia també torns mecànics per poder captar la profunditat de l'oceà.
En cada lloc d'estudi, la tripulació llançava les xarxes de barrinat, de pesca i altres aparells fins a diferents profunditats des de la superfície fins al fons marí. Quan les hissaven estaven repletes d'animals i roques.
Al partir, el Challenger es va dirigir en adreça sud des d'Anglaterra feia el sud de l'Atlàntic, després al voltant del Cap de Bona Esperança en l'extrem sud d'Àfrica. Es va dirigir llavors a través de les extenses i difícils aigües del sud de l'Oceà Índic, creuant el Cercle Antàrtic, cap a Austràlia i Nova Zelanda.
Enllaços relacionats
Descàrregues
©2010 Thalassa. Tots els drets reservats
Segueix-nos a...