CULTURA MARÃTIMA
- Estás a
- Inici >
- Canals >
- CULTURA MARÃTIMA >
- Entrevistes >
- Entrevista a l'escriptor Alexander Kent – Segona part
Entrevistes
Entrevista a l'escriptor Alexander Kent – Segona part
Segona part de l'entrevista amb l'autor de les novel·les de Richard Bolitho, en la qual ens explica com va concebre la saga de llibres sobre la marina britànica del segle XVIII que ho ha fet famós
Oriol García
Quin és el seu programa de treball? Es marca un nombre de pàgines al dia?
Douglas Reeman: Sí. Bé, no sóc un d'aquests tipus que s'aixequen a les sis del matí amb una idea genial que han d'escriure de seguida. Normalment dedico el matí al correu. Rebut moltes cartes de tot el món i intent llegir les que puc, i a això de les dues, dues i mitjana em retiro a l'estudi per escriure -tinc un estudi molt petit on només cap el que tinc damunt de la taula per treballar- i treball tota la tarda fins a això de les 6 de la tarda. Llavors atur i miro el que he escrit durant aquesta sessió. El següent pas és portar-li-ho a la meva dona, que també és una bona escriptora, i discutim sobre això.
Douglas Reeman: Sí. Bé, no sóc un d'aquests tipus que s'aixequen a les sis del matí amb una idea genial que han d'escriure de seguida. Normalment dedico el matí al correu. Rebut moltes cartes de tot el món i intent llegir les que puc, i a això de les dues, dues i mitjana em retiro a l'estudi per escriure -tinc un estudi molt petit on només cap el que tinc damunt de la taula per treballar- i treball tota la tarda fins a això de les 6 de la tarda. Llavors atur i miro el que he escrit durant aquesta sessió. El següent pas és portar-li-ho a la meva dona, que també és una bona escriptora, i discutim sobre això.
Llavors la seva dona li ajuda? És la primera “Crítica literària” de la seva obra?
D.R.: Sí, per descomptat. Cada tarda parlem del que he escrit i m'ajuda molt. És una escriptora excel·lent, periodista per cert, amb molta experiència amb les entrevistes. Això m'ajuda molt a l'hora de dibuixar les converses entre els personatges.
D.R.: Sí, per descomptat. Cada tarda parlem del que he escrit i m'ajuda molt. És una escriptora excel·lent, periodista per cert, amb molta experiència amb les entrevistes. Això m'ajuda molt a l'hora de dibuixar les converses entre els personatges.
I ella, també escriu llibres?
D.R.: Sí, està amb un projecte de novel·la històrica situada a Escòcia. Jo personalment la trobo molt emocionant. Per cert...!
D.R.: Sí, està amb un projecte de novel·la històrica situada a Escòcia. Jo personalment la trobo molt emocionant. Per cert...!
Digui'm...
D.R.: Li he explicat que li dec a Bolitho el fet d'haver conegut a la meva dona?
D.R.: Li he explicat que li dec a Bolitho el fet d'haver conegut a la meva dona?
Doncs no! Com va succeir?
D.R.: Jo estava fent un tour per Canadà, fent conferències sobre els meus llibres, i aquest dia estava a Toronto. Acabava de realitzar la meva explicació quan vaig preguntar als assistents: “Algú té alguna pregunta?” I ella es va aixecar i em va fer una pregunta que no vaig poder contestar sobre un personatge que desapareixia entre dos llibres. Després vam tenir una conversa sobre això i una cosa va portar a l'altra. Així doncs, li dec el meu matrimoni a Bolitho.
D.R.: Jo estava fent un tour per Canadà, fent conferències sobre els meus llibres, i aquest dia estava a Toronto. Acabava de realitzar la meva explicació quan vaig preguntar als assistents: “Algú té alguna pregunta?” I ella es va aixecar i em va fer una pregunta que no vaig poder contestar sobre un personatge que desapareixia entre dos llibres. Després vam tenir una conversa sobre això i una cosa va portar a l'altra. Així doncs, li dec el meu matrimoni a Bolitho.
Vostè va combatre en la II Guerra Mundial i va servir en l'armada britànica. Quina percentatge de les seves experiències ha posat a les novel·les?
D.R.: Sí, efectivament, ho he fet i crec que és perquè es tracta d'aquest tipus de coses que no s'obliden fàcilment. Veus com la gent reacciona en aquestes situacions, dia rere dia. Són coses que et marquen molt, i és inevitable que torni a tu quan escrius sobre alguna cosa semblat. Gent sofrint i tractant d'ajudar als altres. Però sobretot l'experiència de matar i de conviure amb la mort és alguna cosa que marca molt. Una vegada li vaig preguntar al meu editor: “Què cal fer per ser un bon escriptor?” i ell em va contestar “doncs ser una persona que sàpiga escoltar”.
D.R.: Sí, efectivament, ho he fet i crec que és perquè es tracta d'aquest tipus de coses que no s'obliden fàcilment. Veus com la gent reacciona en aquestes situacions, dia rere dia. Són coses que et marquen molt, i és inevitable que torni a tu quan escrius sobre alguna cosa semblat. Gent sofrint i tractant d'ajudar als altres. Però sobretot l'experiència de matar i de conviure amb la mort és alguna cosa que marca molt. Una vegada li vaig preguntar al meu editor: “Què cal fer per ser un bon escriptor?” i ell em va contestar “doncs ser una persona que sàpiga escoltar”.
Llavors, La guerra ha ajudat a formar la seva sensibilitat?
D.R.: Sí, crec que efectivament és així.
D.R.: Sí, crec que efectivament és així.
Parlem ara del seu personatge, Bolitho. Com el va concebre?
D.R.: Només va aparèixer. Va entrar en la meva vida per si mateix. No puc dir molt més que això. Quan vaig tenir la idea d'escriure aquesta saga, vaig tractar durant molt temps de plantejar-me quina classe de persona seria. Vaig realitzar diverses visites a Falmouth, d' on ell procedeix, per concebre’l. Però després d'un any, va aparèixer per si sol. Ho vaig visualitzar sobtadament, algú d'uns 20 anys -una mica més major que jo quan vaig entrar al servei -.
D.R.: Només va aparèixer. Va entrar en la meva vida per si mateix. No puc dir molt més que això. Quan vaig tenir la idea d'escriure aquesta saga, vaig tractar durant molt temps de plantejar-me quina classe de persona seria. Vaig realitzar diverses visites a Falmouth, d' on ell procedeix, per concebre’l. Però després d'un any, va aparèixer per si sol. Ho vaig visualitzar sobtadament, algú d'uns 20 anys -una mica més major que jo quan vaig entrar al servei -.
Quin sistema usa per controlar tot l'univers que ha creat? Com fa per no perdre's?
D.R.: Tinc un llibre enorme on va a parar tot el que escric, notes, anotacions, personatges...Tot està aquí. Però encara així de vegades se m'escapa algun detall. Me n’acordo que, en un dels últims llibres Bolitho recordava el dia que va deixar la seva casa per enrolar-se. Tenia la imatge d'estar dempeus a la seva casa a Falmouth, mirant el retrat del seu avi situat enfront de les escales i tractant d'imaginar si es va sentir igual que ell quan va deixar la seva casa per embarcar-se. Així doncs, el llibre en qüestió va sortir publicat amb aquest “flashback”. I al cap d'una setmana, vaig rebre la carta d'un lector que molt enfadat em deia: “Vostè va dir en un dels seus llibres que el retrat de l'avi presidia el saló, i no que estava enfront de les escales, com diu en el seu últim llibre”.
D.R.: Tinc un llibre enorme on va a parar tot el que escric, notes, anotacions, personatges...Tot està aquí. Però encara així de vegades se m'escapa algun detall. Me n’acordo que, en un dels últims llibres Bolitho recordava el dia que va deixar la seva casa per enrolar-se. Tenia la imatge d'estar dempeus a la seva casa a Falmouth, mirant el retrat del seu avi situat enfront de les escales i tractant d'imaginar si es va sentir igual que ell quan va deixar la seva casa per embarcar-se. Així doncs, el llibre en qüestió va sortir publicat amb aquest “flashback”. I al cap d'una setmana, vaig rebre la carta d'un lector que molt enfadat em deia: “Vostè va dir en un dels seus llibres que el retrat de l'avi presidia el saló, i no que estava enfront de les escales, com diu en el seu últim llibre”.
Vaja, això sí que és tenir ull!
D.R.: Sí, vaig riure molt amb això. Poc després li vaig contestar de broma, dient que aquest dia la família de Bolitho estava de neteja general i havien decidit traslladar el quadre fos del saló per no embrutar-ho. (Riu) Cal anar amb compte, perquè la gent està molt atenta als detalls.
D.R.: Sí, vaig riure molt amb això. Poc després li vaig contestar de broma, dient que aquest dia la família de Bolitho estava de neteja general i havien decidit traslladar el quadre fos del saló per no embrutar-ho. (Riu) Cal anar amb compte, perquè la gent està molt atenta als detalls.
A més, solen llegir els llibres més d'una vegada...
D.R.: Sí, això és molt cert. És llavors que t'adones que tens uns lectors molt fidels. Per exemple, vegada estava a Austràlia, signant llibres en una llibreria quan va entrar un nen i em va donar un exemplar perquè l'hi signés. Era un noi molt agradable i vam estar xerrant una mica. Després em va preguntar tímidament si podia escriure'm quan tornés a Anglaterra. Per descomptat li vaig donar la meva adreça i va començar a escriure'm, i encara seguim cartejant-nos. Crec que aquestes experiències són el millor d'escriure, perquè d'una altra manera sembla que estigui enviant paraules al buit.
D.R.: Sí, això és molt cert. És llavors que t'adones que tens uns lectors molt fidels. Per exemple, vegada estava a Austràlia, signant llibres en una llibreria quan va entrar un nen i em va donar un exemplar perquè l'hi signés. Era un noi molt agradable i vam estar xerrant una mica. Després em va preguntar tímidament si podia escriure'm quan tornés a Anglaterra. Per descomptat li vaig donar la meva adreça i va començar a escriure'm, i encara seguim cartejant-nos. Crec que aquestes experiències són el millor d'escriure, perquè d'una altra manera sembla que estigui enviant paraules al buit.
(Fi de la segona part)
Enllaços relacionats
Descàrregues
EN AQUEST CANAL:
