thalassa - la televisión del mar

MÓN SUBMARÍ

Reportatges

 El món de les coves submarines

El món de les coves submarines

El món de les coves submarines és fascinant i enigmàtic. Andrés Ros anys porta anys explorant-ho i és un dels grans experts en aquest tipus de modalitat submarina que és sens dubta una de les més perilloses.

Andrés Ros és un especialista en espeleologia submarina que des de fa molts anys practica aquesta activitat. A Espanya són pocs, però cada vegada hi ha més gent que se sent atreta per la foscor de les coves i per l'aventura d'investigar-les; per entrar en un món totalment diferent al que ens envolta.

Molts provenen del món del submarinisme esportiu, però Ros distingeix clarament entre les diferents tècniques: al busseig en mar obert et pots recrear més i baixar més la guàrdia. Al de coves mai pots abaixar la guàrdia. Sempre has d'estar pendent de l'equip i del que estàs fent. Això els diferencia molt.

També les tècniques són diferents: inclús al sistema de natació és totalment diferent. No té res a veure amb el sistema de nedar en mar obert. I és que el bussejo en mar obert -el bussejo recreatiu- no té absolutament res a veure amb el bussejo en cova. Nosaltres usem una anècdota per diferenciar-ho: el llast que es porta en el bussejo en coves, en el mar obert s’intenta ràpidament per sortir a la superfície; en les coves, l’has de portar perfectament lligat perquè si se't deixa anar, et quedes pegat al sostre de la cova i ja no pots sortir-ne.”

El material és, per tant, molt important i qualsevol innovació s'analitza i s'introdueix ràpidament en la pràctica habitual si aquesta facilita les immersions.
L'hora de la feina
L'activitat dels espeleòlegs submarins requereix una bona dosi de paciència. Andrés i els seus companys han demostrat tenir-ne grans quantitats en l'exploració durant 10 anys de la Cova de l'Aigua de Múrcia; una cova que els ha donat molt treball perquè tota l'exploració submarina requereix anar molt lentament. És un busseig programat, molt controlat, molt mil·limetrat, se sap on es va o s'intueix el que es va a anar veient o descobrint. Quan es troba un problema o una situació que no estava prevista, es torna, s'estudia el problema i es torna a continuació, explica l’Andrés.
I afegeix: A tall d'exemple, et diria que en la cova que hem fet recentment, la de Múrcia, hem estat prop de 10 anys per caminar uns 300 metres; quan ara aquests 300 metres es fan en un matí. És fer un pas, i posar-te a pensar que no pots passar ; tornar, meditar-ho, i tornar a l'anada següent. Així durant molt temps. És una immersió molt lenta. Tot és un treball d'equip, un treball que jo compararia amb una expedició a l’ Everest. És igual: una gran infraestructura perquè dues persones arribin al cim.
Si els preparatius de qualsevol submarinista són habitualment molt pesats, a les coves, la càrrega es duplica. El material que han de transportar és sempre molt més pesat. I mai hi ha suficient material com afirma Andrés: Mai pots refiar-te de la fiabilitat de l'equip. Aquesta fiabilitat s'aconsegueix doblegant l'equip. L'aire es porta doble, les ulleres fins i tot es porten dobles, antenes triples. Tot va així en una cova. En l'equip convencional que jo porto, puc portar 50, 60 quilos a l'esquena. L'avantatge que té és que sota l'aigua no pesa absolutament res, vas surant, volant. És volar sota l'aigua.
El perill
De vegades les aigües cristal·lines es tornen tèrboles de sobte. Si es freguen les parets hi ha despreniments que fan que no es pugui veure gens. És llavors quan les cordes que es posen de guia són fonamentals per no perdre's. Aquesta és una activitat en la qual sempre hi ha perill i és justament per això pel que tots han d'anar amb molta cura per evitar accidents. Normalment el 99% dels accidents que ocorren en coves són de gent que no tenen idea, que és inexperta com a bussejador/a de coves. Només un 1% té la mala sort de tenir un accident, però fins i tot en aquests casos no són atribuïbles  a ells mateixos. Es tracta d'un busseig molt segur pel fet que has d'estar molt atent de tot el que feixos i de tots els elements que t'envolten, explica el nostre expert.
I afegeix: El bussejo en cova és una immersió on ets tu el que decideixes quins riscos estàs disposat  a córrer. Tu decideixes, que vols córrer el 50% de risc? Doncs baixes a molta profunditat. Si no vols córrer tant risc? Doncs augmentes l'equip, la seguretat, l'aire i amb això vas disminuint riscos. Bussegem en funció de fins on vols arribar.
Segons Ros, és fàcil deixar-se portar per la impressió d'entrar en una cova i oblidar-se del treball. No obstant això, al final la professionalitat de l'espeleòleg s'imposa: Quan un comença a entrar en una cova, va descobrint les diferents sensacions d'entrar en un entorn totalment fosc que sempre li ha atret i li ha creat respecte però una vegada que un va superant aquesta etapa, va descobrint el que hi ha dins de la cova i troba sorpreses de tots els nivells, des de biològic fins a geològic. Això va unit amb l'exploració, la investigació de la cova.
I afegeix: Has d'anar jugant molt amb el teu equilibri mental per decidir no i deixar-se endur per la passió. Perquè si et deixes emportar per la passió pots descurar la guàrdia i llavors trobar-te amb esglais. Tens un joc entre el que el que descobreixes i la necessitat de prendre mesures.
La investigació
Una de les principals activitats de l'espeleòleg submarí és realitzar una topografia de la cavitat; un treball bastant complicat, com explica Ros: es mesura la cova en tots els seus racons. Això ens serveix per saber com és la cova en si i al mateix temps per aportar dades als investigadors que treballen a l'entorn del món subterrani i per a altres bussejadors que vengen a visitar aquestes coves.
Amb l'exploració, s'imposa de seguida la investigació. Els espeleòlegs treballen sovint amb equips científics recollint dades de tot tipus que després seran analitzats. Les característiques d'aïllament de les coves fan que aquestes dades siguin molt interessants en molts aspectes.
El treball de camp, la presa de mostres, l'arribada dels equips al lloc..., tot és molt més complicat a les coves submarines. Les tècniques científiques han d'anar acompanyades de les tècniques de l'espeleologia submarina. Primer, s'ha d'arribar als llocs i això no és ni fàcil ni ràpid.
Part del treball de dins de les coves és sempre de control. Has de saber on estàs i cap a on vas: podríem dir que és un treball de navegació on, sobretot en les coves grans i amb moltes bifurcacions, l'orientació segueix sent vital.
Les guies que es col·loquen a mesura que un s'endinsa en la cova són com els fils d'Ariadna que ens porten sempre en lloc segur i que no cal perdre de vista mai. No obstant això, quan un pot confiar -se una mica, el paisatge petri i immens de les profunditats fa les delícies del bussejador.
Noves tècniques
Qualsevol avanç suposa l'obligació de marcar el camí de nou. Les marques de la corda ens indicaran l'adreça. Un encreuament de galeries darrere l'altre pot desorientar fàcilment al submarinista més expert. Una por que sempre està present.
Tots els submarinistes somien amb tenir nous aparells que els facilitin les immersions. L’Andrés estudia tots els nous sistemes que permeten immersions més llargues i sense provocar bombolles; alguna cosa que en les coves on hi ha passos molt estret, s'agraeix molt. Durant la nostra visita va conèixer un nou invent de la tècnica: es tracta  d’un circuit tancat d'aire, on l'aire que respires es recicla i es torna a utilitzar. És el futur del busseig actual. És un equip de circuit que et permet baixar a més de 150 metres de profunditat i estar més de 3 hores sota l'aigua amb aquest equip. Són equips molt complexos de fer servir, que requereixen una especialització bastant intensa però que, sens dubte, van a permetre realitzar immersions fins a on ara no podem arribar.
Amb les noves tècniques, la immersió és cada dia més fàcil: fins a fa uns anys els límits els posaven les tècniques i els materials. Avui dia us puc assegurar que ja no existeixen límits ni per a l'equip ni per a la tècnica per baixar a 200-300 metres de profunditat i estar 10 hores sota l'aigua. No existeixen límits. Els límits els tenim nosaltres amb la nostra preparació, explica Andrés.
A l'atractiu de les coves se li afegeix sovint el misteri del que mai ha estat explorat. Hi ha moltes coves encara per descobrir i que alimenten l'anhel aventurer dels  homes. Segons diuen, capbussar-se en aquests llocs és entrar en un altre món.

Enllaços relacionats

Descàrregues

0 COMENTARIS

Segueix-nos a...

Facebook Twitter

Bookmark and Share