CULTURA MARÍTIMA
- Estás a
- Inici >
- Canals >
- CULTURA MARÍTIMA >
- Reportatges >
- Les siluetes silencioses de l'illa dePasqua
Reportatges
Les siluetes silencioses de l'illa dePasqua
.
Hi ha llocs que només amb esmentar el seu nom desperten innombrables evocacions, llocs que s'han convertit en referències mítiques, punts en els mapes que activen tota classe de sensacions i de somnis. Un d'aquests és sens dubte l'Illa de Pasqua. El tros de terra d'aquest planeta, més llunyà de qualsevol costa. Un minúscula illa plantada enmig del Pacífic on les restes que van deixar els seus antics habitants segueixen atraient amb les seves silencioses siluetes a éssers que viuen molt lluny d'aquí.
A vint mil quilòmetres de Pasqua, un habitant de Port de la Selva, en Lluis Ventós, va estar durant quatre anys de la seva vida immers en la història d'aquesta illa d'una forma molt especial.
A Pasqua la sensació que jo vaig tenir va ser d'aïllament profund. Allà l'horitzó vist des del punt més alt de la illa es veu curt, tens un punt de referència de 360º d'aigua i res més que això. Em va recordar aquelles petites il·lustracions del Petit Príncep de Antoine de Saint-Exúpery amb aquells planetes petitons i aquells dibuixos deliciosos.
El seu treball com a escultor, el seu amor pel mar, les seves inquietuds més internes, es van unir per impulsar-li a un llarg viatge artístic i personal que el va dur durant un període de temps, a convertir-se en constructor de Moais.
Després del seu primer viatge a Pasqua, en Lluís va estar any i mitjà treballant solament en la pintura, i l'escultura es va fer esperar. Però quan va ser el seu moment, i després d'un llarg procés de reflexió, es va consumar el seu art escultòric en forma de tòtem.
El seu treball en el taller, un treball físic, sovint dur, que l’obligava a barallar-se a cops de serra mecànica amb les peces de fusta, va donar els seus fruits en innombrables obres.
La creació escultòrica de Moais va ser una experiència molt interessant per a mi perquè no em van influenciar les presses. Aquest treball va agafar el seu temps necessari, el seu ritme, i mai va estar en funció d'haver-lo d'ensenyar a un públic, sinó que més aviat, va estar en funció del que el temps i la necessitat pròpia més profunda pogués demana.
Per a en Lluís totes les seves escultures d'aquella època també van ser Moais, tòtems moderns germanats per un fil invisible amb les figures de Pasqua nascudes d'altres homes, tan lluny en el temps, en l'espai, i en la cultura, un pretext per establir un diàleg amb altres mons llunyans i crear el seu.
Com que és una illa petita el que un es troba en aquell lloc és com una metàfora de la condició humana. El mateix que es reprodueix en un espai petit, es repeteix quan tornem a la nostra civilització, que és una civilització universal, mediterrània, tampoc hem canviat tant. Nosaltres també tenim els nostres propis moais (des de la gent que decideix construir -se una casa que és més gran que la del veí, fins a la gent que necessita manifestar el seu buit interior i ha de crear uns elements per transcendir una vegada que hagi mort). Això mateix que encara funciona en els nostres dies, es va produir amb molta ingenuïtat i una força colossal a l’ Illa de Pasqua.
La caiguda del Moai
Al segle XVI la població era d'unes quinze mil persones, molt superior a les dues mil de l'actualitat. Possiblement, va ser la penúria provocada per la falta d'aliments la que va provocar les guerres i així va ser com el símbol d'una civilització que havia perdurat al llarg dels segles va ser arrasat en poc temps. Van caure els Moais destruïts i copejats amb ferotgia per la gent que els havia venerat, i quan els primers europeus van arribar al segle XVIII es van trobar ja amb una civilització que havia trencat brutalment amb el seu passat.
Em van impressionar més els moais caiguts a terra que no els que estan restaurats. Crec que el fet de destruir els seus propis moais va ser un acte impulsiu per la seva pròpia dinàmica constructora i pel culte al propi moai que van intuir que els havia portat a la seva pròpia destrucció.
Un dels llocs més impressionants de l’illa de Pasqua és la pedrera, on van quedar molts Moais a mig fer. S'extreien dels vessants de la muntanya, picant directament sobre la pedra sorrenca fins a treure-les ja amb la forma desitjada. Després els aixecaven amb l'ajuda de fustes i monticles de pedra. Avui queden disseminats en una peculiar galeria a l'aire lliure tal com estaven en el moment en què el seu culte va caure en desgràcia.
Però aquesta illa, fortament assotada pels vents, està plena de coves i cavernes on els seus habitants s'han refugiat durant mil·lennis. Santuaris i cases, molts d'elles encara desconeguts, guarden restes d'aquesta cultura tan antiga i misteriosa. En aquestes coves s'han conservat minuciosament fins a fa molt poc els aku akus, els amulets més preuats dels habitants de Pasqua, que han ajudat a promoure la conservació de la seva cultura. Entre els seus amulets es troben el hams de Rapa-nui.
Els hams de Rapa-nui a l’ Illa de *Pasqua estaven fets de dues maneres; d'ossos o pedra arrodonida erosionada pel mar. Feien un forat al centre de la pedra i l'anaven obrint pel mig, grataven la pedra progressivament fins a polir tota la forma de l'ham amb pell de tauró, que és molt abrasiva.
A la zona més alta del penya-segat de la Illa de Pasqua, hi ha més de cinc-centes figures de Make make, el Déu Ocell. Van ser esculpides a la pedra al llarg dels anys i avui s’escampen lliurement sota el cel com a símbol de la devoció que sempre ha despertat entre els illencs.
Els Moais al Mediterrani.
L'etapa artística de Pasqua va acabar fa uns mesos per a en Lluís que va inaugurar una exposició a la sala Parés. De totes maneres, en Lluís Ventós ha declarat que l'Illa de Pasqua li ha despertat altres inquietuds;
Hi ha altres coses que també m'interessen d'aquesta cultura. És el tema de la simbologia totèmica, per exemple, tota la poètica i la mitologia del mascaró de proa. Crec que el mascaró de proa és aquella necessitat que té l'home de vincular-se amb tot allò desconegut, en aquest cas, des del món del mar.
Enllaços relacionats
Descàrregues
EN AQUEST CANAL:
