Archive for febrer, 2011

Testimonis de Bangla Desh

dilluns, febrer 28th, 2011

La nostra companya Roser Corella acaba de tornar de dos mesos a Bangla Desh amb un munt de cintes i d’hist√≤ries per explicar!
Per exemple, ens ha parlat del que est√† passant a les costes. Aquests darrers anys la producci√≥ de gambes s’ha convertit en una de les majors exportacions del pa√≠s i sobre aquesta base el govern ha donat carta blanca a les empreses del sector. Econ√≤micament sembla rentable, per√≤ les conseq√ľ√®ncies humanes i mediambientals han estat catastr√≤fiques.

Les empreses compren els terrenys agr√≠coles de la costa per inundar-los d’aigua salada i cultivar-hi les gambes que despr√©s vendran al Jap√≥, Europa i els Estats Units. El Govern veu augmentar els seus ingressos i es justifica parlant de creaci√≥ de llocs de treball i modernitzaci√≥, per√≤ sobre el terreny la realitat no podria ser m√©s diferent: p√®rdua de les collites, salinitzaci√≥ dels aq√ľ√≠fers d’aigua potable, impossibilitat d’alimentar els animals… una cat√†strofe darrera una altra que deixen a aquestes comunitats sense mitjans de subsist√®ncia.

La Roser, com podeu veure a les fotos, s’ha “immers” literalment en la problem√†tica i ha tornat indignada. Les diverses protestes locals sobre la situaci√≥ han estat reprimides amb viol√®ncia i el govern no sembla disposat a canviar de posici√≥ aix√≠ que segons ella, el canvi ha de comen√ßar “per uns consumidors conscienciats”.

Per√≤ no us desvetllarem m√©s que ara l’estant editant amb el David i el podreu veure aviat, a principis d’Abril.

Sardines

dijous, febrer 24th, 2011

Sardines

Arribem a casa a dinar,¬† s√≥n les tres del migdia passades, una mica tard com de costum. Comprem sardines davant de casa, ¬†una mica de br√≤coli i quatre tom√†quets.¬† Deu minuts i estem dinant.¬† Faig el c√†lcul, 3 ‚ā¨ de sardines, una safata¬† espectacular i bon√≠ssimes. 0,50 ‚ā¨ del br√≤coli.¬† Mengem els dos de primera.¬† S√†, bo, just, simple.

Els pescadors artesanals tenen sovint dificultat per vendre el que pesquen.

El dia que les sardines vagin a 50 ‚ā¨ i costi trobar-les ens en adonarem del que ten√≠em. Bene√Įda sardina!

Ah! Si no volem que faci olor la casa, al forn i tan contents!

Pesca tradicional

dijous, febrer 24th, 2011

Parlem amb Ramón Tarridas, acaba de ser anomenat President d’una plataforma de pescadors artesanals del Mediterrani amb gent de Grècia, Itàlia, França i Espanya. Per començar volen anar poc a poc però amb un objectiu clar, defensar els interessos dels pescadors artesanals i dotar de veu davant les institucions aquest col·lectiu sovint tant oblidat.

Fa quatre anys que està treballant força i es declara content dins les dificultats, valora la acció política perquè s’ha adonat que a partir d’ella es poden canviar coses.

La veu d’un col.lectiu que coneix el territori i la natura que l’envolta, que practica una pesca que fàcilment es sostenible, sovint queda arraconat davant les poderoses raons de les gran empreses.

La pesca artesanal és un sector que dona de menjar a molta gent, que no malmet el medi ambient, però també és la garantía de preservar una cultura. Una manera de veure i viure el món que pot desaparèixer. Som mediterranis.

El somni de l’Ant√†rtida

dimarts, febrer 22nd, 2011

A l’√ļltim continent verge, fins fa poc pr√†cticament inexpugnable i habitat nom√©s ¬†per molts animals i un grapat de cient√≠fics, avui es pot anar de turista. Fa ja diversos anys el 1995, quan Ram√≥n Guti√©rrez es va passar sis mesos a l’Ant√†rtida a bord d’un veler fent reportatges, va gravar els primers grups d’americans i canadencs que arribaven i ens va sobtar.¬† Avui,¬† aquest turisme exclusiu que permet accedir als paradisos menys accessibles de la terra, s‚Äôha obert ja a molta gent i comen√ßa a no ser tan exclusiu tot i¬† que encara sigui¬† minoritari.¬† Aix√≤ sol portar una s√®rie de problemes que les empreses intenten minimitzar, ho aconsegueixen mentre siguin pocs els que vagin
Ens visita David Ros que ha realitzat un gran somni,¬† viatjar per l’Ant√†rtida a bord d’un antic bergant√≠ , de tres pals,l’ Europa, que es dedica al charter en aquesta regi√≥ de la terra. Ha filmat,¬† amb la seva c√†mera imatges de la grandiossa naturalesa i del vaixell. Podem fer alguna cosa amb aquest material? .Potser la hist√≤ria del seu somni pugui ser explicada?.¬† Ell, ja ha narrat una part en el seu quadern de viatge.
Veient i admirant la naturalesa esplendorosa que es veu en les seves imatges,¬† recordem ¬†que res pot transmetre la for√ßa de l’experi√®ncia viscuda, per√≤ les belles imatges ens fan somiar.

Per què moren les balenes?

dilluns, febrer 21st, 2011

Recentment cent es van trobar cent balenes mortes a les platges de Nova Zelanda. Però per què  moren les balenes?, Per què queden encallades a les platges? Els científics desconeixen el motiu pel qual algunes espècies de cetacis acaben al litoral. Es pensa que hi arriben atretes pels sónars de grans bucs o que potser segueixen a un cap de grup desorientat per malaltia.

Un dels motius que els ecologistes esgrimeixen perquè es deixi de caçar aquesta espècie és per que la seva carn conté quantitat de metalls pesats. De què emmalalteixen les balenes?
Abans les mataven per menjar avui es moren misteriosament i la contaminaci√≥ sembla ser sovint ¬†una part del problema, mediambiental, ac√ļstica, etc…
Les balenes pilot, no estan en perill d’extinci√≥, per√≤ la naturalesa d’aquests accidents fa que mirem cap al m√≥n civilitzat. Els¬† mars s√≥n cada dia m√©s petits i no s√≥n compartiments estancs, res no queda a√Įllat¬† i les conseq√ľ√®ncies dels nostres actes s‚Äôescampen per tot arreu.

Stop: Caça de balenes.

dilluns, febrer 21st, 2011

Avui el¬† Jap√≥ ha decidit aturar temporalment la ca√ßa de balenes en la Ant√†rtida a causa de l’assetjament de l’organitzaci√≥ ecologista SeaShepherd. Es tracta d’una¬† vict√≤ria important en la lluita d’aquesta organitzaci√≥ que sempre s’ha caracteritzat pels seus m√®todes expeditius.
En les seves declaracions d’intencions podem llegir:
SeaShepherd usa innovadores t√†ctiques d’acci√≥ directa per investigar, documentar i actuar quan sigui necessari treure a la llum i enfrontar-se a activitats il¬∑legals que es donen lloc en alta mar.

Els √ļltims temps s’han dedicat a fer la vida impossible a la flota japonesa que ca√ßa balenes.
Paul Watson el fundador de l’organitzaci√≥ en 1977 , ex membre de Greenpeace en la primera √®poca, va decidir des del primer moment que la lluita havia de ser d’enfrontament i s’ha destacat tots aquests anys per nombroses pol√®miques.
El raonament de Watson entre altres consideracions √©s que si no compleixen les lleis, ells,el pastors o els guies del mar , lluiten perqu√® les compleixin. Si fa falta es fiquen entre els vaixells i les balenes, bloquegen el timons o llancen √†cid en les cobertes. T√†ctiques de guerrilla, per aix√≤ els anomenen tamb√©¬† pirates, i en el seu logo llueix una adaptaci√≥ de la bandera pirata. Pirates ecol√≤gics √©s el titulo d’un documental que ¬†Discovery Channel ha fet sobre ells.
Watson i la seva organitzaci√≥, davant dels enormes poders d’aquest m√≥n,han jugat des del primer moment, amb el soroll medi√†tic i l’acci√≥ de xoc, de moment l’aturada de la campanya ve determinat directament per la pressi√≥ de l’organitzaci√≥, que en els √ļltims tres anys ha estat molt activa en l’Ant√†rtida. Els japonesos emparant-se en la investigaci√≥ cient√≠fica s’inflen a matar balenes davant el silenci i la perplexitat del m√≥n. SeaShepherd s’enfronta, comunica, recapta fons i cont√≠nua la seva lluita particular.

A Watson ho temen en ¬†mig m√≥n, ho vam poder comprovar els quinze dies que vam estar a les illes F√®roe per fer un reportatge de la ca√ßa tradicional del les balenes pilot,una gran matan√ßa que es desenvolupa en els fiords i les platges. En les illes el nom de Paul Watson estava en totes les converses i s’esperava la seva propera visita amb preocupaci√≥ com si realment esperessin a un pirata;¬† per√≤ l’ arma m√©s poderosa d’en Watson no √©s la viol√®ncia sin√≥¬† el soroll medi√†tic i, com no podria ser d’un alatra manera, al Thalassa estem orgullosos de servir d’altaveu.

Mas Estela, un mar de vinyes

dimarts, febrer 15th, 2011

Mas Estela √©s una finca vin√≠cola que est√† en una petita vall que surt de Selva de Mar i s’oculta cap a l’interior, quan es va per la carretera es veu ¬†perfectament la possessi√≥ , per√≤ quan s’est√† a baix, al poble, costa entrar a la vall¬† i queda amagada . Un cam√≠ estret que surt de Selva s’obre sobtadament als vinyers, on Diego¬† i N√ļria porten 20 anys destil¬∑lant d’aquestes terres uns vins fin√≠ssims que es venen m√©s a EUA i Europa que a Espanya o Catalunya.
Diego té ànima de mariner però com  tants d’altres va acabar trobant un lloc a la terra.

Durant anys va construir vaixells i va ajudar a¬† altres persones¬† a que se els fessin ells mateixos, van ser vaixells per anar a donar la volta al m√≥n en un somni de llibertat que a la fi dels anys seixanta va atreure a molta gent. Mariner en terra, fa un vi que es diu Vi de Lluna, estretament lligat a les terres de Cotlliure , on els pescadors eren tamb√©¬† viticultors. Ens va passar la pista del Fran√ßois Bernadi escriptor d’origen pescador per al reportatge¬† que vam fer¬† a la costa vermella, per√≤ ara ens queda pendent parlar una mica m√©s den Diego. Es la¬† hist√≤ria d’un altre rodam√≥n al que el mar li va fer somiar amb la llibertat i li va ensenyar un cam√≠ que ho va acabar ancorant en l’Alt Empord√† .

http://www.masestela.com/

Reportatge ,Vi de lluna