BLOG

Quadern de bítacola

A l’últim continent verge, fins fa poc pràcticament inexpugnable i habitat només  per molts animals i un grapat de científics, avui es pot anar de turista. Fa ja diversos anys el 1995, quan Ramón Gutiérrez es va passar sis mesos a l’Antàrtida a bord d’un veler fent reportatges, va gravar els primers grups d’americans i canadencs que arribaven i ens va sobtar.  Avui,  aquest turisme exclusiu que permet accedir als paradisos menys accessibles de la terra, s’ha obert ja a molta gent i comença a no ser tan exclusiu tot i  que encara sigui  minoritari.  Això sol portar una sèrie de problemes que les empreses intenten minimitzar, ho aconsegueixen mentre siguin pocs els que vagin
Ens visita David Ros que ha realitzat un gran somni,  viatjar per l’Antàrtida a bord d’un antic bergantí , de tres pals,l’ Europa, que es dedica al charter en aquesta regió de la terra. Ha filmat,  amb la seva càmera imatges de la grandiossa naturalesa i del vaixell. Podem fer alguna cosa amb aquest material? .Potser la història del seu somni pugui ser explicada?.  Ell, ja ha narrat una part en el seu quadern de viatge.
Veient i admirant la naturalesa esplendorosa que es veu en les seves imatges,  recordem  que res pot transmetre la força de l’experiència viscuda, però les belles imatges ens fan somiar.

Quadern de bítacola

Recentment cent es van trobar cent balenes mortes a les platges de Nova Zelanda. Però per què  moren les balenes?, Per què queden encallades a les platges? Els científics desconeixen el motiu pel qual algunes espècies de cetacis acaben al litoral. Es pensa que hi arriben atretes pels sónars de grans bucs o que potser segueixen a un cap de grup desorientat per malaltia.

Un dels motius que els ecologistes esgrimeixen perquè es deixi de caçar aquesta espècie és per que la seva carn conté quantitat de metalls pesats. De què emmalalteixen les balenes?
Abans les mataven per menjar avui es moren misteriosament i la contaminació sembla ser sovint  una part del problema, mediambiental, acústica, etc…
Les balenes pilot, no estan en perill d’extinció, però la naturalesa d’aquests accidents fa que mirem cap al món civilitzat. Els  mars són cada dia més petits i no són compartiments estancs, res no queda aïllat  i les conseqüències dels nostres actes s’escampen per tot arreu.

Quadern de bítacola

Avui el  Japó ha decidit aturar temporalment la caça de balenes en la Antàrtida a causa de l’assetjament de l’organització ecologista SeaShepherd. Es tracta d’una  victòria important en la lluita d’aquesta organització que sempre s’ha caracteritzat pels seus mètodes expeditius.
En les seves declaracions d’intencions podem llegir:
SeaShepherd usa innovadores tàctiques d’acció directa per investigar, documentar i actuar quan sigui necessari treure a la llum i enfrontar-se a activitats il·legals que es donen lloc en alta mar.

Els últims temps s’han dedicat a fer la vida impossible a la flota japonesa que caça balenes.
Paul Watson el fundador de l’organització en 1977 , ex membre de Greenpeace en la primera època, va decidir des del primer moment que la lluita havia de ser d’enfrontament i s’ha destacat tots aquests anys per nombroses polèmiques.
El raonament de Watson entre altres consideracions és que si no compleixen les lleis, ells,el pastors o els guies del mar , lluiten perquè les compleixin. Si fa falta es fiquen entre els vaixells i les balenes, bloquegen el timons o llancen àcid en les cobertes. Tàctiques de guerrilla, per això els anomenen també  pirates, i en el seu logo llueix una adaptació de la bandera pirata. Pirates ecològics és el titulo d’un documental que  Discovery Channel ha fet sobre ells.
Watson i la seva organització, davant dels enormes poders d’aquest món,han jugat des del primer moment, amb el soroll mediàtic i l’acció de xoc, de moment l’aturada de la campanya ve determinat directament per la pressió de l’organització, que en els últims tres anys ha estat molt activa en l’Antàrtida. Els japonesos emparant-se en la investigació científica s’inflen a matar balenes davant el silenci i la perplexitat del món. SeaShepherd s’enfronta, comunica, recapta fons i contínua la seva lluita particular.

A Watson ho temen en  mig món, ho vam poder comprovar els quinze dies que vam estar a les illes Fèroe per fer un reportatge de la caça tradicional del les balenes pilot,una gran matança que es desenvolupa en els fiords i les platges. En les illes el nom de Paul Watson estava en totes les converses i s’esperava la seva propera visita amb preocupació com si realment esperessin a un pirata;  però l’ arma més poderosa d’en Watson no és la violència sinó  el soroll mediàtic i, com no podria ser d’un alatra manera, al Thalassa estem orgullosos de servir d’altaveu.

Quadern de bítacola

Mas Estela és una finca vinícola que està en una petita vall que surt de Selva de Mar i s’oculta cap a l’interior, quan es va per la carretera es veu  perfectament la possessió , però quan s’està a baix, al poble, costa entrar a la vall  i queda amagada . Un camí estret que surt de Selva s’obre sobtadament als vinyers, on Diego  i Núria porten 20 anys destil·lant d’aquestes terres uns vins finíssims que es venen més a EUA i Europa que a Espanya o Catalunya.
Diego té ànima de mariner però com  tants d’altres va acabar trobant un lloc a la terra.

Durant anys va construir vaixells i va ajudar a  altres persones  a que se els fessin ells mateixos, van ser vaixells per anar a donar la volta al món en un somni de llibertat que a la fi dels anys seixanta va atreure a molta gent. Mariner en terra, fa un vi que es diu Vi de Lluna, estretament lligat a les terres de Cotlliure , on els pescadors eren també  viticultors. Ens va passar la pista del François Bernadi escriptor d’origen pescador per al reportatge  que vam fer  a la costa vermella, però ara ens queda pendent parlar una mica més den Diego. Es la  història d’un altre rodamón al que el mar li va fer somiar amb la llibertat i li va ensenyar un camí que ho va acabar ancorant en l’Alt Empordà .

http://www.masestela.com/

Reportatge ,Vi de lluna

Quadern de bítacola

Dia fred i gris, de bon dematí rebem un mail d’una amiga que acaba de llegir “la carta al director” als diaris El Punt i l’Avui , d’un espectador del Thalassa que mostra el seu agraïment pel programa i la gent que hi ha darrera. Un espectador fidel que espera el divendres amb il•lusió i moltes ganes. Ens dóna una alegria a tot l’equip. Gràcies.
Fem el programa per a la gent com ell, amics i amigues que no coneixem personalment però dels que sabem que reben les nostres històries amb interès i que ens recolzen setmana rere setmana. Compartim amb tots ells un estat d’esperit.

Quadern de bítacola

Sobre el reportatge emès el novembre del 2010.
Més d’una persona ha quedat sorpresa al conèixer la història del pare Viñes, el primer home que va ser capaç de pronosticar un huracà quan era a Cuba l’any 1870. Jesuïta, home de ciència i d’esperit, meteoròleg innovador, va ser durant 23 anys director de l’Observatori de l’Havana on va descobrir un clima abrupte que feia molt de mal a persones i propietats i va aconseguir preveure, entendre i avançar-se als huracans en un època amb molt pocs mitjans però amb molta creativitat. Entre el 1870 i el 1893 va pronosticar el pas de 33 ciclons tropicals, més d’un per cada any que va viure a Cuba.
Al poble de Poboleda volen fer-li un museu en la que va ser la seva casa. Entre els vins del Priorat la història ens porta cap al Carib. Quan vam anar a Cuba no sabíem res del pare Vinyes, però allà ens van parlar d’ell amb molta estima i reconeixement i va ser gràcies als cubans que vam descobrir la grandesa d’aquest personatge català. Com tantes vegades viatjant pel món amb el Thalassa descobrim històries i personatges poc coneguts o gairebé oblidats a casa nostra, aquesta és una de les satisfaccions de la nostra feina.