Archive for març, 2011

Les “casetes de vorera” en perill

dimecres, març 30th, 2011

Construïdes a principis del segle passat com a refugi de pescadors, les casetes de vorera es varen convertir en l’escenari d’un turisme incipient a Menorca. Són testimoni d’una època en la que la mar es convertia en un poderós atractiu per gaudir de la natura i l’aire lliure amb els banys de mar. Les cases de vorera han arribat fins als nostres dies com a símbol d’una manera de viure, segons queda reflectit en nombroses cançons i tradicions conservades. Deruir-les a terra seria perdre part de la cultura menorquina.

Per més informació:
http://menorcadiario.net/menorca/mao/9084-mao-pide-a-autoritat-portuaria-que-no-derribe-las-casetes-de-vorera-y-pide-conservarlas
http://www.menorca.info/menorca/442857/mao/pide/proteccion/cases/vorera/municipio

Roser Corella

Amb Joan Vehí a Cadaqués

dimarts, març 22nd, 2011

Pere Secorún i Joan Vehí al seu estudi de Cadaqués

Hem estat a Cadaqués durant dos dies grisos i plujosos vora el mar amb forts vents de llevant.
Hem  filmat per un reportatge amb en Joan Vehí, de professió fuster, però també fotògraf i memòria viva de Cadaqués. Quan un italià li va regalar una càmera de fotos als 16 anys, no podia imaginar que d’ aquell gest sortiria un enorme arxiu amb imatges dels últims 60 anys a Cadaqués.

En Joan Vehí, que va ser durant trenta-cinc anys el fuster de Dalí, va fer nombrosos retrats de l’artista dels que ara farà una exposició al castell de Figueres.

Des del seu arxiu, parlant i regirant fotos, seguim la vida de la història de Cadaqués.

Bo i barat

dilluns, març 21st, 2011

Som una societat dietèticament conscienciada. Desde petits sentim parlar de les virtuts de l’alimentació equilibrada i els mitjans de comunicació insisteixen en la importància dels aliments per la nostra salut i línea. Irònicament, cada cop tenim menys temps per dedicar a anar al mercat i cuinar.

Quan finalment anem a comprar, sovint ens trobem davant de centenars productes  diversos, tots “enriquits” amb vitamines, àcids, oligoelements, bífidus, antioxidants…tots elements necessaris però que quasi ens porten a preguntar-se, com ens ho fèiem abans?
La resposta ens la aporten recents estudis que demostren el que, de fet, ja sabíem: La dieta mediterrània és la solució. El peix  és la millor font d’omega 3 , que contribueix a prevenir malalties cardiovasculars i neuronals, i a la llarga resulta molt més barat que una dieta a base de productes “enriquits” com làctics, mantegues o galetes. La sardina n’és el millor exemple. Des de sempre ha estat un peix barat i pescat a casa, que recentment s’ha descobert una font excel·lent d’aquest element tant necessari. Tansols 5 sardines ( 0,65 euros) aporten la mateixa quantitat d’àcids grassos Omega 3 que 3 litres de llet enriquida Puleva (4 euros) o 45 ous enriquits (8,92 euros).

A vegades cal voltar per tornar al mateix lloc i potser ens calia desviar-nos tant per adonar-nos que, com afirmen experts nutricionistes, la dieta mediterrània si es compleix, no tansols és equilibrada sinó que aporta 4 cops els mínims recomanats d’omega 3.

La salut és un dret fonamental i alimentar-se bé no hauria de ser un luxe. Ens podem considerar afortunats per tenir a proximitat aliments bons i barats. Només cal que ens deixem de llegir etiquetes i tornem a parlar amb la peixatera.

Aviat a Thalassa podreu aprendre més sobre la importància del peix en la alimentació perquè el nostre company Josep Anton Trepat està preparant  un reportatge sobre el tema, comptant amb l’opinió de cientifics i nutricionistes.

Laura Secorún

Un mar de dones

dimarts, març 8th, 2011

Sovint impera la idea que el mar i les professions que l’envolten són cosa d’homes. I és comprensible. La història ha alimentat sempre l’imatge de l’home fort i valent plantant cara a les forces de la natura i conquerint nous territoris. Però no cal anar gaire lluny per veure que el mar no ha sigut mai patrimoni exclusiu masculí. No és per casualitat que Venus, la més femenina de les deesses gregues, va néixer de les aigües.

És cert que, durant segles, a les dones no se les permetia navegar, però també és cert que fins i tot en temps on era « de mal auguri » dur a una dona a bord, els mascarons de proa solien ser figures femenines. Es creia que guiaven i protegien les naus. A més, feta la llei, feta la trampa i no faltaven dones que se les enginyaven per transvestir-se i enrolar-se en alguna tripulació. Va ser el cas de Mary Read   i  Anne Bonney, que acabaren esdevinguent les pirates més famoses i temudes pel seu coratge en la lluita.

Sovint també les dones dels oficials eren a bord, afrontant els mateixos perills que ells. Però menys valentes tampoc eren les que veien marxar als seus marits i fills i es quedaven soles a terra, esperant estoicament.

Els temps han canviat i afortunadament avui en dia les dones demostren cada cop més que el mar és de tots. Un sol cop d’ull a l’arxiu del Thalassa ens ho demostra . Trobem noms de pescadores, grans navegants, investigadores, submarinistes, estibadores… Centenars d’exemples que s’estenen de les platges de Zanzíbar fins a la taula de La cap de producció d’aquest programa. El mar sovint pot ser dur, però no discrimina. Potser és per això que ens hi sentim tant bé.

Laura Secorún