Un mar de dones

Sovint impera la idea que el mar i les professions que l’envolten són cosa d’homes. I és comprensible. La història ha alimentat sempre l’imatge de l’home fort i valent plantant cara a les forces de la natura i conquerint nous territoris. Però no cal anar gaire lluny per veure que el mar no ha sigut mai patrimoni exclusiu masculí. No és per casualitat que Venus, la més femenina de les deesses gregues, va néixer de les aigües.

És cert que, durant segles, a les dones no se les permetia navegar, però també és cert que fins i tot en temps on era « de mal auguri » dur a una dona a bord, els mascarons de proa solien ser figures femenines. Es creia que guiaven i protegien les naus. A més, feta la llei, feta la trampa i no faltaven dones que se les enginyaven per transvestir-se i enrolar-se en alguna tripulació. Va ser el cas de Mary Read   i  Anne Bonney, que acabaren esdevinguent les pirates més famoses i temudes pel seu coratge en la lluita.

Sovint també les dones dels oficials eren a bord, afrontant els mateixos perills que ells. Però menys valentes tampoc eren les que veien marxar als seus marits i fills i es quedaven soles a terra, esperant estoicament.

Els temps han canviat i afortunadament avui en dia les dones demostren cada cop més que el mar és de tots. Un sol cop d’ull a l’arxiu del Thalassa ens ho demostra . Trobem noms de pescadores, grans navegants, investigadores, submarinistes, estibadores… Centenars d’exemples que s’estenen de les platges de Zanzíbar fins a la taula de La cap de producció d’aquest programa. El mar sovint pot ser dur, però no discrimina. Potser és per això que ens hi sentim tant bé.

Laura Secorún

Deixa un comentari