Archive for the ‘Quadern de bítacola’ Category

El nostre company Ramon Gutierrez rep un premi per un reportatge.

divendres, abril 8th, 2011

“Juan de la Cosa, el Sant Bernard de l’Atlàntic”, un reportatge de Ramon Gutierrez i Yvon Bodin, sobre el vaixell sanitari de salvament i assistència marítima espanyol, ha  estat premiat al “Festival Internacional del film de la mar i dels seus entorns”, a Hendaya.

El “Juan de la Cosa” és un vaixell hospital atípic que solca l’Atlàntic Nord per portar auxili als marins ferits.
Fractures en les cames, problemes als ulls, cremades, amputacions, moltes situacions a las quals una infermera i dos metges han hagut de respondre durant els 6 dies que els nostres reporters van passar amb ells sobre la zona.
El  “Juan de la Cosa” navega entre les Açores i el Mar d’Irlanda per tranquil·litzar els pescadors perduts lluny de les costes, per portar assistència a tots els navegants, sigui quina sigui la seva nacionalitat. Una iniciativa única al món.

“Records d’una dona de mar”

dilluns, abril 4th, 2011

Aquest  llibre, recull el testimoni d’una dona que ha dedicat la seva vida al món de la pesca,  així com un retrat personal, ple de vitalitat i humor, del passat mariner d’aquesta població. La principal aportació d’aquest llibre és que ofereix una visió femenina d’un món predominantment masculí com és el de la pesca, però on  històricament les dones han jugat un rol molt actiu.

Esther Pujol Serra i Eiseu Carbonell Amós Càtedra d’Estudis Marítims Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós

Roser Corella

Les “casetes de vorera” en perill

dimecres, març 30th, 2011

Construïdes a principis del segle passat com a refugi de pescadors, les casetes de vorera es varen convertir en l’escenari d’un turisme incipient a Menorca. Són testimoni d’una època en la que la mar es convertia en un poderós atractiu per gaudir de la natura i l’aire lliure amb els banys de mar. Les cases de vorera han arribat fins als nostres dies com a símbol d’una manera de viure, segons queda reflectit en nombroses cançons i tradicions conservades. Deruir-les a terra seria perdre part de la cultura menorquina.

Per més informació:
http://menorcadiario.net/menorca/mao/9084-mao-pide-a-autoritat-portuaria-que-no-derribe-las-casetes-de-vorera-y-pide-conservarlas
http://www.menorca.info/menorca/442857/mao/pide/proteccion/cases/vorera/municipio

Roser Corella

Amb Joan Vehí a Cadaqués

dimarts, març 22nd, 2011

Pere Secorún i Joan Vehí al seu estudi de Cadaqués

Hem estat a Cadaqués durant dos dies grisos i plujosos vora el mar amb forts vents de llevant.
Hem  filmat per un reportatge amb en Joan Vehí, de professió fuster, però també fotògraf i memòria viva de Cadaqués. Quan un italià li va regalar una càmera de fotos als 16 anys, no podia imaginar que d’ aquell gest sortiria un enorme arxiu amb imatges dels últims 60 anys a Cadaqués.

En Joan Vehí, que va ser durant trenta-cinc anys el fuster de Dalí, va fer nombrosos retrats de l’artista dels que ara farà una exposició al castell de Figueres.

Des del seu arxiu, parlant i regirant fotos, seguim la vida de la història de Cadaqués.

Bo i barat

dilluns, març 21st, 2011

Som una societat dietèticament conscienciada. Desde petits sentim parlar de les virtuts de l’alimentació equilibrada i els mitjans de comunicació insisteixen en la importància dels aliments per la nostra salut i línea. Irònicament, cada cop tenim menys temps per dedicar a anar al mercat i cuinar.

Quan finalment anem a comprar, sovint ens trobem davant de centenars productes  diversos, tots “enriquits” amb vitamines, àcids, oligoelements, bífidus, antioxidants…tots elements necessaris però que quasi ens porten a preguntar-se, com ens ho fèiem abans?
La resposta ens la aporten recents estudis que demostren el que, de fet, ja sabíem: La dieta mediterrània és la solució. El peix  és la millor font d’omega 3 , que contribueix a prevenir malalties cardiovasculars i neuronals, i a la llarga resulta molt més barat que una dieta a base de productes “enriquits” com làctics, mantegues o galetes. La sardina n’és el millor exemple. Des de sempre ha estat un peix barat i pescat a casa, que recentment s’ha descobert una font excel·lent d’aquest element tant necessari. Tansols 5 sardines ( 0,65 euros) aporten la mateixa quantitat d’àcids grassos Omega 3 que 3 litres de llet enriquida Puleva (4 euros) o 45 ous enriquits (8,92 euros).

A vegades cal voltar per tornar al mateix lloc i potser ens calia desviar-nos tant per adonar-nos que, com afirmen experts nutricionistes, la dieta mediterrània si es compleix, no tansols és equilibrada sinó que aporta 4 cops els mínims recomanats d’omega 3.

La salut és un dret fonamental i alimentar-se bé no hauria de ser un luxe. Ens podem considerar afortunats per tenir a proximitat aliments bons i barats. Només cal que ens deixem de llegir etiquetes i tornem a parlar amb la peixatera.

Aviat a Thalassa podreu aprendre més sobre la importància del peix en la alimentació perquè el nostre company Josep Anton Trepat està preparant  un reportatge sobre el tema, comptant amb l’opinió de cientifics i nutricionistes.

Laura Secorún

Un mar de dones

dimarts, març 8th, 2011

Sovint impera la idea que el mar i les professions que l’envolten són cosa d’homes. I és comprensible. La història ha alimentat sempre l’imatge de l’home fort i valent plantant cara a les forces de la natura i conquerint nous territoris. Però no cal anar gaire lluny per veure que el mar no ha sigut mai patrimoni exclusiu masculí. No és per casualitat que Venus, la més femenina de les deesses gregues, va néixer de les aigües.

És cert que, durant segles, a les dones no se les permetia navegar, però també és cert que fins i tot en temps on era « de mal auguri » dur a una dona a bord, els mascarons de proa solien ser figures femenines. Es creia que guiaven i protegien les naus. A més, feta la llei, feta la trampa i no faltaven dones que se les enginyaven per transvestir-se i enrolar-se en alguna tripulació. Va ser el cas de Mary Read   i  Anne Bonney, que acabaren esdevinguent les pirates més famoses i temudes pel seu coratge en la lluita.

Sovint també les dones dels oficials eren a bord, afrontant els mateixos perills que ells. Però menys valentes tampoc eren les que veien marxar als seus marits i fills i es quedaven soles a terra, esperant estoicament.

Els temps han canviat i afortunadament avui en dia les dones demostren cada cop més que el mar és de tots. Un sol cop d’ull a l’arxiu del Thalassa ens ho demostra . Trobem noms de pescadores, grans navegants, investigadores, submarinistes, estibadores… Centenars d’exemples que s’estenen de les platges de Zanzíbar fins a la taula de La cap de producció d’aquest programa. El mar sovint pot ser dur, però no discrimina. Potser és per això que ens hi sentim tant bé.

Laura Secorún

Testimonis de Bangla Desh

dilluns, febrer 28th, 2011

La nostra companya Roser Corella acaba de tornar de dos mesos a Bangla Desh amb un munt de cintes i d’històries per explicar!
Per exemple, ens ha parlat del que està passant a les costes. Aquests darrers anys la producció de gambes s’ha convertit en una de les majors exportacions del país i sobre aquesta base el govern ha donat carta blanca a les empreses del sector. Econòmicament sembla rentable, però les conseqüències humanes i mediambientals han estat catastròfiques.

Les empreses compren els terrenys agrícoles de la costa per inundar-los d’aigua salada i cultivar-hi les gambes que després vendran al Japó, Europa i els Estats Units. El Govern veu augmentar els seus ingressos i es justifica parlant de creació de llocs de treball i modernització, però sobre el terreny la realitat no podria ser més diferent: pèrdua de les collites, salinització dels aqüífers d’aigua potable, impossibilitat d’alimentar els animals… una catàstrofe darrera una altra que deixen a aquestes comunitats sense mitjans de subsistència.

La Roser, com podeu veure a les fotos, s’ha “immers” literalment en la problemàtica i ha tornat indignada. Les diverses protestes locals sobre la situació han estat reprimides amb violència i el govern no sembla disposat a canviar de posició així que segons ella, el canvi ha de començar “per uns consumidors conscienciats”.

Però no us desvetllarem més que ara l’estant editant amb el David i el podreu veure aviat, a principis d’Abril.

Sardines

dijous, febrer 24th, 2011

Sardines

Arribem a casa a dinar,  són les tres del migdia passades, una mica tard com de costum. Comprem sardines davant de casa,  una mica de bròcoli i quatre tomàquets.  Deu minuts i estem dinant.  Faig el càlcul, 3 € de sardines, una safata  espectacular i boníssimes. 0,50 € del bròcoli.  Mengem els dos de primera.  Sà, bo, just, simple.

Els pescadors artesanals tenen sovint dificultat per vendre el que pesquen.

El dia que les sardines vagin a 50 € i costi trobar-les ens en adonarem del que teníem. Beneïda sardina!

Ah! Si no volem que faci olor la casa, al forn i tan contents!

Pesca tradicional

dijous, febrer 24th, 2011

Parlem amb Ramón Tarridas, acaba de ser anomenat President d’una plataforma de pescadors artesanals del Mediterrani amb gent de Grècia, Itàlia, França i Espanya. Per començar volen anar poc a poc però amb un objectiu clar, defensar els interessos dels pescadors artesanals i dotar de veu davant les institucions aquest col·lectiu sovint tant oblidat.

Fa quatre anys que està treballant força i es declara content dins les dificultats, valora la acció política perquè s’ha adonat que a partir d’ella es poden canviar coses.

La veu d’un col.lectiu que coneix el territori i la natura que l’envolta, que practica una pesca que fàcilment es sostenible, sovint queda arraconat davant les poderoses raons de les gran empreses.

La pesca artesanal és un sector que dona de menjar a molta gent, que no malmet el medi ambient, però també és la garantía de preservar una cultura. Una manera de veure i viure el món que pot desaparèixer. Som mediterranis.

El somni de l’Antàrtida

dimarts, febrer 22nd, 2011

A l’últim continent verge, fins fa poc pràcticament inexpugnable i habitat només  per molts animals i un grapat de científics, avui es pot anar de turista. Fa ja diversos anys el 1995, quan Ramón Gutiérrez es va passar sis mesos a l’Antàrtida a bord d’un veler fent reportatges, va gravar els primers grups d’americans i canadencs que arribaven i ens va sobtar.  Avui,  aquest turisme exclusiu que permet accedir als paradisos menys accessibles de la terra, s’ha obert ja a molta gent i comença a no ser tan exclusiu tot i  que encara sigui  minoritari.  Això sol portar una sèrie de problemes que les empreses intenten minimitzar, ho aconsegueixen mentre siguin pocs els que vagin
Ens visita David Ros que ha realitzat un gran somni,  viatjar per l’Antàrtida a bord d’un antic bergantí , de tres pals,l’ Europa, que es dedica al charter en aquesta regió de la terra. Ha filmat,  amb la seva càmera imatges de la grandiossa naturalesa i del vaixell. Podem fer alguna cosa amb aquest material? .Potser la història del seu somni pugui ser explicada?.  Ell, ja ha narrat una part en el seu quadern de viatge.
Veient i admirant la naturalesa esplendorosa que es veu en les seves imatges,  recordem  que res pot transmetre la força de l’experiència viscuda, però les belles imatges ens fan somiar.