Premi Ones Mediterr脿nia al Thalassa

10 juny 2011

Aquest vespre a Salou tindr脿 lloc la XVII Edici贸 dels Premis Ones Mediterr脿nia. Pere Secor煤n recollir脿 el premi al Reconeixement Difusi贸 i Sensibilitzaci贸 pel programa THALASSA.

Aquest premi ens ha estat atorgat, entre altres m猫rits, per ser un important espai de sensibilitzaci贸 ambiental, difonent la conservaci贸 del medi mar铆 a la Mediterr脿nia.

L鈥檕rganitzaci贸 Mediterr脿nia CIE realitza des de fa setze anys els Premis Ones amb la finalitat de recon猫ixer i potenciar iniciatives i projectes de persones, col路lectius, entitats, empreses i/o institucions, destinats a impulsar accions per la defensa del medi ambient i l鈥櫭﹕ser hum脿 a nivell nacional i internacional.

Si voleu m茅s informaci贸 sobre els premis: http://www.mediterrania-cie.org/cas/index.php

Miquel Su帽er i la “Triple Corona”

27 abril 2011

El nedador giron铆 Miquel Su帽er, que va protagonitzar un Thalassa sobre la seva preparaci贸 per creuar nedant el canal de la M脿nega ha estat seleccionat聽 per participar, el proper m茅s de juny, a la “Manhattan Island Marathon Swims” la volta a l’illa de Manhattan a Nova York, una de les travesses en aig眉es obertes m茅s prestigioses, i on cada any nom茅s 茅s seleccionen 30 nedadors de tot el m贸n. La travessa que passa pels llocs m茅s emblem脿tics de la ciutat, implica nedar 55km, amb fortes corrents, a聽 nom茅s 17 graus i sense neopr猫.

La selecci贸 ha vingut despr茅s de que l’any passat Miquel aconsegu铆s creuar el canal de la M脿nega. Nom茅s 10 nedadors espanyols ho han aconseguit, 茅s una de les travesses m茅s dures del m贸n, l’anomenen l’Everest dels nedadors. En Miquel hi va estar nedant prop de 12 hores per aconseguir-ho amb l’aigua a 16 graus.

La volta a l’Illa de Manhattan 茅s el segon esgla贸 per aconseguir la Triple Corona: significa completar les tres travessies de llarga dist脿ncia m茅s prestigioses del m贸n, no hi ha cap espanyol que ho hagi aconseguit.
Les tres punxes de la corona s贸n: Canal de la M脿nega/ L’Illa de Manhattan/ El canal de Catalina ( de los Angeles a l’Illa Catalina). Aquesta darrera travessa 茅s el repte d’en Miquel per a l’any vinent i desde el Thalassa li desitgem molta sort.

Si voleu seguir m茅s d鈥檃prop les seves perip猫cies podeu consultar:

http://www.nedarsenseparar.cat/

Joanna Pardos


El nostre company Ramon Gutierrez rep un premi per un reportatge.

8 abril 2011

“Juan de la Cosa, el Sant Bernard de l’Atl脿ntic”, un reportatge de Ramon Gutierrez i Yvon Bodin, sobre el vaixell sanitari de salvament i assist猫ncia mar铆tima espanyol, ha聽 estat premiat al 鈥淔estival Internacional del film de la mar i dels seus entorns鈥, a Hendaya.

El 鈥淛uan de la Cosa鈥 茅s un vaixell hospital at铆pic que solca l’Atl脿ntic Nord per portar auxili als marins ferits.
Fractures en les cames, problemes als ulls, cremades, amputacions, moltes situacions a las quals una infermera i dos metges han hagut de respondre durant els 6 dies que els nostres reporters van passar amb ells sobre la zona.
El聽 鈥淛uan de la Cosa鈥 navega entre les A莽ores i el Mar d’Irlanda per tranquil路litzar els pescadors perduts lluny de les costes, per portar assist猫ncia a tots els navegants, sigui quina sigui la seva nacionalitat. Una iniciativa 煤nica al m贸n.

鈥淩ecords d鈥檜na dona de mar鈥

4 abril 2011

Aquest 聽llibre, recull el testimoni d鈥檜na dona que ha dedicat la seva vida al m贸n聽de la pesca, 聽aix铆 com un聽retrat personal, ple de vitalitat i humor, del passat聽mariner d鈥檃questa聽poblaci贸. La聽principal aportaci贸 d鈥檃quest llibre 茅s que ofereix una visi贸 femenina d鈥檜n m贸n predominantment mascul铆 com 茅s el de la pesca, per貌 on聽 hist貌ricament les dones han jugat un rol molt actiu.

Esther Pujol Serra i Eiseu Carbonell Am贸s C脿tedra d鈥橢studis Mar铆tims Universitat de Girona 鈥 Ajuntament de Palam贸s

Roser Corella

Les “casetes de vorera” en perill

30 mar莽 2011

Constru茂des聽a principis del segle passat com a refugi de pescadors, les casetes de vorera es varen convertir en l’escenari d’un turisme incipient a Menorca. S贸n testimoni d’una 猫poca en la que la mar es聽convertia聽en un poder贸s atractiu per gaudir de la natura i l’aire lliure amb els banys de mar. Les cases de vorera han arribat fins als nostres dies com a s铆mbol d’una manera de viure, segons queda reflectit en nombroses can莽ons i tradicions conservades. Deruir-les a terra seria perdre part de la cultura menorquina.

Per聽m茅s聽informaci贸:
http://menorcadiario.net/menorca/mao/9084-mao-pide-a-autoritat-portuaria-que-no-derribe-las-casetes-de-vorera-y-pide-conservarlas
http://www.menorca.info/menorca/442857/mao/pide/proteccion/cases/vorera/municipio

Roser Corella

Amb Joan Veh铆 a Cadaqu茅s

22 mar莽 2011

Pere Secor煤n i Joan Veh铆 al seu estudi de Cadaqu茅s

Hem estat a Cadaqu茅s durant dos dies grisos i plujosos vora el mar amb forts vents de llevant.
Hem聽 filmat per un reportatge amb en Joan Veh铆, de professi贸 fuster, per貌 tamb茅 fot貌graf i mem貌ria viva de Cadaqu茅s. Quan un itali脿 li va regalar una c脿mera de fotos als 16 anys, no podia imaginar que d鈥 aquell gest sortiria un enorme arxiu amb imatges dels 煤ltims 60 anys a Cadaqu茅s.

En Joan Veh铆, que va ser durant trenta-cinc anys el fuster de Dal铆, va fer nombrosos retrats de l’artista dels que ara far脿 una exposici贸 al castell de Figueres.

Des del seu arxiu, parlant i regirant fotos, seguim la vida de la hist貌ria de Cadaqu茅s.

Bo i barat

21 mar莽 2011

Som una societat diet猫ticament conscienciada. Desde petits sentim parlar de les virtuts de l鈥檃limentaci贸 equilibrada i els mitjans de comunicaci贸 insisteixen en la import脿ncia dels aliments per la nostra salut i l铆nea. Ir貌nicament, cada cop tenim menys temps per dedicar a anar al mercat i cuinar.

Quan finalment anem a comprar, sovint ens trobem davant de centenars productes 聽diversos, tots 鈥渆nriquits鈥 amb vitamines, 脿cids, oligoelements, b铆fidus, antioxidants鈥ots elements necessaris per貌 que quasi ens porten a preguntar-se, com ens ho f猫iem abans?
La resposta ens la aporten recents estudis que demostren el que, de fet, ja sab铆em: La dieta mediterr脿nia 茅s la soluci贸. El peix聽 茅s la millor font d鈥檕mega 3 , que contribueix a prevenir malalties cardiovasculars i neuronals, i a la llarga resulta molt m茅s barat que una dieta a base de productes 鈥渆nriquits鈥 com l脿ctics, mantegues o galetes. La sardina n鈥櫭﹕ el millor exemple. Des de sempre ha estat un peix barat i pescat a casa, que recentment s鈥檋a descobert una font excel路lent d鈥檃quest element tant necessari. Tansols 5 sardines ( 0,65 euros) aporten la mateixa quantitat d鈥櫭燾ids grassos Omega 3 que 3 litres de llet enriquida Puleva (4 euros) o 45 ous enriquits (8,92 euros).

A vegades cal voltar per tornar al mateix lloc i potser ens calia desviar-nos tant per adonar-nos que, com afirmen experts nutricionistes, la dieta mediterr脿nia si es compleix, no tansols 茅s equilibrada sin贸 que aporta 4 cops els m铆nims recomanats d鈥檕mega 3.

La salut 茅s un dret fonamental i alimentar-se b茅 no hauria de ser un luxe. Ens podem considerar afortunats per tenir a proximitat aliments bons i barats. Nom茅s cal que ens deixem de llegir etiquetes i tornem a parlar amb la peixatera.

Aviat a Thalassa podreu aprendre m茅s sobre la import脿ncia del peix en la alimentaci贸 perqu猫 el nostre company Josep Anton Trepat est脿 preparant 聽un reportatge sobre el tema, comptant amb l’opini贸 de cientifics i nutricionistes.

Laura Secor煤n

Un mar de dones

8 mar莽 2011

Sovint impera la idea que el mar i les professions que l’envolten s贸n cosa d’homes. I 茅s comprensible. La hist貌ria ha alimentat sempre l’imatge de l’home fort i valent plantant cara a les forces de la natura i conquerint nous territoris. Per貌 no cal anar gaire lluny per veure que el mar no ha sigut mai patrimoni exclusiu mascul铆. No 茅s per casualitat que Venus, la m茅s femenina de les deesses gregues, va n茅ixer de les aig眉es.

脡s cert que, durant segles, a les dones no se les permetia navegar, per貌 tamb茅 茅s cert que fins i tot en temps on era 芦聽de mal auguri聽禄 dur a una dona a bord, els mascarons de proa solien ser figures femenines. Es creia que guiaven i protegien les naus. A m茅s, feta la llei, feta la trampa i no faltaven dones que se les enginyaven per transvestir-se i enrolar-se en alguna tripulaci贸. Va ser el cas de Mary Read聽聽 i聽 Anne Bonney, que acabaren esdevinguent les pirates m茅s famoses i temudes pel seu coratge en la lluita.

Sovint tamb茅 les dones dels oficials eren a bord, afrontant els mateixos perills que ells. Per貌 menys valentes tampoc eren les que veien marxar als seus marits i fills i es quedaven soles a terra, esperant estoicament.

Els temps han canviat i afortunadament avui en dia les dones demostren cada cop m茅s que el mar 茅s de tots. Un sol cop d鈥檜ll a l鈥檃rxiu del Thalassa ens ho demostra . Trobem noms de pescadores, grans navegants, investigadores, submarinistes, estibadores… Centenars d’exemples que s鈥檈stenen de les platges de Zanz铆bar fins a la taula de La cap de producci贸 d鈥檃quest programa. El mar sovint pot ser dur, per貌 no discrimina. Potser 茅s per aix貌 que ens hi sentim tant b茅.

Laura Secor煤n

Testimonis de Bangla Desh

28 febrer 2011

La nostra companya Roser Corella acaba de tornar de dos mesos a Bangla Desh amb un munt de cintes i d’hist貌ries per explicar!
Per exemple, ens ha parlat del que est脿 passant a les costes. Aquests darrers anys la producci贸 de gambes s’ha convertit en una de les majors exportacions del pa铆s i sobre aquesta base el govern ha donat carta blanca a les empreses del sector. Econ貌micament sembla rentable, per貌 les conseq眉猫ncies humanes i mediambientals han estat catastr貌fiques.

Les empreses compren els terrenys agr铆coles de la costa per inundar-los d’aigua salada i cultivar-hi les gambes que despr茅s vendran al Jap贸, Europa i els Estats Units. El Govern veu augmentar els seus ingressos i es justifica parlant de creaci贸 de llocs de treball i modernitzaci贸, per貌 sobre el terreny la realitat no podria ser m茅s diferent: p猫rdua de les collites, salinitzaci贸 dels aq眉铆fers d’aigua potable, impossibilitat d’alimentar els animals… una cat脿strofe darrera una altra que deixen a aquestes comunitats sense mitjans de subsist猫ncia.

La Roser, com podeu veure a les fotos, s’ha “immers” literalment en la problem脿tica i ha tornat indignada. Les diverses protestes locals sobre la situaci贸 han estat reprimides amb viol猫ncia i el govern no sembla disposat a canviar de posici贸 aix铆 que segons ella, el canvi ha de comen莽ar “per uns consumidors conscienciats”.

Per貌 no us desvetllarem m茅s que ara l’estant editant amb el David i el podreu veure aviat, a principis d’Abril.

Sardines

24 febrer 2011

Sardines

Arribem a casa a dinar,聽 s贸n les tres del migdia passades, una mica tard com de costum. Comprem sardines davant de casa, 聽una mica de br貌coli i quatre tom脿quets.聽 Deu minuts i estem dinant.聽 Faig el c脿lcul, 3 鈧 de sardines, una safata聽 espectacular i bon铆ssimes. 0,50 鈧 del br貌coli.聽 Mengem els dos de primera.聽 S脿, bo, just, simple.

Els pescadors artesanals tenen sovint dificultat per vendre el que pesquen.

El dia que les sardines vagin a 50 鈧 i costi trobar-les ens en adonarem del que ten铆em. Bene茂da sardina!

Ah! Si no volem que faci olor la casa, al forn i tan contents!